La consultora Estudio de Comunicación ha presentat “Periodistes, empreses i institucions: claus d’una relació necessària 2018”, realitzat en col·laboració amb la Federació d’Associacions de Periodistes, FAPE, i l’Associació Nacional d’Informadors de Salut, ANIS. Aquesta iniciativa desgrana com veuen els periodistes el treball que es realitza en els departaments de comunicació i assenyala els seus pros i contres, el que dóna lloc a aprofitar les oportunitats que sorgeixen .

Els periodistes, desconfiats. L’estudi posa de manifest que únicament un 14% dels periodistes considera altament creïble la informació que reben per part de les empreses i institucions. Mentre que un 40% reconeix sentir que aquesta informació és poc clara. Aquesta manca de confiança té la seva raó en que els criteris professionals són escassos i la manera de redacció és “marquetiniana o comercial”. Sobre el treball dels departaments de comunicació, els informadors lamenten la gran quantitat de notes de premsa que reben, amb una mitjana de 56 al dia, i el seu escàs interès notori en molts casos. Així, Charo Gómez, sòcia d’Estudio de Comunicación, recalcava que “no es tracta d’enviar notes de premsa cada dia sinó quan hi hagi un interès especial”.

A més, el 85% dels periodistes reconeix que cerca informació a les xarxes socials de les organitzacions i empreses per obtenir i contrastar informació; així mateix, reconeixen que, entre aquestes publicacions, els interessen més les notícies corporatives que es publiquen (36%) i les imatges i infografies (24%). Pel que fa al contacte que mantenen els responsables de comunicació amb els informadors, aquests consideren fonamental el contacte directe i la majoria reconeix que l’entrevista personal és el millor mètode per obtenir informació (91%) seguit de la conversa telefònica i les declaracions.

Per la seva banda, Nacho Jiménez, director de Comunicació de Telefònica, va afirmar que la tasca dels departaments de comunicació és “facilitar-los la tasca (als periodistes) pel benestar i la credibilitat de les nostres organitzacions”. Així mateix, va indicar la necessitat de comptar amb “perfils que gestionin les converses per poder portar-les de l’online a l’offline”.

Finalment, Miguel Jiménez, director de Cinco Días va assenyalar que sí que creu les informacions que rep, però el problema està en el desinterès que li produeix bona part d’elles, en relació al gran nombre de notes de premsa que reben els periodistes. A més, valora molt positivament el preavís, pel qual una institució l’adverteixi sobre estar pendent un dia concret o sobre un tema determinat per obtenir una informació rellevant.

Us oferim l’estudi complert de FAPE i ANIS només CLICANT AQUÍ 

Per Daniel de Andrés / PRComunicación
Font il·lustració: compascomunicacion.es