En qüestió d’anys – d’una mica més de deu anys- el negoci digital ha passat de vagó de cua a locomotora en el negoci de la premsa escrita. Bé és cert que la celeritat d’aquest canvi no ha estat igual als Estats Units que, per exemple, Espanya. Aquí la gran majoria de diaris tradicionals segueixen suportant part del seu pes en la crossa del paper, quan a l’altra banda de l’Atlàntic fa temps que alguns se senten preparats per córrer en l’entorn digital. Sens dubte el cas més paradigmàtic és el de The New York Times, que ha aconseguit fer d’Internet el seu hàbitat natural després d’un llarg i esforçat procés de reconversió.

Les seves xifres digitals suposen autèntiques fites en un sector marcat encara pel marasme de la crisi econòmica. En 2017 va arribar als 2,6 milions de subscriptors i la seva publicitat digital va créixer a un ritme de dos dígits, de manera que aquesta pota representa ja un terç dels ingressos totals. Aquesta circumstància li ha permès encaminar-se cap a un punt d’equilibri entre la publicitat digital i la impresa. Una proporció que preveu trencar al llarg d’aquest any, quan la primera superi per primera vegada a la segona. Si ho aconsegueix, donaria per superat d’una vegada per totes el seu procés d’adaptació.

Tot i això, l’objectiu últim de The New York Times és dependre el màxim possible de l’àrea digital. A principis d’aquest any ja va anunciar que els sòlids ingressos per subscripcions digitals havien ajudat a generar una xifra de negoci de fins a 340.300.000 de dòlars en 2017, en comparació amb els 232,8 de l’any anterior. “A finals de 2015 ens fixem l’objectiu de duplicar els nostres ingressos digitals purs, de 400 a 800 milions de dòlars, i vam establir un termini de cinc anys per aconseguir-ho”, va afirmar Mark Thompson, president i director executiu de la companyia. Al tancament del 2017 ja havien superat els 600 milions.

Per Dircomfidencial

Font d’Imatge: dircomfidencial.com