La batalla per la “infopol”
La informació política, la infopol, és un bé cada dia més disputat. L’ideal del “ciutadà ben informat” ha estat el paradigma liberal del bon funcionament de la democràcia.
(…)
El CEO acaba de fer públic el seu primer Baròmetre de 2018 i aporta un valuós conjunt de dades sobre què fan els catalans i catalanes per informar-se de temes polítics. La primera impressió ve a confirmar la intuïció de molts observadors: la ciutadania de Catalunya tendeix a confiar més i més en la informació política subministrada per les fonts d’origen català que no pas en les externes. En altres termes: en els quatre sectors subministradors d’infopol –televisió, ràdio, premsa i internet–, les preferències es decanten
obertament, amb matisos, per les fonts procedents de Catalunya mateix.
En premsa, mitjà de referència encara per a un 36,4% dels catalans, la golejada de Catalunya respecte de Madrid continua sent implacable: mentre que La Vanguardia (32%) i El Periódico (19%) arrosseguen més de la meitat de les preferències i el diari Ara (15%) registra un important ascens, els diaris de Madrid
obtenen un seguiment a la baixa, entre el 10-15 per cent. Cal destacar que la versió catalana de La Vanguardia és la que obté la confiança més alta, amb un 18%. En ràdio, mitjà seguit per un 35% de la població, les emissores catalanes aconsegueixen més de dues terceres parts de la confiança en la informació política. Com és de suposar, RAC1 (34,5%) i Catalunya Ràdio (28,8%) són les ràdios de referència, mentre que la primera cadena espanyola, la Ser (12,5%), se situa a gran distància.
També a Internet, plataforma de consulta per a un 53%, les preferències declarades són per webs d’informació d’origen català. La gran majoria (el 80%) consulten webs de mitjans de comunicació a través de Facebook, Twitter o Instagram. I preguntats per les tres webs més consultades a tal efecte, els resultats són sorprenents: La Vanguardia (19,6%), Ara (16,3%) i Vilaweb (15,6%). La televisió continua encara sent la font d’informació política més citada (74,6%). D’aquest total, un 50,6% declaren informar-se a través de TV3 (45%) i del 3/24 (5,5%), els canals de la CCMA. Les preferències per la informació del conjunt dels canals espanyols se situa entorn del 43%.
En resum, la gran disputa pel control de la informació política i per la fidelització dels usuaris catalans es concentra en la televisió. D’aquí l’ofensiva intensa i permanent de partits i mitjans espanyols per desacreditar TV3 i mirar d’evitar que la ciutadania de Catalunya deixi de confiar en la informació servida per les cadenes espanyoles com ja ha passat en ràdio i en premsa.
Per: El PuntAvui
Font Imatge: lamarea.com
