Un estudi radiografia la precarietat en el periodisme balear
La gestora que des de la tardor treballa per reactivar el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears ha iniciat la seva tasca amb un estudi que radiografia la precarietat laboral de la professió a l’arxipèlag. El resultat és fruit d’una enquesta en què van participar 299 professionals dels mitjans balears.
L’estudi indica que un 20,4% dels periodistes cobra menys de 1.200 euros, i un 5,9% no arriba ni als 800 euros mensuals. De fet, les condicions salarials i laborals han empitjorat en la darrera dècada: si l’enquesta elaborada per l’SPIB el 2008 revelava que un 55,2% dels periodistes cobrava menys de 1.600 euros al mes, ara el percentatge s’eleva fins al 66%.
Per altra banda, el 2008 el 59,2% dels professionals balears excedia la seva jornada laboral segons contracte, i ara ja són el 66,4%. Si aleshores el 90,9% no cobrava les hores extra realitzades, actualment el percentatge se situa en el 94,3%. A més, els periodistes que no perceben cap complement per treballar en cap de setmana ha passat del 42,9 al 71,3% en una dècada.
La precarietat dels autònoms i el sector privat
La xifra de professionals de la informació autònoms a les Illes s’ha duplicat i ara representen el 10,6%. Aquest col·lectiu acumula les pitjors condicions: només el 16% supera els 1.600 euros mensuals, tres de cada quatre treballen caps de setmana, i el 48% cobra amb retard.
L’enquesta de l’SPIB indica que el subsector amb més contractació estable és la premsa, amb un 78% d’indefinits, i el més inestable és dels gabinets de comunicació, amb un 34%. Per la seva part, en televisió i ràdio els contractes per obra i servei i els temporals sumen el 44,7% i el 32,7%, respectivament. En comunicació, el contracte d’obra i servei és el segon més habitual, amb una mitjana de durada de 3 o 4 anys, mentre que a la televisió suposa gairebé el 30% del total, doblant la mitjana del sector.
L’estudi també mostra com les diferències entre el sector públic i el privat s’engrandeixen. En concret, el 45% dels empleats d’administracions (gabinets) o empreses públiques (IB3, RTVE i EFE) cobren més de 1.600 euros al mes, el doble que en el sector privat. A més, els treballadors del sector públic que guanyen més de 2.000 euros són el 20%, gairebé quadruplicant els de les privades.
Desigualtat de gènere
En l’enquesta de l’SPIB hi ha participat pràcticament el mateix nombre de dones (50,67%) que d’homes, però la precarietat és major entre elles. D’entrada, el 18,54% de les periodistes tenen contractes temporals, situació que afecta al 10,96 % dels seus companys. A més, si el 38,35% d’homes aconsegueix superar la barrera dels 1.600 euros mensuals, les dones es queden en el 29,90%. Per altra banda, mentre el 48,63% d’homes periodistes percep pagues extra, en les dones el percentatge baixa fins al 39,74%.
L’estudi també indica que el 43,05% de dones del sector de la comunicació ha sofert assetjament laboral, per un 30,61% dels homes. A més, un 32% de dones periodistes denuncia haver patit discriminació de gènere, i un 12% assetjament sexual.
Per Comunicació 21
