Skip links

Els periodistes sobreviuran a la robotització

Amb la irrupció de l’automatització i la intel·ligència artificial en molts sectors de l’economia, cal preguntar-se com afectarà aquest procés als mitjans de comunicació. La indústria dels mitjans està en fase de transició, no en declivi. Ara ressorgeixen com a productes més digitals, més personalitzats, més automatitzats, més de pagament i, esperem que en el futur, amb menys fake news. La veritat és que els editors es poden donar suport a l’automatització perquè les operacions siguin més eficients, el que ajudarà a maximitzar els seus ingressos. Però els robots no reemplaçaran als periodistes en el curt termini.

Per exemple, necessitarem de l’automatització per ajudar a confirmar quines notícies són fiables i autèntiques, cosa que Flipboard ja està fent, això sí, amb l’ajuda de la supervisió humana. Necessitem canviar els formats en què s’ofereixen les notícies perquè els periodistes puguin escriure contingut de manera ràpida i eficient. Però el contingut ja no pot consistir simplement en text i imatges. Cal que equips humans, i no robots, creuen plantilles interactives visuals que els periodistes puguin poblar per oferir contingut que impulsi la participació de l’audiència. Com més temps de permanència, més capacitat té el mitjà de monetitzar la visita.

Per cert, no cal esmentar que els robots no poden descobrir i cobrir notícies en llocs als quals els ordinadors no poden arribar. L’automatització és una realitat; la consultora McKinsey prediu que aquestes tecnologies tindran un impacte econòmic d’entre 5,2 bilions i 6,7 bilions de dòlars per a l’any 2025. Però això no vol dir que les notícies ens vagin a arribar sense periodistes.

 

Què signifiquen aquestes noves tecnologies per a l’ocupació i les redaccions?

El temor que la tecnologia retallada llocs de treball és desproporcionat. Els mitjans són conscients que han de fer més amb menys i fer que els periodistes siguin més productius sense cremar-los. Encara que alguns podrien veure desplaçats, la majoria de les eines d’intel·ligència artificial proporcionaran una tecnologia molt potent per crear valor i eficiència, no només per aconseguir més clics.

Es presenten oportunitats per proporcionar millors i més rellevants serveis, eliminar tasques repetitives i alliberar els periodistes perquè dediquin el seu temps a buscar i explicar millors històries. A més, la tecnologia impulsada per la intel·ligència artificial ajudarà els mitjans a canviar els seus models centrats en l’abast (amb avorrits anuncis estàtics) a altres enfocats en la interacció (inclosos models de subscripció i anuncis premium amb els que els usuaris realment desitgin interactuar). Això vol dir que cal aprofitar la tecnologia alimentada per la intel·ligència artificial per ajudar a augmentar el temps que els lectors passen en el medi, proporcionant així contingut més personalitzat i rellevant, una cosa difícil d’aconseguir sense intel·ligència artificial.

Veiem exemples a la Xina, on Toutiao ha aconseguit una audiència de 120 milions amb una permanència mitjana diària de 74 minuts. Actualitzen constantment les notícies en funció del que les seves màquines han après sobre les preferències de cada lector, el temps que dediquen a determinats articles i la seva ubicació. Al Regne Unit, The Times ha creat un servei de recomanació anomenat James, amb l’objectiu de conèixer les preferències individuals i personalitzar automàticament cada edició en termes de format, temps i freqüència. Reuters està construint una eina d’Intel·ligència Artificial per ajudar els periodistes a analitzar dades, suggerir idees i fins i tot escriure algunes frases, no amb l’objectiu de reemplaçar als redactors, sinó de assistir-los en la redacció. Així mateix,

 

Els rols en el periodisme

Els periodistes són cada vegada més comunicadors multimèdia, provocat pels canvis en els hàbits de consum i les noves tecnologies. Han de fer servir eines per a crear i editar vídeo, oferir formats atractius per als seus continguts i obrir la porta a la participació dels lectors, als quals se’ls pot preguntar pel seu punt de vista.

La pèrdua d’atenció entre l’audiència empeny a les redaccions a invertir en eines que aconsegueixin que el contingut sigui més captivador, envoltant i atractiu perquè els lectors es quedin més temps. Quan s’inclouen elements interactius en les notícies, la gent passa un 20% més de temps en aquesta pàgina. Veurem com en un futur a curt termini, els equips editorials dependran més de les eines de tercers que ajuden els periodistes a crear de manera diferent i eficient contingut d’alta qualitat que tenen un format que fins i tot els lectors amb menys temps disponible o atenció desitgen consumir. Volen voltejar, lliscar, votar, fer classificacions, tocar i fer comentaris. Per tant, l’automatització ha d’ajudar els periodistes a personalitzar les seves informacions. Aquesta realitat canviarà les mètriques dels mitjans.

 

Per. Playbuzz
Font Imatge: lavanguardia.com