Cinc lliçons que els Algorismes han d’aprendre del periodisme

A mesura que el Dia de les eleccions 2016 es va apropar als Estats Units, milers de nord-americans específics van començar a veure anuncis publicitaris de manera racial, política i religiosa a Facebook amb titulars com “No ensopeguis amb la patrulla fronterera de Texas” i “Satanàs: si guanyo, Clinton guanya! “Els anuncis van abastar l’espectre de qüestions divisòries americanes. Alguns van promoure posicions d’extrema dreta mentre que altres eren radicalment liberals.

La naturalesa explosiva d’aquests anuncis va provocar fortes reaccions entre les persones que les van veure, superant les mètriques de participació que utilitzen els algorismes de Facebook per augmentar el contingut popular a un públic cada cop més ampli. Com que els algorismes feien hàbilment el seu treball, milions d’americans acabarien sent exposats als debats acalorats, la hipèrbole polaritzada i la informació falsa que va florir exponencialment al voltant d’aquests anuncis.

L’1 de novembre de 2017, el Comitè d’Intel·ligència de la Casa dels Estats Units va publicar mostres d’aquests anuncis de Facebook juntament amb les metadades que s’utilitzen per orientar-les i comprar-les. Tots els anuncis van ser pagats en rubles per una única empresa russa amb vincles coneguts del Kremlin. Les agències d’intel·ligència nord-americans van confirmar que es tractava d’un exemple de text sobre com els actors estatals russos havien convertit els algorismes subjacents a Facebook i Twitter per sembrar divisió i caos en les eleccions presidencials dels Estats Units.

Aquest no va ser un esdeveniment aïllat. Les mateixes tècniques van ser desplegades durant el referèndum de Brexit i les recents eleccions presidencials franceses. I Rússia no és l’únic delinqüent. Trolls, spammers, terroristes i criminals han trobat maneres de jugar els algoritmes a Facebook, Twitter i YouTube per adaptar-se a les seves agendes fosques.

Fins i tot els nens corren el risc. A James Bridle, recentment citat per James Bridle, a “Something is Wrong in Internet”, un conjunt particularment inquietant de vídeos, ha estat citat per advertir com els nens podrien ser enganyats a mirar imatges violentes sota l’aparença de rimes infantils i dibuixos animats.

Si bé és temptador atribuir-ho als algorismes, la realitat pràctica és que amb més d’un bilió de peces creades a Internet cada dia, els algorismes s’han convertit en una necessitat per fer-ne sentit. Alguns dels algorismes d’intel·ligència artificial sofisticats permeten violentar els nostres motors de cerca, els mitjans de comunicació social, els fluxos de vídeo i les notificacions. Presenten notícies i informen la nostra societat. Per això, els algoritmes de contingut han de ser controlats i regulats, no per part dels governs, sinó per periodistes entrenats per garantir que aquests algorismes s’adhereixin als cinc principis del periodisme:

1. Veritat i precisió.- No hi ha cap algorisme per a la veritat. Per això és tan important que els periodistes es posin a càrrec dels algorismes i se’ls encomani un control total de tots els ingressos noticiosos. Per exemple, durant els últims vuit anys, l’equip editorial de Flipboard ha seleccionat minuciosament desenes de milers d’editors i blocs fiables d’esquerra i dreta, nacionals i internacionals. Aquest equip també ha eliminat les fonts provades per enganyar intencionadament, generar spam o tràfic d’odi. Al posar els periodistes entrenats a càrrec de totes les entrades als algoritmes de contingut, és possible garantir que les fonts creïbles només es ampliïn i es promocionin al públic.
2. Independència.- Els editors han d’assegurar-se que els seus algorismes de contingut estan al servei públic, no el model de negoci. L’extremisme, la polarització i els titulars espectacularment falsos sempre portaran més compromís i, per tant, més inventari d’anuncis. No busqueu més enllà de la part inferior de la majoria dels llocs web per veure què passa quan optimitza els algoritmes de contingut per obtenir el màxim benefici. Link-bait, els esquemes bitcoins i les dietes dubtoses poden fer clics i dòlars, però destrueixen la confiança del públic i minen qualsevol que sigui el bon periodisme que es trobi a la part superior de la pàgina.
3. Equitat i imparcialitat.- La majoria de les històries tenen múltiples costats. Ajudar a la gent a descobrir i comprendre les diferents perspectives d’una història és de gran importància, especialment en la cobertura política. Els algoritmes de contingut s’han d’ajustar a fonts de característiques que poden proporcionar diferents perspectives des de l’esquerra, la dreta i el centre. Els editors també haurien de poder injectar històries originals que presentin perspectives noves o poc representades, ajudant-los a sortir de les seves “bombolles de filtre”.
4. La humanitat.- Els algorismes no haurien de fer cap mal a la gent. Els redactors i enginyers han de col·laborar en el disseny d’algoritmes de contingut, de manera que es puguin controlar fàcilment els resultats a escala, amb alertes en temps real, participació comunitària i informes interns regulars. Les palanques i els controls s’han de construir des del principi per permetre als editors ajustar o desactivar ràpidament qualsevol algoritme que detecta el dany del moment.
5. Rendició de comptes.- Cap sistema és perfecte. Els editors de qualitat accepten i corregeixen fàcilment els errors públics per preservar la confiança i la integritat. L’ús d’algorismes no excusa les plataformes de xarxes socials d’aquestes mateixes responsabilitats. De fet, les apostes són més altes perquè els algorismes poden augmentar els errors i les conseqüències no desitjades, sovint a la velocitat del raig.

Segles després que la impremta va transformar el nostre món, estem enmig d’una nova revolució que millora una vegada més radicalment com la nostra societat està informada i inspirada. Però les empreses tecnològiques que tenen la fortuna de donar forma a aquesta revolució segueixen lluitant amb la gran responsabilitat que han heretat. Ara és hora que aquestes empreses reconeguin que els algoritmes no ens estalviaran un món distòpic de mentides, vincles i odi, només els principis intemporals del periodisme poden fer-ho.

Per: Adweek
Font Imatge: periodistadigital.com