Trastorns de la informació (millor que fake-news)

Trastorns de la informació (millor que fake-news). Vet aquí una breu guia d’autodefensa enfront de la desinformació

1) Enfocament del problema.- Enfocar el problema com trastorns de la informació (Information Disorders) o patologies de la informació (Information Pathologies), en lloc de notícies falses o falses notícies (fake-news).

El framing de mentida-news resulta massa ambigu per a un fenomen cada cop més complex, que inclou la descontextualització espacial o temporal de notícies, l’humor, els memes, els errors, la manipulació política i l’alarma social.

2) Comprovació de dades i fonts.- Abans de concedir credibilitat i visibilitat a les imatges o textos que circulen en les xarxes, convé fer algunes comprovacions bàsiques.

Fotos:

• Realitzar una recerca inversa d’imatges per traçar l’historial del seu ús.

Vídeos:

• Analitzar les metadades del clip i traçar el seu historial utilitzant YouTube Data Viewer.

Textos:

• No jutjar ni reenviar una notícia només a partir del seu titular.
• Revisar els antecedents de la publicació i de l’autor.
• Comprovar el lloc i la data original de publicació.
• Comprovar si es tracta d’una broma, d’una font hackejada o d’una URL simulada.
• Analitzar les fonts citades.
• Comprovar quins altres mitjans es fan ressò de la notícia.
• Contrastar amb fact-checkers (FactCheck.org, PolitiFact.com, Snopes.com).

3) Silenci estratègic.- Tot i que la recomanació de silenci estratègic proposta en el document Information Disorder s’orienta als mitjans, l’esforç per evitar ser manipulats pels que pretenen amplificar la desinformació, pot aplicar-se a tots els usuaris dels mitjans socials.

4) Formació.- Tot i que la desinformació no és un tema nou en l’àmbit dels estudis sobre Comunicació, cal assumir que la transformació de l’escenari de la informació que han produït Internet i les xarxes socials confereix una nova dimensió als fenòmens de manipulació informativa.

Cal estudiar i educar sobre la naturalesa, mecanismes i impactes socials, polítics i econòmics dels trastorns de la informació .

Recomanem la lectura i difusió del text “Trastorn de la informació: cap a un marc interdisciplinari per a la recerca i la formulació de polítiques”, Council of Europe, Strasbourg, 2017 (de Claire Wardle i Hossein Derakhshan). (Foto: Pixabay)

Nous productes de mitjans de comunicació

La premsa continua buscant nous formats que atreguin als lectors en un intent per diversificar les seves fonts d’ingressos. Aquests són els productes i les eines que estan estrenant aquests dies alguns mitjans de comunicació europeus. Uns exemples:

El butlletí de Le Figaro. El diari francès ha recorregut a tot un clàssic per ampliar l’oferta de la qual poden gaudir els seus subscriptors. “Le Lettre du Figaro Premium” és el primer butlletí del diari escrit íntegrament per un periodista per als abonats. De dilluns a divendres, a les 7:30, aquesta newsletter ofereix una mirada a les notícies del dia, a més d’enquestes, fòrums, informes, recomanacions de lectura, passatemps i entreteniment.

La cadena de tv de Mediapart. Hores d’ara, 10 anys després del seu llançament, compta amb més de 140.000 subscriptors. Ara el seu objectiu és multiplicar els seus canals de difusió i atreure a altres audiències. A finals de l’aqny que som, el digital llançarà Mediapart TV, una cadena de notícies que podria oferir-se dins dels paquets dels operadors de telecomunicacions.

El periodisme d’alta gamma de Slate.fr. El 8 de març va marcar l’inici d’una nova etapa per a la versió francesa del digital Slate. La companyia ha redissenyat la seva pàgina web i s’està posicionant com una agència de producció de contingut d’alta gamma cuinats a foc lent per atraure un públic lleial que es prengui temps a llegir-los. En xarxes socials, el digital ha obert un grup privat de Facebook, “Come as you Slate”, que potencia la conversa sobre temes que fomenten la convivència. Una altra de les seves grans apostes són els podcasts, un bon vehicle per al contingut patrocinat.

Els chatbots dels articles de la BBC. BBC News Lab i BBC Visual Journalism han desenvolupat una aplicació perquè els redactors de la cadena puguin crear chatbots i integrar-los en el cos dels seus articles en línia. Els professionals seleccionaran les preguntes sobre les que els usuaris podran fer clic iinsertaran un bot fàcilment reutilitzable en altres articles. D’aquesta manera, la BBC aconseguirà explicar temes complexos a un públic poc familiaritzat amb ells. (d’Eco Inteligencia)

Les revistes s’acosten als planificadors de mitjans

ARI, Associació de Revistes, dirigeix a les agències de mitjans “Les Revistes Inspiren”, una acció per tal de ressaltar el poder d’inspiració del mitjà i la varietat de temes, formats i enfocaments de les revistes a les quals representa. La patronal de les revistes manté que aquestes “són font d’inspiració i per tant  un suport publicitari flexible i obert i els seus lectors”. L’entitat vol “inspirar” als professionals de les agències de mitjans instal·lant a les agències un “Punt d’Inspiració”, un espai de consulta permanent perquè qualsevol pugui consultar, conèixer, tocar i llegir les revistes allà exposades.

S’han instal·lat ja 15 Punts de Inspiració en agències de mitjans de Madrid i Barcelona, “inspirant així a més de 3.000 responsables de compra i planificadors de mitjans que podran accedir als últims títols, ja que els suports es reposen cada setmana”, segons ARI. Les revistes han “pres” recepcions, cafeteries i diversos espais de Havas Group, Dentsu Aegis, GroupM, Mediacom, Mindshare, Blue 449, Starcom i Ymedia, entre d’altres. (de Control Publicidad)

Per José Luis Orihuela, professor universitari / Medium
Font imatge: cdn-images-1.medium.com – controlpublicidad.com