Ismael Nafría assegura que en un futur no molt llunyà el públic pagarà de forma natural per la informació de qualitat a Internet. Com a periodista especialitzat en mitjans digitals i autor del llibre La reinvenció de The New York Times (2017), sosté que la salut del sector depèn d’això. Aquests dies imparteix un curs en el Màster en Producció Xornalística i Audiovisual, titulació de la Universidade de La Corunya que organitza la Fundació Santiago Rei Fernández-Latorre amb el suport de la Fundació Amancio Ortega.

– Afronta el periodisme la seva més gran transformació davant del món digital?

– El periodisme s’està enfrontant a una transformació molt ambiciosa. D’una banda, en la manera d’explicar històries, en els formats, en com vam arribar amb les notícies al públic. Això va acompanyat d’una transformació del model de negoci, en la qual l’usuari està guanyant protagonisme. És un repte gran i ambiciós, perquè implica convèncer la gent que el que fins ara tenia de forma gratuïta ja no podrà seguir així. Per fer això cal oferir un producte de moltíssima qualitat, que doni un servei únic al lector perquè tingui la sensació que val la pena invertir diners en això. La bona notícia és que això està passant i no de forma aïllada. Hi ha desenes de capçaleres al món que comencen a aconseguir que els usuaris siguin una part fonamental del seu model de negoci amb un suport explícit.

– S’està traslladant el pes del finançament de la publicitat a l’usuari?

– En el cas de The New York Times, per exemple, els usuaris generen al voltant del 63% dels ingressos i la publicitat, menys del 30%. I cada trimestre la distància es fa més gran en favor dels usuaris. Un altre cas rellevant és The Guardian, que ofereix als lectors la possibilitat d’aportar diners de forma voluntària per esdevenir membres. Ja han superat el milió de persones que li han donat el seu suport econòmic per aquesta via i gràcies a això el diari va abandonar els números vermells a l’abril, segons ha anunciat la seva directora fa pocs dies.

– Per què The New York Times és una referència en aquesta transformació?

– Perquè el que ofereix no es pot aconseguir gratis per una altra via. Es tracta de fer uns continguts i prestar un servei a l’usuari que converteixin al teu producte en alguna cosa imprescindible. El repte que tenen tots els mitjans que es plantegen el pagament és: què oferiré realment diferent i de valor a la meva audiència? The New York Times i altres mitjans ofereixen continguts diferencials de molt valor que no es troben en un altre lloc. Una altra cosa que fan molt bé és aconseguir el engagement, que els usuaris sentin que el producte està molt proper a ells, que se’ls té en compte i això fa que es comprometin. Aquesta estratègia és un treball de conèixer a la seva audiència i de donar-los veu demanant la seva participació.

– Serà el periodisme digital cada vegada més audiovisual?

– Sens dubte. De fet una de les grans tendències és que hi ha una major demanda d’informació i continguts cada vegada més visuals, no només vídeos, sinó infogràfics, mapes, fotogaleries, qualsevol element que t’ajudi a entendre millor la informació. Això està en auge i si ho fem estarem prestant un millor servei. Això no vol dir que el text perdi importància, de fet hi ha potser més reportatges llargs que mai i llegim possiblement més que mai en la història, però, al mateix temps, si alguna cosa te l’expliquen de manera visual ho agraeixes.

– Per què els mitjans digitals a Espanya van per darrere a l’hora de cobrar per informar a Internet?

– A Espanya hi ha mitjans que han apostat pel pagament, però els mitjans generalistes han anat per darrere en aquesta estratègia. D’una banda, s’ha confiat excessivament en què la publicitat anava a sostenir tot això i ha faltat atreviment en adonar-se que això no era així. Però, pel que estan dient públicament, en diversos casos es donarà el pas en els pròxims mesos i seria molt saludable per al sector que això passés el més aviat possible.

– Fa pocs anys era impensable pensar que el públic pagaria una subscripció per veure sèries i pel·lícules o escoltar música, però avui dia és una cosa comuna. Es pot establir un paral·lelisme amb el que passarà amb el periodisme?

– Es pot fer un paral·lelisme, no en el sentit que les notícies siguin un producte similar a les pel·lícules o la música, però sí pel que fa a hàbits de consum, perquè el que semblava impossible avui s’ha convertit en habitual. Estic convençut que en pocs anys a una gran part del públic li semblarà el més natural del món pagar per una informació de qualitat. El públic anirà entenent que les notícies tenen un valor que cal pagar, com altres coses a la vida, i no cal veure-ho com un drama.

Per B. Pallas / La Voz de Galicia
Foto: Vítor Mejuto -La Voz de Galicia