Què fan els adolescents amb els mitjans?
Durant molts anys els investigadors de la comunicació i l’educació van partir d’una hipòtesi: els mitjans massius, sobretot la televisió, tenien un efecte negatiu en els nens i, per tant, era necessari que a les escoles es immunitzés als joves per resistir la influència negativa de les pantalles. Als investigadors els interessava estudiar què feien els mitjans amb els joves i com contrarestar aquests efectes.
En el projecte Transmedia Literacy partim d’una altra idea: ens interessa investigar què estan fent els joves amb els mitjans i com podem aprofitar aquestes pràctiques i coneixements dins de l’aula. En lloc de considerar els joves com a consumidors abduïts per les pantalles, els interpel·lem com prosumidors (productors+consumidors), persones capaces de generar i compartir continguts de diferents tipus i nivells de complexitat.
En aquest context, les dues preguntes principals que ens formulem van ser: Què estan fent els adolescents amb els mitjans? Com aprenen a fer coses amb els mitjans? Per respondre-les es va dissenyar un pla de treball que va involucrar més de 30 investigadors en vuit països durant tres anys ; en aquest període es van realitzar i van processar més de 1.500 qüestionaris, 58 tallers de cultura participativa i videojocs, i 311 entrevistes amb joves entre 12 i 18 anys.
Els adolescents estan fent moltes coses amb els mitjans, des de jugar a videojocs en línia amb col·legues d’altres països fins escriure fan fiction, compartir fotos a Instagram i vídeos a YouTube i participar en esdeveniments del “món real” dedicats als seus personatges i històries favorits .
Cada vegada que un jove realitza algunes d’aquestes activitats posant en joc una sèrie d’habilitats i coneixements nosaltres les anomenem “competències transmèdia”. Durant la investigació es van identificar 44 competències transmèdia principals (per exemple crear i modificar un contingut fotogràfic ) i 190 específiques (com fer un collage fotogràfic ), i se les va classificar en 9 dimensions (producció; prevenció de riscos; performance; gestió social, individual, de continguts; mitjans i tecnologia; ideologia i ètica; narrativa i estètica).
Òbviament, no tots els joves tenen aquestes competències o les desenvolupen en el mateix grau: mentre un adolescent pot desenvolupar moltes competències productives o de gestió social, un altre pot ser que hagi molt poca habilitat per detectar i analitzar representacions estereotipades en els mitjans de comunicació.
S’ha de també remarcar que algunes de les competències detectades són molt marginals i tan sols les han desenvolupat un grapat d’adolescents (per exemple, les competències relacionades amb ideologia i valors), mentre que altres són molt més comuns (per exemple, les competències de producció de continguts).
Com sosté Danah Boyd, una investigadora que ha desenvolupat estudis similars al nostre en els Estats Units, “molts dels adolescents d’avui en dia estan profundament compromesos amb les xarxes socials i són participants actius en elles, però això no vol dir que tinguin el coneixement o les habilitats inherents per aprofitar al màxim les seves experiències en línia. La retòrica dels “nadius digitals”, lluny de ser útil, sovint és una distracció per comprendre els desafiaments que enfronten els joves en un món interconnectat”.
D’allà de la seva desigual distribució i abast, totes aquestes pràctiques i competències interpel·len als adults en general i als docents en particular. Aprofitar-les i potenciar-les dins de l’aula, en comptes de negar-les o estigmatitzar-com sovint es fa, hauria de ser una de les prioritats de qualsevol estratègia de canvi educatiu.
Per Carlos A. Scolari, professor del Departament de Comunicació de la UPF / La Vanguardia
Font imatge: s3.eestatic.com
