Notícies falses, sobrevalorades?
“Maine explosió caused by bomb or torpede”. Primera fake news (a la qual va seguir la declaració de guerra dels Estats Units a Espanya) que s’invoca en la jornada Falses Notícies. Confiança i configuració de l’opinió pública en l’època d’Internet, organitzada per la representació de la Comissió Europea i Denae (Madrid, 20 de febrer).
Que els rumors s’han utilitzat com a propaganda bèl·lica és tan vell com la Història. En el fòrum s’ha intentat aclarir les característiques i conseqüències del fenomen en els temps de les xarxes socials, els bots, els trolls, les guerres híbrides. El que segueix són les idees manejades que em semblen més aclaridores i les meves pròpies conclusions.
El més nou.- Ramón Salaverría ha acudit a les clàssiques Ws. El què és el mateix de sempre, una realitat que es presenta voluntàriament alterada. El que canvia són les altra Ws. Qui: no sabem qui està darrere, si les plataformes, organitzacions o governs. On: fora dels mitjans, en una plataformes poderoses, però que no es responsabilitzen dels seus continguts. Quan: en moments de crisi. Com: mitjançant la perversa combinació d’algoritmes i informació viral. Per què: interessos econòmics (plataformes), ideològics (organitzacions), estratègiques (estats). I pot ser pitjor, la intel·ligència artificial afavorirà més la viralitat. La veritat es devalua, només creiem el que ens interessa.
Per Francesc Vallès el més nou és la dificultat de comprovar els fets, la pèrdua de credibilitat de les fonts tradicionals i la desintermediació, la comunicació directa sense passar pels periodistes. L’important és l’emoció.
Tots els participants han insistit en el valor del periodisme com a contrapès i dels periodistes com el gran valor dels mitjans, amb la qual cosa no puc estar-hi més d’acord, però que no deixa de ser un brindis al sol, quan les redaccions es massacren una i altra vegada i es proposa la seva substitució per correu brossa.
La seguretat.- Les guerres de propaganda no són tampoc res de nou. Ara, amb la combinació de trolls i bots, resulta molt difícil atribuir a un govern una determinada campanya. El problema és que aquestes campanyes de desinformació formen part de l’estratègia de guerres híbrides del Kremlin, que exploten i exacerben les contradiccions, divisions i fallides de les societats democràtiques. Mira Milosevich va citar a un prebost del KGB: “Busca els teus vulnerabilitats i trobaràs al KGB”.
Els remeis.- A la taula jurídica es va posar de manifest les dificultats del Dret per donar resposta a aquests fenòmens. Vicente Moret va proposar unes pistes d’actuació, que van despertar força consens. 1. Cultura digital per a un ciutadà informat. 2. Major transparència en les plataformes. 3. Autoregulació. 4. Regulació. Consens també entre els participants en què la intervenció sigui sempre mínima i cauta.
Estan sobrevalorats els rumors?.- Porto temps pensant que les mentida news, un fenomen innegable, són sobrevalorades per alguns mitjans perquè, a) encaixen bé en el seu línies editorials (tot el que no és mainstream és populisme); b) les notícies sobre les falses notícies poden convertir-se en notícies virals; c) com a boc expiatori de la seva pròpia pèrdua de credibilitat.
Sobrevalorades, perquè la seva influència real és incomparablement menor a la dels mitjans tradicionals i els seus emmarcaments de determinats esdeveniments. Podem discutir la influència de les notícies falses propel·lides pel Kremlin en l’elecció de Trump, però el que és indiscutible és el paper de Fox Tv com a generadora de la bombolla ultraconservadora o dels realities com forjadors del personatge Trump. Les xarxes socials van servir a les mobilitzacions de les primaveres àrabs, però els canvis de les opinions públiques es van generar durant anys per Al Jazeera. Sí, no és irrellevant que en un tuit d’Assange sobre Catalunya aconsegueixi 200.000 retuits, però l’important és TV3, amb audiències en alguns informatius del 23% i amb anys d’un framing principal: “això no és Espanya”.
Seria absurd reduir el fenomen a la irrellevància, o, pitjor, a alguna fosca conspiració. Cal posar les notícies falses en el context del total ecosistema informatiu. No marquen les grans tendències, no són capaços de canviar les tendències profundes de l’opinió pública, però exacerben el perillós fenomen de la percepció selectiva, de la bombolla, de la càmera de ressons en la qual tots estem. Els estudis demostren que les xarxes socials (després de les converses personals) ofereixen molta menys confrontació a les nostres idees que els mitjans tradicionals .
Les plataformes, serveis d’interès general?.- El lletrat de les Corts, Vicente Moret, ha apuntat que les plataformes de distribució de continguts estan madures per esdevenir un nou sector regulat. Jo aniria un pas més enllà, crec que tenen totes les característiques per convertir-se en un servei d’interès general en el sentit del dret comunitari, com ho són, per exemple, els operadors audiovisuals.
Com es va recordar per diversos dels participants, les plataformes són “patis privats” amb dret d’admissió, amb una condicions que acceptem en contractes d’adhesió. No es tracta només de regular aquestes condicions, sinó fins i tot de garantir la seva existència com un servei essencial. Què passaria, per exemple, si les pèrdues obliguessin a tancar Twitter, que s’ha convertit en un canal periodístic de primer ordre?.
A nivell de pura autoregulació, no crec que calgui exigir tant un control dels continguts com un comportament personal i genuí als seus usuaris (eliminar brossa), una més gran transparència (identificació dels continguts pagats) i major pluralisme i confrontació en els seus algoritmes.
De Periodismo Global
Font d’imatge: ronaldwederfoort.wordpress.com
