Els periodistes de proximitat, es centren massa en saber si la història que tracten és local o hiperlocal?
El periodisme com a institució té un problema de confiança. Les redaccions hiperlocals semblen ben posicionades per abordar àrees problemàtiques: la cobertura se centra en el què és rellevant per a una comunitat més clara i més estreta.
Com a part del treball del Centre Europeu de Periodisme en la creació de les Acadèmies d’Impactes de Notícies (News Impact Academies): promou entrenaments pràctics i networking per a les redaccions europees: EJC va conversar amb Henning Bulka, editor d’acollida de l’audiència del diari regional alemany Rheinische Post i Sophie Casals, Matin, un diari regional francès. Algunes de les coses que deien han de ressonar entre tots els periodistes que busquen millorar les seves relacions amb les comunitats que cobreixen.
“Els periodistes probablement haurien d’escriure i pensar un pèl menys, i escoltar una mica més”, va dir Bulka. “Organitza esdeveniments locals, convida els lectors a la redacció… En fer això, podeu desenvolupar mètodes, formats o productes nous que siguin molt més adequats per al vostre públic de proximitat”.
Com funciona un servei de premsa local per animar a membres de la comunitat més vacil·lants a participar en el procés de periodisme? “No és fàcil implicar una comunitat. A Nice-Matin, utilitzem les nostres pàgines de Facebook per a això. No obstant això, la gent potser no té confiança per contribuir-hi, potser perquè d’alguna manera no creuen que tinguin dret a formar part d’un treball periodístic”, va dir Casals. “Intentem participar amb enquestes o proves. Demanar ajuda també és una gran manera de rebre noticies”.
“Els periodistes sempre haurien de treballar en nom del públic”, va afegir Bulka. “El periodisme hiperlocal o de proximitat ha de centrar-se en això, encara que sigui més difícil, potser demanar treballs de la història i discutir de manera molt oberta el que escriuen i diuen”.
Penseu no només sobre la rellevància local en termes de paràmetres geogràfics, sinó en termes de les preocupacions específiques que volen els lectors locals.
“Potser nosaltres, els periodistes locals o hiperlocals, ens centrem massa en si la història que tractem és local o hiperlocal”, va dir Casals. “Però estar a prop dels nostres lectors no només significa estar a prop de la seva ubicació física, sinó també prop dels seus interessos. Hem d’entendre millor quines són les seves necessitats relacionades amb les notícies, a banda de la proximitat local”.
Per: Niemanlab
Font Imatge: diariodejerez.es
