El periodista “és l’ésser més necessari d’aquest segle”, però la seva submissió al poder ho està convertint en “el gran traïdor”, explica en una entrevista amb l’Agència Efe, el periodista, escriptor i professor andalús Francisco Rubiales Bru. Periodista de soca-arrel, veterà articulista de diari, corresponsal d’agència i consultor de comunicació, Rubiales acaba de publicar un llibre en què defensa la tesi que el periodisme ha de tornar als seus orígens.

Segons escriu a La Vanguardia José Manuel Sanz, “a Hienes i voltors (Tecnos, 2018), un assaig amè esquitxat d’anècdotes personals, Rubiales defensa la concepció original del periodisme com una de les “claus” destinades a mantenir controlat i tancat al “monstre Leviatan”, o l’Estat que tot ho vol devorar”.

“Estàvem celebrant, crec, el 25è aniversari de la presa de la Caserna de Montcada”, de Santiago de Cuba,  recorda Rubiales, que va ser corresponsal d’Efe a l’illa. “Van muntar als periodistes estrangers en un avió i els van portar a Santiago de Cuba. Quan van arribar, el líder cubà era al centre del pati de la caserna, assegut amb un havà a la boca, però no deixaven apropar-se el grup. Llavors, continua Rubiales, “va arribar un capità de l’exèrcit i ens va dir: que passin el periodista de l’Agència Efe i el periodista de Reuters”.

I segueix Rubiales: “Passem, saludem al comandant, i jo, que sóc un defensor de causes perdudes, li dic: – Comandant, allà fora hi ha almenys trenta periodistes. Hi havia els russos de Pravda, de Novosti, els txecs, els romanesos, tots els del món comunista”. “I diu Fidel: – Aquí hi ha dos periodistes i han entrat”. “Jo em vaig quedar blanc i el de Reuters, igual. – Com?- li vaig dir- ‘aquí n’hi ha molts més. “’No –va respondre Fidel- “aquests no són periodistes, periodistes sou vosaltres, que sou lliures, aquests segueixen als seus partits, són agitadors de masses”.

Aquesta distinció, dita per Fidel, és brillant, assegura Rubiales al periodista de La Vanguardia. “Jo la comparteixo al cent per cent. Sense llibertat, sense lliure opinió, sense servitud a la veritat, no hi ha periodisme, hi ha altres coses: publicistes, propagandistes, policies del pensament, però no periodistes”.

Us oferim l’article sencer del periodista José Manuel Sanz en aquest enllaç.

Font: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia
Foto: La Voz