Els consumidors ja han assumit que no poden tenir privacitat a internet?
Un dels grans temes de debat sobre internet i sobre el seu impacte en la vida dels ciutadans està en com la xarxa i sobretot com les empreses que dominen en aquest terreny han envaït la seva privacitat. En l’era d’internet, les dades són els que aporten la riquesa, ja que són els elements clau que fan servir les empreses i les marques a l’hora de relacionar-se amb els seus consumidors i de segmentar la seva publicitat.
A mesura que les empreses busquen ser molt més eficients i molt més efectives a l’hora de segmentar la publicitat, la informació sobre els consumidors es va fent més crucial. Si vols que els anuncis siguin personalitzats, abans cal conèixer als seus potencials receptors.
I això ha fet que les grans companyies acumulin més i més informació, però també que es potenciïn aquelles qüestions que fan que es deixin més dades. Els productes dels gegants de la xarxa s’han anat infiltrant en la nostra vida diària, han arribat a pràcticament tot el que fem i s’han convertit en una mena d’element sempre present en el nostre dia a dia. No hi ha més que pensar en com fem servir algunes d’aquestes plataformes per a comprendre com recurrents són en el nostre dia a dia.
De tant en tant, però, apareixen veus crítiques i es produeixen moviments de protesta. Això passa, a més, d’una manera especialment actiu quan alguna d’aquestes plataformes fa alguna cosa amb les dades -o permet que passi alguna cosa amb ells- que no ens agrada o que trenca amb la relació de confiança.
El cas de Facebook i el recent escàndol de Cambridge Analytica és un dels grans exemples d’aquesta realitat. Quan va sortir a la llum com s’havien fet servir les dades i com l’empresa havia aconseguit recol·lectar emprant Facebook, els consumidors van muntar en còlera. Va ser el moment d’anunciar que es deixava la xarxa social i de fer pressió perquè es regulés millor com funcionen les xarxes socials i què passa amb la informació.
Facebook no ens preocupa tant
I, de fet, quan s’analitza la percepció que es té de la privacitat fora d’aquests moments destacats, els resultats poden ser molt menys crítics del que ho són en altres moments. Al cap i a la fi, encara que es digui que hi ha preocupació per la privacitat, se segueixen publicant -o s’han publicat fins llavors- un munt de continguts personals i privats a les xarxes socials.
Com apunten a Fast Company, la preocupació per la privacitat ve molt marcada pel context en què ens movem i en el qual vam compartir la informació i en realitat en xarxes socials no som plenament conscients de com les dades són realment públics (o com poden ser emprats). I, a més, les expectatives en seguretat també varien, partint del que considerem que és rellevant o no. Al nostre banc li demanem un gran respecte per la nostra privacitat… A Facebook no tant.
I això segueix passant malgrat tots els escàndols. Un estudi ha analitzat la resposta dels consumidors després és l’escàndol últim de Facebook i han descobert que només el 20% de la mostra no tenia perfil a la xarxa social (la majoria per temors en termes de privacitat). Però, encara més interessants, també van descobrir que només el 9% de la mostra havia tancat el seu perfil en els últims anys per culpa dels seus temors en privacitat.
Ningú deixa a Google
Som per tant un tant inconseqüents en la nostra preocupació per la privacitat? O no estem realment tan preocupats? O és que simplement oblidem els temors quan la qüestió compensa? Al cap ia la fi, Facebook – que protagonitza totes les anàlisis i tots els temors – no és qui té més dades personals sobre nosaltres. Com recorden en un anàlisi en The Wall Street Journa l, el rei de la informació és, en realitat, Google.
Google té moltíssimes dades personals sobre nosaltres ia més els tenen per moltíssimes vies. Les dades els arriben gràcies als nostres comptes d’usuari, però també al que aporta el fet que Google Analytics estigui per tot arreu i sigui el mètode de mesurament d’audiències favorit dels mitjans o al que afegeix el seu cercador – el més popular del món – i els historials de cerca. Només són dues puntes de l’iceberg. Google també està present en els mòbils (no cal oblidar qui és l’amo d’Android). Google és gairebé un gegant davant el qual és impossible escapar.
I, no obstant això, quants usuaris coneixem que hagin deixat d’utilitzar els seus serveis?
Per: Puro Marketing
Font Imatge: catalunyapress.cat
