Portes un espia amagat a la butxaca
KidGuard és una aplicació mòbil que es promociona a si mateixa com una eina per a monitoritzar als nens. No obstant això, també ha promogut el seu mecanisme de vigilància per a altres propòsits i té publicacions de bloc amb títols com “Com llegir missatges esborrats del telèfon de la teva amant”. Una aplicació similar, MSPY, ofereix consells a una dona per monitoritzar en secret al seu marit. Hi ha una altra més, Spyzie, els anuncis surten a Google amb els resultats de les recerques de termes com “descobreix núvia infidel iPhone”.
Així com en els últims anys s’han multiplicat les eines digitals que recapten informació dels telèfons per a monitoritzar als nens, els amics o els telèfons perduts, ha passat el mateix amb les opcions per a la gent que abusa de la tecnologia amb l’objectiu de rastrejar a altres persones sense el seu consentiment.
Més de dues-centes aplicacions i serveis ofereixen una varietat d’opcions als assetjadors potencials, des del rastreig bàsic d’ubicació fins a la recopilació de missatges de text i fins i tot l’enregistrament de vídeo en secret, d’acord amb un nou estudi acadèmic. Una vintena de serveis es van promoure com a eines de vigilància per espiar parelles, segons investigadors i informació de The New York Times. La majoria dels serveis espia necessita accés als telèfons de les víctimes o conèixer les seves contrasenyes, els dos requisits són informació comunament compartida en les relacions domèstiques.
Als Estats Units, monitoritzar a les parelles o als cònjuges per mitjà d’una eina digital pot considerar-se assetjament il·legal, intervenció telefònica o atac informàtic. No obstant això, les lleis i el compliment de les mateixes han tingut problemes per seguir el pas als canvis tecnològics, tot i que l’assetjament és una de les principals senyals d’advertència en els intents d’homicidi en casos de violència domèstica.
Les estadístiques sobre l’assetjament electrònic són difícils de trobar perquè potser les víctimes no saben que les observen o potser no ho denuncien. Fins i tot si creguessin que les esta monitoritzant, el programari ocult pot dificultar la confirmació de la seva presència.
No obstant això, les filtracions d’informació que van patir dues empreses de vigilància l’any passat -les quals van revelar comptes de més de 100.000 usuaris, d’acord amb Motherboard, un lloc especialitzat en tecnologia- donen una idea de l’escala. L’empresa de l’aplicació de monitorització MSPY va comentar al The New York Times que en el primer trimestre d’aquest any havia venut més de 27.000 subscripcions a usuaris en Estats Units.
Una oportunitat per cometre abusos.- Aquest tipus de rastreig pot violar lleis relacionades amb l’assetjament. Espiar les comunicacions pot violar l’estatuts d’intervenció telefònica o delictes informàtics. A més, la venda intencional d’eines per realitzar intervencions telefòniques de forma il·legal és un delicte federal als Estats Units i molts llocs. No obstant això, no és il·legal vendre o utilitzar una aplicació per a monitoritzar als teus fills o al teu telèfon. I pot ser complicat saber si la persona que és vigilada ha donat el seu consentiment, perquè els abusadors solen obligar les víctimes a utilitzar aquestes aplicacions.
L’ambigüitat tècnica i legal ha creat un entorn en el qual les eines es promouen tant per a usos legals com il·legals, sense una repercussió aparent. “En definitiva, hi ha fabricants d’aplicacions que són còmplices, doncs busquen a aquests clients i promocionen aquest ús”, va comentar Periwinkle Doerfler, una estudiant de doctorat a la Universitat de Nova York (NYU) i una de les autores de l’estudi sobre les aplicacions. “Passen relativament desapercebuts en aquest tema, però ho segueixen fent”.
A YouTube, hi ha desenes de vídeos que ofereixen tutorials de com utilitzar diverses aplicacions que serveixen per atrapar amants infidels. Sovint, els vídeos enllacen amb els llocs dels fabricants d’aplicacions per mitjà d’un codi especial que garanteix una part de la venda al patrocinador, un tipus d’acord conegut com “màrqueting d’afiliació”.
Diferents telèfons, diferents habilitats.- La proliferació d’aquest tipus d’aplicacions de rastreig genera qüestionaments sobre el paper que tenen els negocis com Google i Apple en la supervisió dels seus serveis. Des de fa temps, les dues empreses manegen diferents estratègies per regular les aplicacions.
Apple dificulta que els usuaris d’iPhone descarreguin aplicacions fora de l’App Store de l’empresa i té moltes restriccions respecte del que poden fer les aplicacions a la seva botiga. Google va reforçar diverses polítiques “per a restringir encara més la promoció i la distribució” de les aplicacions de vigilància, va comentar una representant de l’empresa i va treure moltes aplicacions espia i rastrejadores i va bloquejar la publicitat relacionada amb l’espionatge a cònjuges i parelles romàntiques dels resultats de les cerques. YouTube, propietat de Google, va baixar alguns vídeos que tractaven sobre serveis espia, encara que l’empresa va determinar que hi havia altres que no violaven les seves polítiques ja que els serveis podien usar-se amb consentiment.
Els defensors de les víctimes van esmentar que s’havien adonat que els fabricants de les eines de vigilància han canviat les seves tàctiques: a vegades han mogut els servidors a l’estranger o han tret dels seus llocs web el llenguatge explícit sobre l’espionatge a cònjuges. “Quant aquestes empreses van escoltar el rumor que no havien de fer això, tan sols van canviar la seva estratègia de màrqueting”, va assenyalar Olsen.
Per New York Times
Font imatge: startupbeat.com
