Alberto Fernández: “Mobile és una versió de la nostra humanitat que ens millora”

Alberto Fernández, director general d’Annie Bonnie, periodista i membre de Dircom, ens mostra la seva visió sobre l’actual panorama de mobile en la prèvia del  IV Fòrum Mobile Marketing & New Media  que tindrà lloc dimarts vinent, dia 29 de maig, a Madrid.

Quines expectatives té del proper Fòrum del Mòbils?

L’abandonament de la visió de mobile com a canal. No ho és, un canal. Mobile és una extensió de nosaltres mateixos i una versió de la nostra humanitat, que ens millora. Ens fa menys usuaris, menys trànsit, menys big data i més persones. Espero d’aquest Fòrum un cop de humanisme tecnològic.

Com ha vist la tendència i evolució del mitjà pel que fa a inversió, creativitat, font de data, etc.?

Sóc molt crític. Pel que fa a la publicitat, no comprenc que hi hagi marques pagant anuncis en apps dels models freemium, ni empreses invertint en ocupar el 80% de la pantalla del mòbil a un diari (l’altre 20% és per a la vostra acceptació cookies) i els espots cada dos minuts d’algunes plataformes de vídeo on demand són un suïcidi.

Estem provocant estrès i ansietat a l’usuari, que es tradueix en una multiplicació de la seva exigència: si colpegem a l’usuari amb publicitat invasiva i insalvable, estem donant raons per abandonar l’app, el diari o el vídeo que estava consumint.

I és que amb el mòbil som molt més exigents. No tenim paciència perquè no cal tenir-la: si surto al carrer esperaré pacientment a que aparegui un taxi disponible, o fins i tot acceptaré amb resignació que algú em passi al davant. No obstant això, si encenc l’app de myTaxi espero disposar d’un conductor a l’instant. Qualsevol altra cosa serà inacceptable. Molt pocs estan calculant el cost per adquisició d’usuari mobile vs el cost de la seva pèrdua.

Hi ha una clara confrontació d’interessos i KPIs, i és sobretot evident en els periòdics: des jurídic es demana que el missatge d’acceptació de cookies sigui més gran; des marca es demana que el logotip sempre estigui visible durant l’scroll; des de comercial es negocien anuncis més grans i invasius i, per què no, un pop up de subscripció al newsletter… I des de la redacció hi ha algú que crida en silenci que allò era un projecte periodístic, amb un objectiu clar i senzill: informar. Però entre tant KPI per complir ja no queda pantalla per vendre l’objecte empresarial.

La publicitat mòbil ha mantingut el pitjor de la publicitat a Internet: els anuncis són molestos, baten rècords de clics per equivocació, aporten poc i obvien contextos i just in time. La promesa la porta el data, l’avantsala de la publicitat basada en IA: aviat arribarà el moment en què el meu mòbil m’oferirà un hotel a un preu millor que el que freqüento basant-se en la meva recurrència de viatges i geolocalització. I aquí, si. Data + Recurrència + Geolocalització + Posició Socioeconòmica = publicitat segmentada d’alt rendiment, ajustada a interessos. La sempre enyorada publicitat personalitzada, en definitiva. I cap allà anem.

Com es veurà afectat el mitjà amb l’entrada de la nova llei?

Molt positivament. Vivim un moment en què la dada personal és la nova divisa d’Internet, de manera que la GDPR eleva la dada del ciutadà europeu a la moneda de canvi amb més valor del món. Europa està creant l’escenari més seriós i rigorós possible, i això és excel·lent per a l’atracció d’empreses que comparteixin la idea que la privacitat és un dret fonamental, el que les convertirà automàticament en les més honestes i fiables. En aquest sentit, la regulació també permetrà a les startups europees partir amb avantatge respecte a les de Silicon Valley.

D’altra banda, la preocupació de les empreses hauria d’estar també en aquest 80% de treballadors que portem el correu de la companyia en els nostres mòbils personals, en les nostres tauletes, en els nostres portàtils. Les dades sensibles de clients d’una marca estan a l’abast del terminal que portem a tot arreu, i això és un assumpte d’extraordinària delicadesa.

Sempre es parla de l’any del Mobile… és ?, ha estat? o ha de venir?

Mobile és el plat principal de qualsevol estratègia de mínims exigibles. Aquells que pensin què és, ha estat o, encara pitjor, que ha de venir, viuen en un altre planeta. Des de 2010 vivim l’era del mobile. Benvinguts.

Per: La Publicidad
Font Imatge: cyberclick.es