Les veus dels periodistes encara són crítiques, poderoses
Arthur Sulzberger Jr., president de The New York Times Company i ex editor de The New York Times, es nega a ser intimidat per les amenaces del declivi del periodisme. “Aquest és un moment desafiant, tots estem d’acord en això”, va dir Sulzberger. “Però la possibilitat que els periodistes tinguin veu, que s’alci i obtinguin la informació digital és més poderosa que mai”.
Durant el Simposi de McGarr de 2018, celebrat a principis d’aquesta setmana al Belo Center per als nous mitjans, a Austin (EEUU) Sulzberger va compartir anècdotes del seu mandat del segle quart com a líder d’un dels diaris més respectats de la nació. Sulzberger va renunciar com a editor el passat hivern i és succeït pel seu fill AG Sulzberger, el sisè membre de la família per dirigir el diari. Durant el seu temps com a editor, el diari va guanyar 60 Pulitzers i va aconseguir nous nivells de lectors. Actualment, hi ha 3,6 milions de subscriptors pagats al lloc, amb lectors només digitals que representen el 70%.
The Times ha resistit les tempestes que han superat altres diaris, però no ha estat una navegació suau. Al 2007, Sulzberger va implementar un paywall, una decisió molt controvertida en aquella època. Però ell acredita el canvi de la dependència de la publicitat a un model basat en subscripcions, a més d’un enfocament cada vegada més digital, per assegurar la sostenibilitat d’un diari que ara dóna feina a 1.450 periodistes i més corresponsals estrangers que mai. “Va ser un període gran i dolorós, però hem pogut arribar fins aquí”, va dir Sulzberger.
Vint-i-sis anys com a editor van fer que Sulzberger passés per diversos esdeveniments polítics i culturals més memorables del país, molts dels quals eren teló de fons de les seves anècdotes. Els atacs terroristes de l’11 de setembre del 2001 van ser un dels telons. Per la seva cobertura dels atacs, The Times va guanyar els famosos set Pulitzers d’aquell any, més que qualsevol periòdic en la història del premi. Però la cobertura sovint era un procés esgotador, va dir Sulzberger.
“Hem hagut de tenir els peus a terra, hem hagut de fer que la gent visqui”, va dir. “No es tracta de guanyar un premi, és tracta realment de tenir aquesta profunditat i compromís, i les persones que realment podrien ajudar-nos a entendre què estava passant”.
Més recentment, The Times va trencar la història sobre les denúncies d’assetjament sexual contra l’influent executiu d’entreteniment Harvey Weinstein. Weinstein era un anunciant important, va dir Sulzberger. Moltes altres companyies que han amenaçat de treure es anuncis del diari si són objecte d’una notícia negativa, són advertits pel diari que no accepta pressions.
Fins i tot les nacions tenen rencor. Un periodista va passar dos anys tallant connexions entre els ciutadans més rics de la Xina per una història que va enfuriar als oficials xinesos. Però Sulzberger es va negar a ser assetjat per amenaces d’accés zero o pèrdua de finançament. “Els nostres periodistes vénen sempre, sempre, sempre”, va dir Sulzberger. “Per descomptat, hem publicat la història de la Xina. El periodista va guanyar el Pulitzer, i hem estat bloquejats a la Xina des de llavors”.
El diàleg va conduir inevitablement al president Donald Trump, que ha tingut incidents coneguts amb The Times més d’una vegada. Sulzberger va recordar un incident a principis de la presidència de Trump a la sala de juntes del diari, on es mostren fotografies signades de cada president des de Teddy Roosevelt. Sulzberger en va assenyalar una en particular al president Trump, que va llegir “A The New York Times: alguns el llegeixen i els agrada, alguns el llegeixen i no els agrada”. Però tothom el llegeix”. Està fiormada per Richard M. Nixon. Sulzberger li va dir a Trump: “aquest és l’últim president que va prendre una premsa gratuïta. Penseu en com va acabar ell”, va dir Sulzberger. “Va sortir a la dreta [Trump]”.
Però Sulzberger reconeix que en un moment en el qual hi ha una polarització creixent, el periodisme sòlid és vital. “Aquest és el moment en què hem de comprometre’s, no només The New York Times, sinó tots els periodistes, a cobrir les històries d’una manera oberta i honesta”, va dir Sulzberger. “Curar la foscor no ajuda al món. Encenem una espelma”.
Per: Journalism
Font Imatge: naturalnews.com
