Què passaria si només llegissis diaris impresos durant dos mesos?
El periodista Farhad Manjoo va dur a terme un experiment en què durant un parell de mesos només va utilitzar la premsa en paper per mantenir-se a l’aguait de les notícies. Ara ha volgut compartir les seves conclusions.
Internet s’ha convertit en una de les fonts d’informació preferides dels usuaris, ja sigui a través dels mitjans de comunicació en línia, els blocs o les xarxes socials. Cada vegada són menys les persones que llegeixen diaris impresos, i molt menys diàriament. Però, podria avui un ciutadà mantenir-se informat prescindint d’Internet i acudint només a la premsa escrita?
Farhad Manjoo, periodista de The New York Times especialitzat en tecnologia, ha volgut fer la prova. Durant gairebé dos mesos, va apagar les seves notificacions de notícies digitals i es va desconnectar de les xarxes socials. A canvi, es va subscriure als diaris impresos The Times, The Wall Street Journal i The San Francisco Chronicle i a la revista setmanal The Economist. Manjoo es va permetre certes llicències, com rebre butlletins per correu electrònic o escoltar podcasts. És a dir, va triar només aquells formats que, assegura, “apreciessin la profunditat i la precisió” en lloc de la velocitat.
El periodista ha volgut compartir com va canviar la seva vida durant aquestes setmanes. Un dels efectes immediats va ser sentir-se menys ansiós i addicte a les notícies, encara que paradoxalment reconeix que estava millor informat. També era una persona amb més temps lliure. Però, realment tot va ser tan positiu?
Manjoo assegura que ell sempre ha preferit llegir les notícies en pantalles a les que podia accedir només amb prémer un botó. A l’aproximar-se a la premsa en paper, les pàgines li van semblar massa grans i el tipus de lletra massa petit. Però no només el format dificulta la consulta de les notícies, també el preu és un handicap important. Per exemple, una subscripció anual a The Times costa el mateix que el millor iPhone d’Apple.
Salvat el format, per Manjoo llegir les notícies impreses li va permetre adonar-se de les trampes a què ens veiem sotmesos amb les notícies a Internet. En el diari, la notícia apareix al costat d’un article d’anàlisi, mentre que a les xarxes socials ja ve predefinida, esbiaixada i acompanyada per un flux interminable de comentaris que distorsionen els fets. “És exactament la nostra lleialtat a la multitud, al que altres persones diuen sobre les notícies, en lloc de les notícies en si mateixes, el que ens fa susceptibles a la desinformació”, assenyala.
Una altra de les causes de la desinformació és la rapidesa que exigeix la tecnologia. No obstant això, Manjoo assegura que això xoca frontalment amb la lentitud de la vida real, i impedeix que els professionals puguin prendre’s el seu temps per verificar i contextualitzar les notícies. El diari recull informacions del dia anterior, però ja treballades. “Quan llegeixes (les notícies) un cop al dia, el món sembla contingut i comprensible” .
Les conclusions finals del columnista de The New York Times són dos. La primera és que no cal llegir diaris impresos per estar millor informat: només cal crear un ritual de notícies propi en el qual es seleccionin aquells mitjans i formats que permetin a l’usuari tenir un coneixement més profund de la informació. La segona és que no és que els diaris siguin tan genials: “el que era tan dolent eren les xarxes socials” .
Per: Miriam Garcimartín / Media-Tics
Font Imatge: elsalvador.com
