Cinc murs de pagament: de l’èxit de Escolar als problemes d’InfoLibre

Internet ha complert la majoria d’edat i els editors busquen un model de negoci sostenible després d’anys de batzegades on molts van parlar per sobre de les seves possibilitats i la major part de les solucions es van aconseguir a força del clàssic “encert/error”. Repassem cinc models de mur de pagament espanyols:

1- El Independiente.- El diari dirigit per Casimiro García-Abadillo i editat per Eduardo Serra va començar depenent de la publicitat de forma exclusiva, però en els últims mesos ha implantat el seu mur de pagament. A través d’aquest ofereix butlletins, podcast, articles de management i eines financeres, a més d’avançament del contingut del dia següent a partir de les onze de la nit i la possibilitat de navegar sense publicitat.

Per 72 euros anuals (6 al mes i el primer gratuït de prova) El Independiente ofereix els esmentats serveis, als quals se li afegiran sortejos, esdeveniments i fòrums de debat en el futur. En 2016 aquest projecte va perdre gairebé 400.000 euros i ara busca aconseguir el llindar de rendibilitat amb aquesta mesura.

2- ElDiario.es.- El Diario a lloms del Mastergate de Cristina Cifuentes s’ha disparat des dels 26.000 als 30.000 socis en unes poques setmanes.  Aquest èxit per al diari dirigit per  Nacho Escolar  arriba després d’haver encadenat durant diversos exercicis amb números negres. El Diario ofereix per 5 euros mensuals la possibilitat de navegar sense anuncis, un avançament de la informació del dia següent, la participació en esdeveniments i la possibilitat d’escriure comentaris que són destacats.

En 2016 El Diario va aconseguir uns beneficis de 126.000 euros abans d’impostos i Nacho Escolar treu pit perquè ofereix salaris dignes als seus treballadors i ocupació estable, sense oblidar-se de la seva aposta pel periodisme i la investigació.

3- InfoLibre.- Pitjor li van les coses al diari que dirigeix Jesús Maraña, adaptació francesa de l’èxit de Mediapart. InfoLibre compta amb una oferta anual de 55 euros anuals (75 amb la revista de paper Tinta Libre), a canvi de rebre la informació exclusiva només apta per a socis, llegir el millor del seu germà francès en castellà i participar al Club infoLibre.

El portal va tancar l’exercici passat amb 9.709 socis (dels quals 7.508 tenen una subscripció anual), per la qual cosa segueix sense arribar a les expectatives que va dibuixar en el seu full de ruta fundacional. Cert és que InfoLibre ha estat a punt de superar els ingressos per subscripcions al seu compte publicitari, però els comptes milloren molt lentament: el 2013 van perdre 700.000 euros, gairebé 350.000 el 2014, més de 200.000 el 2015 i almenys el 2017 van caure fins als 28.050 euros amb la possibilitat de salvar els mobles en 2018. A infoLibre li ha costat més temps que als altres potser perquè no accepta acords institucionals (publicitat invisible) ni brandend content (publireportatges).

4- El Español.- El diari de Pedro J. Ramírez compta amb una oferta per a socis de 84 euros anuals. El 2016 el va tancar amb 11.700 socis, xifra que ha augmentat oferint contingut en exclusiva i sense límits, articles de The New York Times News Service & Syndicate, l’avançament de l’edició dominical a partir de dissabte a les cinc de la tarda, una zona Ñ ​​amb ofertes i esdeveniments, newsletters informatives, un APP exclusiva (amb accés al contingut de Tapas, Forbes, l’Officiel i Robb Report) i un espai perquè els socis es converteixin en periodistes amb un bloc.

Així i tot, Ramírez aposta per la batalla del trànsit, obtenint al voltant del 30% del mateix gràcies a acords amb tercers. És el cas de Vandal, Crònica Global, El Androide Libre, Diario de Avisos, Navarra.com, Cocinillas i Omicrono.

5- Regionals.- Vocento ha superat els 14.000 socis gràcies a alguns dels seus mitjans regionals més emblemàtics: El Correo (Bizkaia), El Diario Vasco (Guipúscoa), El Diario Montañés (Cantàbria) i Ideal (Granada). L’editor d’ABC ofereix accés il·limitat a tots els continguts del web regional de torn, newsletters, un Club del subscriptor amb avantatges i descomptes, i accés als suplements. Luis Enríquez, CEO de Vocento, ha explicat que és inviable mantenir aquesta estratègia per ABC:  “Competim amb diverses capçaleres tradicionals i natives que ofereixen el seu contingut de forma gratuïta. És com oferir Netflix de pagament quan altres ofereixen els continguts de Netflix gratis”.

Prensa Ibérica, presidida per Javier Moll, també compta amb murs de pagament a La Nueva España (Astúries), Información (Alacant), Levante-EMV (València) i Faro de Vigo (Galícia) amb paquets oferts entre els 3,99 euros mensuals fins als 45. Faro de Vigo, per exemple, ofereix l’edició impresa i suplements a domicili, descàrrega de la còpia digital fins a en tres dispositius, accés als continguts al web i newsletter.

Per: Merca2
Font Imatge: prnoticias.com