Les Fake News són més ràpides i més virals
Qui té la culpa de les Fake News? Molt s’ha parlat sobre el tema, culpant lectors que no paguen per periodisme de qualitat, mitjans de comunicació amb molt curta i enganxa, partits polítics o xarxes socials. Potser encara no puguem determinar el punt de origen de les fake news. Però sí que podem establir qui té la culpa de la seva expansió: nosaltres mateixos.
Un estudi realitzat pels professors Soros Vosoughi, Deb Roy i Sinan Aral, investigadors de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), revela que les fake news s’estenen a Twitter molt més ràpid que les notícies veritables. A més són els usuaris reals, i no els bots, els principals culpables de la proliferació i expansió d’aquesta desinformació.
Principals conclusions de l’estudi
L’estudi de Fake News ha revelat que les històries falses tenen més probabilitats de ser retuitejades. Exactament un 70% més. A més les històries veritables triguen sis vegades més en arribar a 1.500 persones en Twitter.
Entre els descobriments recollits van veure que les notícies de veritat poques vegades eren vistes per més de 1.000 persones. Per contra, el primer 1% d’històries falses arribaven amb freqüència entre 1.000 i 100.000 persones. Tot i que el fenomen de les fake news es produeix en tots els camps d’informació, les notícies polítiques tenen tres vegades més probabilitats de tornar-se virals.
Per realitzar l’estudi els investigadors van revisar 126.000 històries que havien estat compartides per tres milions de persones, classificant-les com a veritat o mentida amb el suport de sis organitzacions independents.
Per obtenir resultats més fidedignes es van esborrar els tuits de bots automàtics. Què va passar? Que els resultats van ser pràcticament els mateixos. Fins i tot sense bots, les fake news s’estenen a la mateixa velocitat i arriben al mateix percentatge d’usuaris.
Això ha portat els investigadors de l’estudi a determinar que els humans són responsables del fenomen en última instància. Sinan Aral, un dels investigadors, va explicar que “les mentida news són més noves, i la gent comparteix més aquest tipus de contingut, independentment de la seva veracitat”. Va afegir a més que “a partir d’ara és encara més important intervenir aquest tipus de contingut. Si només fossin brossa necessitaríem una solució tecnològica. Però són humans, el que suposa un canvi de comportament”.
Què s’està fent contra les Fake News?
Els esforços per combatre les fake news vénen de diversos fronts: mitjans de comunicació, xarxes socials o governs. Però la solució no és tan clara.
El debat se situa entre la possibilitat de regular el contingut, per evitar la propagació de fake news, i el risc que suposa fer-ho. Perquè aquesta lluita contra els rumors i mentides pot significar la fi de la llibertat d’expressió, o el control de certes notícies incòmodes.
A Espanya, la Comissió de Seguretat Nacional del Congrés ha aprovat una proposició no de llei. L’objectiu és millorar els mitjans (tant humans com tècnics) per lluitar contra les campanyes de desinformació i mentida news en les xarxes. La proposició ha estat presentada pel PSOE amb el suport del Partit Popular, però ha comptat amb el vot en contra de Podemos, que considera que és un risc per a la llibertat d’expressió.
Els lectors d’El Butlletí poden accedir al document complert clicant AQUÍ
Resum de Science i Reason Why / EAC
Font imatge: bluesyemre.files.wordpress.com
