Com tractar adequadament a la gent gran en els mitjans de comunicació
A Espanya hi ha 8,7 milions de persones grans. És un col·lectiu en creixement, tant en nombre com en capacitat econòmica i esperança de vida. Els mitjans de comunicació haurien de prestar-hi més atenció i, sobretot, tenir cura en el seu llenguatge quan es refereix a ells, evitant estereotips o generalitzacions que no reflecteixen la seva diversitat. Sense arribar a eufemismes com “joventut acumulada” per referir-se a l’experiència que s’atresora amb els anys, la gent gran són molt més que jubilats, avis, desocupats i, per descomptat, ancians.
La importància de tractar adequadament a la gent gran va ser el tema de la jornada organitzada per la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya (FAPE) i el Fòrum Lidea. Vaig tenir l’oportunitat de participar en representació del col·lectiu professional dels comunicadors, que també hem de ser sensibles al tractament que donem a la gent gran en les nostres comunicacions i continguts.
En el transcurs de la mateixa, el Fòrum va presentar el Decàleg Lidea de bon tracte periodístic a la gent gran . Reprodueixo a continuació les deu idees:
- Imatge positiva.- S’ha d’oferir una imatge plural de la gent gran, amb activitats quotidianes i amb persones actives, dinàmiques i alegres. Segons el tipus de notícia, la imatge que acompanyi ha de representar la realitat de la gent gran.
- El terme correcte és “gent gran”.- No fer servir denominacions inadequades, com ara “vells”, “ancians” o “tercera edat”.
- En general, no fer servir el terme “avis”.- No tots són àvies/es. Excepte que sigui una notícia relacionada amb els seus néts, hem de referir-nos a ells com “gent gran”.
- No referir en termes de propietat.-No els diguem “les nostres persones grans”, sinó ” la gent gran de la nostra societat”. Ni les persones, ni els col·lectius han de ser tractats en termes de propietat. Si es vol donar un tracte de proximitat, és millor parlar del nostre entorn o societat.
- No generalitzar.-No s’ha de dir o escriure “totes les persones grans…”. Es tracta d’un col·lectiu molt heterogeni, amb grans diferències d’edat i variacions de salut, cultura, diversitat o estil de vida.
- Evitar errors en llenguatge de gènere.- El decàleg suggereix no parlar de “la gent gran” llevat que sigui una notícia referida a “homes grans”. El correcte és parlar de “persones grans”. Per cert, hi ha un 32,9% més de dones que d’homes.
- Són font d’informació a consultar.- S’ha de comptar amb la gent gran en parlar d’ella, “donar-los visibilitat en els mitjans i que siguin font directa d’informació i opinió”.
- No són classe passiva, aporten a la societat.- Les persones grans a l’Estat espanyol “consumeixen i generen tota mena de béns, serveis i cultura”.
- Usar els termes moderns i adequats.- En temes específics el decàleg recorda que s’han d’evitar termes obsolets, com “asils”. És més adequat parlar de residències o centres residencials per a gent gran. Només el 5% de les persones grans viuen en aquest tipus de centres.
- Adults i ciutadania de ple dret.-No comparar-los o tractar-los com nens, són persones adultes i ciutadans de ple dret. “La gent gran ha construït amb les seves aportacions, treballs i idees la societat en què vivim. Hi participen i aporten en tots els aspectes de la nostra societat”.
Personalment em permeto fer una esmena a aquest decàleg. No cal oferir una imatge sempre positiva de la gent gran, sinó la que correspongui en coherència amb la informació que s’estigui proporcionant. De la mateixa manera que cal evitar generalitzacions vinculades a la malaltia, un estat de desocupació o discapacitats funcionals també s’ha de fugir dels bancs d’imatges que proporcionen escenes d’una felicitat impostada i no representativa de la mitjana del col·lectiu.
Per Fábulas de Comunicación
Font imatge: playasmexico.com
