El bon periodisme guanyarà la batalla del clic
La revolució digital ha suposat un canvi de paradigma en el consum dels mitjans de comunicació i aquests semblen haver sucumbit a les ordres del mercat en la lluita per la supervivència. La voracitat de la competència ha fet que els mitjans de comunicació, majoritàriament, hagin optat per lliurar la batalla per aconseguir més “clics” i “likes” que l’adversari. Però, quines són les conseqüències per a la qualitat de la informació, la fidelitat de l’usuari i, en definitiva, per al futur dels mitjans? Aquestes i altres preguntes han estat plantejades en la segona sessió de les XXIV Jornades de Comunicació, organitzades per la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna entre el 5 i el 7 de març.
Sota el títol L’Imperi del clic i el like, el periodista i escriptor Ismael Nafría i el cap de Comunicació del diari Ara, Àlex Gutiérrez, han aportat la seva experiència per debatre sobre el futur dels mitjans digitals. La conclusió és clara. En paraules de Nafría “no ha de ser la funció dels mitjans atraure el públic amb likes, de cap manera”. Aquesta afirmació era corroborada per Gutiérrez que recordava que “el bé més preuat dels mitjans és la credibilitat i la rellevància” que aporten al lector. En aquest sentit, el cap de comunicació del diari Ara s’ha mostrat molt crític davant la diferenciació que les marques fan entre la seva versió digital i la impresa. Els clics “han pervertit les marques” i fa que “els mitjans prioritzin la informació d’una manera que és cridanera però no rellevant”.
Els ponents han coincidit també a apuntar que el futur dels mitjans digitals passa per fidelitzar la relació amb el lector. Un usuari que se senti integrant de la comunitat que representa el mitjà i aposti, des de la subscripció, per finançar el bon periodisme. “Sobreviuran aquells (mitjans) en què el producte sigui la informació” i no l’audiència, afirmava Nafría. Per la seva banda, Gutiérrez argumentava que en la majoria d’ocasions el lector arriba a la notícia del mitjà digital a través d’un input de les xarxes socials però “amb tres segons de clickbait no reté marca”.
Nafría: no ha de ser la funció dels mitjans atreure el públic amb likes
I és que la fidelització i l’enfortiment de la relació amb el lector s’erigeixen com la tendència del futur en els mitjans de comunicació. Les xifres confirmen aquest pronòstic: els usuaris aporten el doble d’ingressos que la publicitat. A més, en el cas del New York Times no ha reduït la seva redacció, que puja a 1.300 periodistes actualment i ha augmentat els seus ingressos totals un 7,5%. Àlex Gutiérrez puntualitza que la independència informativa és el principal èxit dels mitjans de comunicació que depenen dels usuaris.
El poder dels clics és tal que “s’ha pervertit l’art de titular bé”, lamentava Nafría. Tot i que hi ha una competència per atraure trànsit al web, el clickbait no aporta valor afegit perquè l’usuari no roman a la pàgina. En canvi, un lector fidelitzat amb el medi, llegirà la notícia i probablement consumirà altres en la mateixa pàgina. Nafría ho ha exemplificat amb el The New York Times. El diari nord-americà fa un rànquing de notícies més consumides i no de notícies més vistes. La influència dels clics és tal que el mateix rotatiu no permet als seus periodistes accedir a les estadístiques de visites de les notícies. “Així el redactor fa la seva feina tan bé com pot”, assegura Gutiérrez.
The New York Times com a exemple
Durant la conversa, el New York Times ha estat citat com a model en el tractament de la informació i el compromís amb el lector. Tot i ser un diari centenari ha sabut adaptar-se als canvis de manera reeixida sense perdre credibilitat ni prestigi. En aquest sentit, Gutiérrez el citava com a exemple de redacció integrada ja que considera que “el periodista ha de treballar per a la marca i no per a la web de la marca”. Ismael Nafría, que ha publicat el llibre La reinvenció de The New York Times, diu que com la “dama grisa” del periodisme s’està adaptant (amb èxit) a l’era digital i ha aportat més detalls sobre l’aposta del diari. The New York Times publica “el 100% de les notícies al web abans que en la versió impresa, on s’adapten una petita part. Fins i tot els temes de diumenge es poden consultar al web el dimarts o dimecres”. D’aquesta manera, s’adapta a les necessitats de cada lector que, o bé, vol consumir notícies de manera ràpida a la web, o bé, vol gaudir-pausadament en la versió impresa.
Gutiérrez: el bé més preuat dels mitjans és la credibilitat i la rellevància
En una època de fakenews i falta de distinció dels continguts, Gutiérrez ha animat els futurs periodistes a reivindicar l’aportació de valor afegit a les notícies així com a “detectar les informacions virals ja desmuntar”. “Reclamo que ens centrem en el bon periodisme”, sentenciava Nafría.
A més de les xifres, altres exemples corroboren que els mitjans de comunicació tendeixen a la subscripció. Per aconseguir captar el lector ha actualment diverses fórmules. En primer lloc, la subscripció total que acostuma a connectar amb un lector identificat amb el medi. En segon lloc, oferir al lector una quota de notícies gratuïtes al mes que conquisten a l’usuari i finalitzin amb la subscripció d’accés a tots els continguts. Finalment, mitjans com el britànic The Guardian, el català Vilaweb o l’espanyol El diario.es apel·len al compromís del lector per seguir fent possible un periodisme de qualitat. Ofereixen tots els seus continguts en obert però al final de cada notícia sol·liciten donacions puntuals o continuades en una mena de “contracte amb el lector que implica credibilitat”, argumentava Nafría.
Malgrat el panorama canviant i la dictadura dels clics, els dos ponents s’han mostrat optimistes respecte al futur dels mitjans. Auguren que primarà el bon periodisme, l’aposta per la credibilitat i el compromís amb el lector.
Per Carolina Clemente, periodista / Next Media
Font imatge: www.periodistadigital.com
