Del periodisme mòbil a l’ubic. Allà on siguis, hi haurà notícies
Noves formes de producció automatitzada de continguts irrompen en el periodisme. Sense haver paït encara l’impacte d’internet, els mitjans treuen el cap a un nou entorn tecnològic, que transformarà radicalment les maneres de produir i difondre la informació. Des de les tecnologies d’intel·ligència artificial fins a la Internet de les Coses, una ona de noves tecnologies convertirà el periodisme que coneixem en alguna cosa ubiqua.
Allà on siguis, hi haurà notícies “Un terratrèmol de magnitud 4,7 ha estat registrat avui dilluns al matí a cinc milles de Westwood, Califòrnia, segons el Servei Geològic dels Estats Units. El tremolor ha passat a les 6:25 a. m., a una profunditat de cinc milles”… i prossegueix. Percep una cosa estranya en aquestes paraules? Si no és així, sàpiga que vostè és un dels cada vegada més nombrosos lectors incapaços de distingir entre una notícia escrita per una persona i una altra escrita per un robot.
El 17 de març de 2014, la informació que començava amb aquestes línies va fer història. Encara que, per descomptat, no passarà a la posteritat per la brillantor del seu estil, sí que li cap l’honor, almenys, d’haver estat la primera notícia que, havent estat escrita per un robot, va aconseguir situar-se com informació principal del web d’un diari, de Los Angeles Times, ni més ni menys.
La carambola va ocórrer així: a primera hora d’aquell dilluns, la xarxa de sismògrafs de Califòrnia va percebre una sacsejada que, sense ser enorme, va aconseguir una magnitud suficient com per llançar una alerta automàtica. Detectat el tremolor, les bases de dades sísmiques van produir un avís que, entre d’altres destinataris, va ser rebut per molts mitjans. Sense això, a les sis del matí, amb les redaccions pràcticament buides, pocs eren els mitjans capaços de fer-se ressò de la notícia.
Excepte el Times. Feia alguns mesos, el diari havia implantat un sistema de redacció automàtica de notícies mitjançant una aplicació algorítmica, això que hem anomenat un robot. Com als robots no els importa matinar, el del Times va rebre l’alerta i va composar una nota breu, de 102 paraules. La informació es va publicar a l’instant al web, mentre els veïns del acabalat districte de Westwood, just al costat de Beverly Hills, es despertaven sobresaltats pel tremolor que havien sentit sota els seus peus. Què van fer? El que hauria fet vostè: buscar informació.
El web del Times era l’únic que a aquella hora primerenca es feia ressò immediat de la notícia, de manera que els usuaris van començar a visitar-la i a repercutir-la a les seves xarxes socials. Això va desencadenar un efecte bola de neu. La notícia va atreure cada vegada a més lectors, fins que aquest volum creixent de transit va posar per fi la cirereta: el sistema de gestió de continguts del Times, programat per donar més realç a les notícies més visitades, va col·locar automàticament la informació en el lloc més destacat del web. S’havia produït l’inaudit: una informació no treballada per “ningú”, no escrita per “ningú” i no publicada per “ningú” era la notícia que estaven llegint “tots”.
Aquest és un exemple del futur tecnològic que se li acosta al periodisme. Sistemes de producció automatitzada transformaran tant la manera en què es produeix la informació com la forma en què la consumim. Si els dispositius mòbils han revolucionat en pocs anys la forma en què ens vam informar, la nova generació d’objectes interconnectats, això que s’ha anomenat la Internet de les Coses (Internet of Things, IOT), multiplicarà la nostra exposició als continguts en totes les seves modalitats. Estarem permanentment exposats a un bombardeig de missatges comercials, d’entreteniment, professionals i, per descomptat, també periodístics.
Tot són incògnites respecte de l’impacte que aquest nou escenari tecnològic tindrà en el consum de continguts informatius, així com en la pròpia professió periodística. Vint anys de tortuosa convivència amb internet han demostrat que mitjans i periodistes no assimilen amb facilitat els canvis tecnològics. Les novetats que estan per arribar pot ser que resultin encara més difil·les de digerir.
Avui mòbil, demà ubic
En pocs anys, hem passat de buscar notícies a sentir-nos desbordats per la informació. Abans de l’arribada de internet, informar-se obligava a un acte de pelegrinatge: el ciutadà havia de fer un esforç de recerca -acudint a un quiosc, a un transistor, a un televisor- per rebre la informació. En els últims temps, la xarxa, i molt especialment els dispositius mòbils, han transformat la forma en què accedim als mitjans: ara és la informació la que ens busca, sovint sense que nosaltres ho desitgem. Mitjançant alertes, notificacions, crides i trucades d’atenció de tota mena, els continguts pugnen per captar el nostre interès allà on estem.
Els estudis de consum d’informació periodística certifiquen aquest canvi de model. L’edició més recent del principal informe sobre consum de noticies digitals al nostre país, el Digital News Report – Espanya 2017, coordinat per la Universitat de Navarra, confirma que, en conjunt, mòbils i tauletes (47%) han superat el 2017 per primera vegada a l’ordinador (46%) com a principal dispositiu d’accés a les notícies. Aquest estudi, basat en més de 2.000 qüestionaris a internautes espanyols, s’ha detectat que, entre els menors de 45 anys, el mòbil ja és el dispositiu principal de consum de notícies per un de cada dos (51%) usuaris. Els més grans de 45 anys mostren xifres una mica més baixes, però igualment creixents, en el consum de notícies mitjançant mòbils.
Aquests dades revelen un canvi important: el periodisme web ha donat pas al periodisme mòbil. Les publicacions web, concebudes per a la consulta des d’un ordinador, comencen a ser, en efecte, cosa del passat. Passat del futur, pel cap baix.
Avui dia, el consum de notícies s’orienta ràpidament cap als mòbils, una tendència que seguirà creixent. Però aquesta no és l’estació de destinació. Després dels mòbils, ens espera una nova revolució tecnològica: la Internet de les Coses, la que convertirà en receptor i font d’informació als objectes més diversos. Aquesta nova era de la xarxa està cridada a transformar el periodisme: multiplicarà exponencialment el nombre de pantalles des de les que rebrem informació, fins a convertir el consum de notícies en alguna cosa constant, ininterrompuda. Es passarà, en fi, de l’actual periodisme mòbil a un nou periodisme ubic.
Periodisme post internet
El mòbil ens sotmet sovint a un enutjós bombardeig de missatges davant el qual, però, tenim una opció: apagar el telèfon. En el futur, ni tant sols existirà aquesta escapatòria. Ho vulguem o no, viurem envoltats de pantalles, que sortiran a rebre’ns a cada pas. Els continguts que avui rebem en el nostre mòbil personal se’ns mostraran a les pantalles i avisos sonors com els que ens anirem trobant aquí i allà.
El futur escenari tecnològic post internet serà molt diferent del que hem conegut fins ara. Oblideu-vos d’aquesta xarxa que interconnecta “només” a computadores i dispositius mòbils. Imagini alguna cosa molt més gran, on fins i tot l’objecte més insospitat -qualsevol aparell del seu lloc de treball, del transport públic, de centres comercials, del seu vehicle particular i, per descomptat, de la seva llar- estarà interconnectat. La realitat virtual i la material es entrecreuaran. En aquest ciberespai tangible, els objectes -el seu rellotge de polsera, un comptaquilòmetres, el quadre de botons d’un ascensor-, a més de complir la seva funció tradicional, hi sumaran la capacitat de subministrar informació… i de registrar-la. Per cada pantalla amb la qual ens ensopeguem hi haurà almenys un sensor. Sovint, molts més d’un. Estarems permanentment monitoritzats. De fet, encara que no ens adonem, aquest futur ja és en bona mesura present. Ens hem acostumat, per exemple, al fet que els sistemes de big data calculin automàticament quants cotxes circulen a cada instant per una via i a quina velocitat, amb la finalitat de detectar embussos i suggerir rutes alternatives. Les botigues d’internet -per exemple, les de aerolínies- identifiquen els productes més buscats en cada moment i adapten automàticament la seva oferta per maximitzar el benefici. La companyia consultora Gartner calcula que, per al 2020, el 85% de les interaccions comercials es realitzaran sense intermediació humana.
Aquesta presa de decisions automatitzada està arribant també al periodisme. Com en l’exemple de Los Angeles Times, els mitjans comencen a monitoritzar els assumptes que capten més interès i acomoden la seva oferta informativa automàticament, d’acord amb aquests patrons, cada vegada més ho faran sense intermediació humana. Els mitjans, en efecte, estan entrant de ple en l’era del big data. Però la quantitat i diversitat de noves tecnologies que planen sobre el periodisme va més enllà. I la seva capacitat transformadora és gegantina.
Arriba la intel·ligència artificial
En els últims anys, per als mitjans més innovadors ja s’ha convertit en costum emprar recursos que fa poc temps ens haurien semblat de ciència-ficció. Tecnologies com els drons, els formats gràfics de 360 º o certes modalitats de realitat virtual formen part ja del dia a dia de molts mitjans. Aquestes tecnologies són tot just un entremès del que es veu venir.
Una de les àrees de major impacte correspondrà a les tecnologies de intel·ligència artificial. En un simposi organitzat a Rio de Janeiro per la Universitat de Harvard al novembre de 2017, experts dels cinc continents van coincidir a assenyalar el sector dels mitjans i el periodisme com un dels que, juntament amb l’educació, la sanitat i els negocis, es veurà més transformat per aquestes tecnologies en els propers anys. La diversitat d’innovacions en aquesta àrea és veritablement enlluernadora.
Als sistemes d’escriptura automàtica i chatbots (aplicacions algorítmiques que permeten entaular converses entre un usuari i la màquina), ja incorporats per alguns mitjans, aviat s’hi sumaran altres aplicacions que estan en fase de desenvolupament. Es tracta, per exemple, de sistemes de transcripció automàtica de manuscrits, que alliberaran als periodistes de la sempre feixuga tasca de passar a net les notes d’un quadern. S’estendran així mateix els sistemes de transcripció automàtica de veu, així com les aplicacions de traducció instantània entre idiomes.
La imatge, per la seva banda, serà una de les àrees en què més canvis arribaran. En els últims anys, hem estat testimonis de la proliferació de càmeres de seguretat en carrers i edificis. En el futur, això es multiplicarà. El principal canvi arribarà a través dels cotxes, que es convertiran en unitats mòbils en potència. Els nous automòbils estaran proveïts de càmeres de vídeo i, a semblança dels avions, tard o d’hora disposaran també de la seva pròpia caixa negra, en què quedaran registrades les imatges de manera automàtica. Segons OICA, patronal mundial dels constructors d’automòbils, a finals de 2015 hi havia més de 1.200 milions de vehicles circulant pel món. Ara imaginem a aquests cotxes gravant sense parar el que troben al seu pas. També en l’àmbit de la imatge s’optimitzaran els sistemes de reconeixement facial. Les aplicacions d’aquestes tecnologies per al periodisme són incomptables. Per exemple, els editors podran lliurar-se d’una de les seves tasques més tedioses: els peus de foto podran identificar de manera automàtica qui són les persones que apareixen retratades en una fotografia. S’estendrà així mateix el vídeo hipertextual, el que ens permetrà fer clic no només en enllaços de text, sinó també en objectes que apareguin en un vídeo. De fet, molts vídeos s’editaran sense intervenció humana. El mateix que certs mitjans ja publiquen notícies escrites per robots, arribaran els vídeos editats automàticament per aplicacions algorítmiques.
En realitat, els formats periodístics en el seu conjunt donaran un salt qualitatiu. L’actual llenguatge multimèdia passarà a ser multisensorial. A més de llegir, veure i escoltar continguts periodístics, en el futur també els podrem tocar, gràcies al desenvolupament de les tecnologies hàltiques. Ja hi ha experiments fins i tot orientats a la transmissió digital de sensacions olfactives i gustatives. Tindrem, en fi, periodisme per als cinc sentits.
L’actual llenguatge multimèdia passarà a ser multisensorial
Les tecnologies d’intel·ligència artificial es recolzen en una altra puixant àrea d ‘innovació: l’aprenentatge automàtic o machine learning. Gran part dels nous desenvolupaments tecnològics es basa en aquest model: que siguin les màquines les que, a partir d’una anàlisi estadística de les bases de dades, prenguin les decisions per si mateixes. Dit així, les tecnologies de machine learning poden sonar a aquestes distòpies tan pròpies dels relats de ciència-ficció: societats on les màquines arriben a un grau d’intel-ligència que les porta a rebel·lar-se enfront dels humans i prenen el control. No obstant això, tranquil·litzem-nos: la realitat no és tan amenaçant (almenys, per ara).
Avui dia, els sistemes d’aprenentatge automàtic propicien la presa de decisions a partir de models probabilístics. No passen d’aquí. Però tenen una qualitat: a mesura que acumulen més informació, afinen les seves decisions cada vegada més. I això els permet predir comportaments. És aquesta qualitat la que fa previsible la seva propagació en la indústria periodística.
Perquè? Perquè les tecnologies d’aprenentatge automàtic de facilitar a les empreses periodístiques gestionar el tràfic dels seus mitjans de manera més eficient (el que no equival necessàriament a fer una millor informació, com bé sabem). En efecte, aquestes tecnologies permetran gestionar continguts informatius en base a criteris estadístics i, fins i tot, personalitzar l’oferta per a cada individu. Per exemple, si una persona acostuma a dedicar el seu temps a llegir notícies sobre un determinat equip esportiu, però, en canvi, tot just al cas de les informacions sobre altres equips, la màquina conclourà que, per augmentar la fidelització d’aquesta persona, convé oferir-li més notícies del seu equip i pràcticament cap dels altres.
Llums i ombres de Matrix
Esta nova onada de tecnologies planteja múltiples incògnites al futur del periodisme. Són moltes les oportunitats, encara que no menys les amenaces. D’entrada, hi ha pocs dubtes que aquests nous modes de producció informativa afectaran als periodistes en el seu vessant laboral. La producció robotitzada de certs continguts farà innecessaris alguns perfils professionals, aquells més lligats a tasques rutinàries o dedicats al mer processament informatiu. Si en la vostra redacció encara queden periodistes que es limiten a ressenyar notes de premsa en piràmide invertida, no es sorprengui si dins de poc aquestes persones són baixa. Probablement, una màquina els reemplaçarà en aquesta tasca. Ara bé, que no s’estengui el pànic: queda molt lluny el moment, si és que arriba alguna vegada, en què una màquina sigui capaç d’escriure una bona crònica, una entrevista o reportatge. Els perills van, per desgràcia, més enllà de l’estrictament professional. L’automatització dels processos editorials pot propiciar la proliferació de publicacions guiades només per criteris quantitatius: mitjans que publiquen només el que ven i no -almenys, de tant en tant- el que importa. Aquesta deriva de molts mitjans cap al transit pel transit ja ha començat a mostrar greus conseqüències. La difusió deliberada de notícies falses està tristament lligada a aquest model. També el fenomen de la “càmera d’eco” (“echo chamber”), una metàfora molt en voga actualment entre els investigadors sobre opinió pública, que descriu la tendència creixent entre els ciutadans a consumir i repercutir únicament aquelles informacions amb les que estan d’acord. No obstant això, no tot és negatiu.
Les noves tecnologies ens concediran nous períodes de temps lliure, que obriran finestres per al consum d’informació. Els cotxes autònoms, per exemple, poden esdevenir un s’aliat inesperat dels mitjans. Mentre transporten sense conductor a les persones, aquestes disposaran de nous intervals de temps en què, entre altres coses, podran consumir informació. Per cada incògnita sorgirà una oportunitat. Allá on estiguem, trobarem noticies. Ara bé, el tecnològic seguirà sent accessori. La clau del bon periodisme serà, com sempre, explicar bé el món.
De: Ramon Salaverria, professor de Periodismo Universitat de Navarra/ Mobile Journalism – Medium
Font Imatge: pinimg.com, clasesdeperiodismo.com, apazcomovamos.org, educamedios.org
