Skip links

El futur del màrqueting és dins l’ecosistema mòbil

The Inbounder Global Conference 2018 ha reunit a Madrid més de 1.400 assistents per escoltar els majors experts en Transformació Digital internacionalment. Aquestes dades consoliden la cita com el més gran esdeveniment d’Europa sobre Màrqueting i Transformació Digital.

El futur del màrqueting és mòbil (i no em refereixo a aquest tipus de dispositius). Si hagués de identificar la tendència i el concepte que ha imperat en totes les xerrades del The Inbounder Global i que em confirma el futur del mercat, sens dubte he de dir l’ecosistema mòbil. I dic bé ecosistema, perquè hem d’entendre el mòbil com la pedra angular sobre la qual s’assenten la resta d’estratègies i disciplines del màrqueting que ve.

Tots els ponents s’han referit a un model de màrqueting nou en què el mòbil és un dispositiu més dels que li aporten mobilitat a l’ésser humà. Estic parlant del internet de les coses, la veritable revolució que se’ns ve a sobre basada en la Intel·ligència Artificial (IA) i en tota la una sèrie de dispositius com el mòbil, és clar, però també els assistents personals, la recerca per veu o els wearables.

Pensem que l’experiència dels usuaris s’està traslladant ja a dispositius sense pantalla com Cortana,  Alexa o Google Home, el que exigeix que ens adaptem amb rapidesa a les recerques per veu i per imatge.

Recerques per veu perquè, com va explicar Purna Virji, la parla i el llenguatge encara no són bons per a la comunicació home-màquina, però sí funcionen realment bé per a la interacció amb un assistent virtual al qual se li fa una petició o pregunta i se li demana una resposta .

Les recerques per imatge són l’altre tren al qual hem de pujar-nos sense demora, ja que si la IA és capaç de reconèixer i entendre el que apareix en una imatge, ni tan sols necessitem conèixer el nom d’un producte, només cal facilitar-li una imatge del que volem. Fes una ullada a la recerca per imatge de Bing (una gran desconeguda), potser ningú ho estigui fent tan bé en com Microsoft. Com apuntava Cindy Krum, això implica organitzar la informació d’una manera diferent a com s’ha fet fins ara. I qui té com a propòsit organitzar la informació digital? Google l’ha encertat.

Al SEO l’han matat ja moltes vegades; però no, el SEO no ha mort (encara)

Gran part de The Inbounder ha estat centrat en el SEO. I és natural que això sigui així si considerem que Google segueix sent la principal plataforma per a la captació de trànsit web, però també el principal actor en la indexació i distribució de la informació en línia. Diversos ponents han incidit en la idea que la indexació mòbil per part de Google és crucial en tots aquests canvis que tenen a veure amb la IA. Així ho va explicar Marcus Tandler.

Segons ell, el tema dominant per a Google no és només la qualitat dels resultats de cerca, sinó la velocitat ja que sembla clar que hi ha una correlació entre el temps de càrrega i el temps que un usuari passa en un lloc web. I va recolzar aquesta idea referint-se al algoritme Google Caffeine, o en l’interès de Google per AMP.

Si Google controla el 95% de les recerques mòbils mundials i vol retenir els usuaris en la seva pròpia plataforma, sembla evident pensar que AMP és només una de les moltes estratègies que està posant en marxa perquè els usuaris ens mantinguem el màxim possible en el cercador i no sortim del seu entorn (i del seu control) accedint als llocs web que referencia. En definitiva, Google aspira a desfer-se dels intermediaris i erigir-se en la plataforma principal on el consumidor adquireixi tot allò que necessita.

 

Goodbye keywords, welcome entitats

Per tots és conegut el concepte de keywords en el màrqueting de cercadors però, encara que no és nou ni de bon tros, el concepte de entitat cobra més protagonisme que mai en aquest nou paradigma mòbil d’interacció amb la Intel·ligència Artificial. I molt pocs saben i entenen el que significa i implica. Ens ho va explicar Cindy Krum en què va ser, potser, una de les ponències més brillants de The Inbounder 2018.

Una entitat pot ser una keyword, i una keyword pot ser també una entitat. Però una entitat és fonamentalment una persona, un producte o concepte únics que d’una manera agnòstica en termes lingüístics es relaciona amb altres entitats per organitzar la informació en el seria més que mai una xarxa de nodes que generen coneixement. Això no és nou perquè portem ja temps veient-lo en el que es coneix com Knowledge Graph en els resultats de Google.

Una entitat és molt més comprensible, alhora que és més fàcil, ràpid i barat per a Google mantenir i actualitzar les seves relacions amb altres entitats que el vell esquema de l’algoritme basat en enllaços. A més, les entitats els agraden molt més als usuaris. Pregunta’t si no per què ocupen tants píxels en pantalla i tan amunt en l’scroll… Però sobretot les entitats són molt més eficients per alimentar la IA que dominis i URL basats en keywords. Però hi ha motius per a l’esperança: les entitats no són res si no hi ha contingut.

 

El teu contingut i la relació amb els teus usuaris o consumidors seguirà sent crucial

Alba Vargas i Daryn Smith ens van donar la primera de les claus per no sucumbir a aquest canvi de paradigma en el màrqueting digital.

Segons ells els especialistes en màrqueting en línia hem de fomentar un sistema de creixement que no deixi de funcionar si canvien els algoritmes de Google o Facebook, l’ecosistema publicitari, o el marc legislatiu. I per aconseguir-ho, van advocar per crear relacions amb els usuaris que siguin infinites, que estiguin basades en la confiança , i on hi hagi un sistema de recompensa que generi emocions .

Però això és impossible fer-ho si no disposem de contingut. I un contingut que genera emocions és aquell que, com ens va explicar Melanie Deziel, compleix les premisses de l’acrònim Truth. Basant-se en principis periodístics aplicats al màrqueting de producte, Deziel va explicar de què va això del contingut TRUTH:

 

  • Primer el contingut ha d’ensenyar (Teach) alguna cosa a la nostra audiència. El tenim en els articles “com fer…”, en les preses falses, en les “behind de scenes”.
  • Seguidament, el contingut ha de gaudir de reputació (reputable). Perquè no només importa el que es diu sinó també qui ho diu i on ho diu.
  • A més, ha de ser únic (Unique). Bé sent els primers en alguna cosa o buscant la diferència i el destacable enfront dels nostres competidors.
  • També ha de generar tensió (Tension). Una pregunta de la qual s’espera una resposta, un debat, la consecució d’un èxit o un objectiu, són alguns exemples d’històries que generen aquesta tensió al lector / consumidor.
  • I finalment, el contingut ha de generar connexions humanes (Human connections). I en aquest punt no hi ha res que generi una major connexió entre un producte o una història i un ésser humà que una imatge. Així que no passem per alt la importància que tenen les imatges en aquest nou model.

 

Gairebé ningú a The Inbounder va parlar de “Big Data” però està omnipresent

Purna Virji va apuntar amb encert que tota aquesta revolució mòbil de l’internet de les coses està succeint gràcies al Big Data, el cloud computing (del que Google està emergint com un actor fonamental amb Google Cloud Platform), i als algoritmes cada vegada més potents que són capaços de processar cerques de forma més intel·ligent.

Certament, sembla que el Big Data es dóna totalment per descomptat i és la base de totes les tendències de les que vinc parlant. També és la base per a la millora i el creixement. Sense dades, ni nosaltres ni la IA podrem extreure conclusions amb les que millorar.

Jono Alderson va descriure la nostra diversitat de llocs web, blogs, apps, perfils socials, bases de dades o intranets com un “embolic”. I, pensem-ho, d’alguna manera ho és… Pretenem que els usuaris accedeixin a sites on sovint els bombardejem amb alguna cosa que ningú encara ha reconegut que li agrada (els banners publicitaris), i on els demanem amb major o menor grau de persuasió que executin una acció amb la qual guanyarem diners.

En aquest sentit Alderson apel·lava al fet que passem de construir webs on els usuaris hagin de fer alguna cosa encara que no vulguin fer-ho, a simplement plataformes on vulguin estar; tal com haurien fet Facebook o Google. Mentre no fem això, seran aquestes i altres plataformes (més amigables, amb menys publicitat i millor coneixedores dels seus usuaris) les que s’erigiran en les distribuïdores dels nostres continguts i productes.

 

Els lectors obtindran més informació CLICANT AQUÍ.

 

Per: Bussines Insider
Font Imatge: media-tics.com