El CAC aposta pels continguts de proximitat sumant-se a la preocupació internacional pels mitjans locals

Aquesta setmana el CAC ha presentat l’Estudi de la comunicació local a Catalunya, que inclou una radiografia del sector i propostes per garantir-ne la consolidació amb la petició d’aprofundir en l’exploració dels possibles instruments de col·laboració publico-privada aplicats als mitjans locals. El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Roger Loppacher, aposta pels continguts de proximitat com a factor competitiu dels mitjans locals per diferenciar-se de l’oferta generalista i demana aprofundir en les noves formes de distribució audiovisual per internet, així com en l’exploració dels possibles instruments de col·laboració publico-privada aplicats als mitjans locals.

L’Estudi de la comunicació local a Catalunya, que s’emmarca en el Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya, presentat el gener del 2017, ha estat dirigit pel catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Emili Prado. En la presentació, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha dit que l’estudi resulta imprescindible per abordar el futur de la comunicació local. Segons Conesa, els estudis internacionals indiquen que al 2036 el 70% de la població mundial viurà en grans metròpolis, però que a Catalunya aquesta situació ja es dóna en l’actualitat. “Per tant, si tenim un problema de despoblació de moltes àrees, el que necessitem són mitjans locals per poder fixar la població al seu territori”, tot afegint que cal mantenir la missió de servei públic dels mitjans de proximitat.

Salvador Alsius, responsable de l’àmbit de recerca del CAC, explicà que, en els darrers anys, els mitjans de proximitat han hagut de fer front a un context econòmic advers, amb una davallada de les aportacions públiques i una caiguda de la inversió publicitària.

Propostes per consolidar el sector

El president del CAC, que ha resumit les propostes incloses en l’estudi, assenyala que cal fer una aposta decidida pels continguts de proximitat. “Es tracta d’un factor competitiu i distintiu de la resta de l’oferta audiovisual, que cal potenciar perquè es un factor de cohesió social i perquè és el primer graó de participació de la ciutadania en l’esfera pública”, ha dit.

Segons Loppacher, cal reforçar la capacitat de producció dels mitjans locals públics i això passa per dotar les empreses de més recursos i per apostar per un augment de la professionalització. “És important reforçar la capacitat de producció dels mitjans locals, perquè fomenten la indústria audiovisual arreu del territori i pel seu compromís amb la llengua i la cultura catalanes”, ha dit.

Loppacher ha afegit que cal aprofundir en la col·laboració publico-privada, tot reforçant la transparència i el compliment de les missions de servei públic que els prestadors privats han de complir a canvi d’una aportació pública. “Una col·laboració d’aquest tipus representa un win win, ja que permet a les administracions locals oferir, a través de mitjans ja consolidats, continguts d’interès general i de servei públic als ciutadans. I al mateix temps, es contribueix a la sostenibilitat i a la viabilitat d’aquests projectes comunicatius”, ha dit.

Una altra proposta destacada de l’estudi, segons ha explicat Loppacher, és l’aposta per les iniciatives de distribució en IPTV, streaming i sota demanda mitjançant internet. Loppacher ha subratllat que el futur dels mitjans de proximitat passarà per internet i les tecnologies OTT, que resulten més econòmiques que l’emissió per mitjans tradicionals. El resultat, segons ha explicat, serà una combinació entre els mitjans que utilitzen l’espectre radioelèctric i altres que, de forma paral·lela o en solitari, emeten mitjançant internet.

Per això, l’estudi proposa apostar decididament i fomentar les iniciatives de distribució de continguts locals en IPTV, tant en streaming com en vídeo a la carta. “La via d’internet permetria adaptar-se a aquestes noves formes de consum audiovisual i podria ser també una oportunitat per apropar la televisió local i de proximitat al públic juvenil, que és un dels públics estratègics per a totes les televisions”, ha assenyalat.

“Així mateix, cal aprofitar el potencial de les xarxes socials i preveure la redifusió de continguts per no competir sempre amb el prime time de les televisions generalistes”, ha assenyalat Loppacher, que ha afegit que pel que fa a la XAL, cal impulsar una programació local complementària sota una marca de prestigi en la qual tots els mitjans, públics i privats, puguin col·laborar.

En un altre ordre de coses, Loppacher ha destacat el paper que poden tenir els mitjans de proximitat en l’educació en comunicació local, atès que els infants i els joves poden experimentar de primera mà com es produeixen els continguts. “Aquesta és una molt bona via de col·laboració, perquè els infants poden interactuar amb uns mitjans molt accessibles i aquests es poden beneficiar d’una audiència potencial molt interessant”, ha dit.

Finalment, l’estudi proposa avançar en els sistemes de mesurament de les audiències, així com combatre les emissores sense títol habilitant.

La preocupació internacional pels mitjans de proximitat

L’Estudi de la comunicació local a Catalunya dóna fe de la preocupació dels investigadors catalans per copsar i valorar la importància dels mitjans locals, la qual cosa no és un fet aïllat, sinó que entronca amb una certa tradició de recerca internacional, especialment arrelada als països anglosaxons.

Els darrers anys, aquesta preocupació ha augmentat lligada tant a la crisi econòmica com, sobretot, a les transformacions que els mitjans està vivint a causa, sobretot, de l’impuls de la transformació digital. És en aquest context que al febrer de 2014 el Reuters Institute for the Research on Journalism de la Universitat d’Oxford va organitzar una jornada sobre el periodisme local. D’aquí en va sortir un llibre editat per Rasmus Kleis Nielsen amb aportacions sobre set països –cap d’ells Espanya-. A la introducció, Nielsen rrepassa la situació actual del periodisme de proximitat (sobretot a partir d’estudis sobre els països anglosaxons i nòrdics), on apunta que els mitjans locals i, en especial els diaris, pateixen una crisi profunda tant de model de negoci com comunicatiu que els està duent a perdre el que molts autors consideren una posició central dins les seves ciutats.

En aquest context –continua l’informe- es produeix l’emergència de mitjans on-line que miren d’omplir els forats comunicatius que estan deixant els tradicionals. És el que investigadors anglosaxons anomenen “hyperlocal media” i que han definit com “una nova generació de mitjans informatius locals orientats a la comunitat” que fan de pont entre formes tradicionals de periodisme i la clàssica participació cívica. Tal com apunta Nielsen, els mitjans i el periodisme local “afronten de manera creixent no només el repte de cobrir els afers locals, sinó també el d’identificar d’una manera que arribi a la seva audiència què és local, què ho fa local i perquè el que és local és encara rellevant”.

Partint d’aquest problema i basant-se en la recerca precedent i en algunes aportacions del llibre, Nielsen exposa que els mitjans i el periodisme locals estan en risc arreu del món occidental, tot i que tenen un paper important en almenys tres aspectes:

1/ donar compte dels poders polítics i informar.

2/ estimular el compromís cívic i polític

i 3/ integrar la comunitat.

Una de les tasques fonamentals dels mitjans locals és controlar l’activitat dels poders públics locals i informar la ciutadania sobre afers d’interès públic. Tot i que sovint hi ha notables limitacions per desenvolupar aquestes tasques, l’autor es basa en nombroses recerques per sostenir que informen i estimulen el debat públic i la crítica. També sosté que allà on es fa periodisme local augmenta el compromís cívic i polític, creixent la implicació en la vida pública. Fins i tot aporta estudis que defensen que on hi ha mitjans locals augmenta la participació electoral.

Finalment, diverses recerques apuntarien que tenen un paper important a l’hora de “definir i mantenir unides comunitats locals”. Els mitjans ofereixen un “sentit de lloc”, fins al punt que tenir un mitjà informatiu local “dedicat a cobrir-te a tu i a la gent del teu voltant t’ajuda a marcar la identitat del lloc on tu vius com algun lloc i ajuda a marcar la gent com algú” en un món cada cop més gran i més obert gràcies a la globalització.

Un dels estudis que empra Nielsen per elaborar el seu discurs i que ens resulta especialment interessant aquí és el conduït per Irene Costera Meijer. A partir d’enquestes i entrevistes a ciutadans i responsables de mitjans locals holandesos, l’autora va concloure que l’audiència espera –valora positivament– que els mitjans locals facin set coses: 1/ proveir d’informació de fons relativament diversa, fiable, puntual i no esbiaixada sobre la realitat local; 2/ impulsar la integració social ajudant la gent a navegar per la seva comunitat; 3/ aportar inspiració i bons exemples; 4/ assegurar la representació de diferents grups dins de la comunitat; 5/ augmentar el coneixement entre els diferents grups d’una mateixa comunitat; 6/ mantenir una mena de memòria local o de crònica dels afers locals, i 7/ contribuir a la cohesió social, a crear un sentit de pertinença.

Per l’autora, el sentit dels mitjans locals aniria molt més enllà d’allò estrictament vinculat al periodisme i fins i tot a la divulgació i l’entreteniment. Així, allò que apunten els investigadors catalans com a funcions gairebé normatives dels mitjans de proximitat catalans entronca –segurament sense ser-ne conscients del tot– amb les troballes fetes en altres països.

Ara bé, la visió del paper que juguen els mitjans aportada per Nielsen i el nombrós grapat d’autors en què es recolza no és, ni de bon tros, idíl·lica. L’autor també aporta evidències sobre els problemes per desenvolupar correctament aquestes funcions, com ara l’estret control polític a què poden estar sotmesos els mitjans i els periodistes locals; les limitacions organitzatives per cobrir correctament l’activitat en ciutats i àrees metropolitanes; els problemes creixents de finançament o l’atenció preferent que solen prestar a les elits (polítiques, econòmiques, socials, culturals) en detriment de sectors més desafavorits, fet que al mateix temps els allunya d’aquests col·lectius i complica tant la tasca informativa com de participació civico-política i d’integració social. Ara bé: “el periodisme local no sempre desenvolupa bé els seus rols, però els rols que exerceix són importants”

Oferim als nostres lectors l’estudi complert del CAC sobre comunicació local. CLICAR AQUÍ.

Per: Estudi sobre la comunicació local a Catalunya, dirigit pel professor Emili Pardo / Consell Audiovisual de Catalunya
Font Imatge: susanaperezsoler.com