Com ser influent en l’entorn digital?
La influència és l’epicentre de les relacions socials: els pares i mestres pretenen influir en els fills i alumnes; els polítics en els electors i al revés; les marques en els consumidors i al revés; els legisladors en els ciutadans i viceversa. En conseqüència, la influència és el nucli de la comunicació, tant personal com pública. Al llarg del segle XX, la influència es va vertebrar al voltant dels mitjans de comunicació. Empreses i polítics van buscar formes d’aliar-se amb ells per augmentar la seva capacitat d’influència. Des de la publicitat fins a les relacions públiques es tractava de conquerir als grans influencers del moment: premsa, ràdio i, sobretot, televisió. Els que no van saber o no van voler guanyar-se el favor dels mitjans de masses, com l’escola o les religions, van perdre influència. A la fi del segle XX, de la mà de Giovanni Sartori, varem arribar a dir que el que no sortia a la televisió, simplement no existia.
Però els influenciats han sortit d’aquest corral en la primera dècada del segle XXI. La influència els arriba d’altres fonts i a través d’altres canals. Els mitjans segueixen sent importants, i en molts temes decisius, però no tenen el monopoli i, en alguns assumptes i en alguns públics, arriben a ser residuals. Una part de la població s’informa des dels dispositius mòbils a través de les xarxes socials. Consumeix continguts produïts per periodistes, però també directament per experts, lobbies, empreses, xerraires de fira, robots, etc. I recomanats per cercadors, amics i coneguts, algoritmes, etc. La influència, en part, ha canviat de canal i en alguns àmbits de protagonistes, els influencers són altres, menys institucionals, menys professionalitzats més informals però també més horitzontals i més transparents. La influència està també més taxada gràcies a l’analítica: sense arribar a saber-ho tot, sabem més del retorn en termes d’influència d’un youtuber que d’un columnista de l’edició de paper The New York Times.
Empreses i institucions tenen un dilema davant aquest nou mapa de la influència: tractar de desacreditar els nous actors i als nous canals o reconfigurar la seva estratègia d’influència. Exemples com The New Barcelona Post, editada por la patronal Fomento del Trabajo, desmostren l’encert de la segona possibilitat.
Font d’imatge: Digital Transformers
