El Reuters Institute for the Study of Journalism ha presentat a Edimburg un estudi sobre el potencial i les limitacions dels assistents de veu o smart speakers -com Amazon Alexa o Google Home- per als mitjans de comunicació.

“L’ús dels assistents de veu està creixent molt ràpid”, però per a la indústria de les notícies “no són tan importants com es podria esperar”. Són dues de les conclusions de l’informe presentat pel seu autor, Nic Newman, durant la conferència internacional News Xchange, a Edimburg. L’estudi explica que actualment l’ús dels assistents de veu és limitat, basat en accions simples com escoltar música, la ràdio o podcasts, consultar la previsió del temps o fer preguntes generals.

Als Estats Units, el 14% dels ciutadans els utilitza regularment; al Regne Unit, el 10%; i a Alemanya, el 5%. D’aquests percentatges, la meitat escolta notícies. I només l’1% afirma que informar-se a través dels mitjans de comunicació és la funció més important dels assistents virtuals. L’estudi també diu que la majoria de la població que els fa servir té entre 30 i 45 anys i ho fa, sobretot, a primera hora del matí i a la nit.

Segons Nic Newman, estem en un estat de desenvolupament inicial, “sabem molt poc sobre com els assistents de veu poden funcionar per a la indústria de les notícies”. Davant d’aquest escenari, què haurien de fer els mitjans?

Newman recomana experimentar i innovar i desenvolupar una estratègia. També considera important crear contingut d’àudio diferenciat i fer-lo accessible i localitzable a través de la veu per als assistents virtuals.

Entre les barreres que impedeixen que els mitjans inverteixin més en àudio, esmenta la manca de recursos, d’informació per dissenyar i executar una estratègia o les dificultats per monetitzar el contingut.

En general, els mitjans audiovisuals amb una llarga tradició radiofònica estan apostant més pels assistents de veu que els diaris o digitals. Ho estan fent amb butlletins informatius, emissions en directe i podcasts, però cada vegada són més els que experimenten amb nous formats. En moltes ocasions, amb propostes lúdiques.

Un exemple és la BBC , que ha creat la BBC Kids Skill, destinada al públic infantil. Es tracta d’una experiència interactiva que permet als més petits jugar, cantar i ballar amb els personatges de la cadena.

Un altre exemple esmentat a News Xchange és el de The Financial Times , que, en col·laboració amb Google, ha produït el documental interactiu ‘Hidden cities’ que permet submergir-se en diferents llocs de Berlín. A través de la recreació de l’ambient i els sons de cada espai, “l’audiència pot sentir que està allà”, afirma Alastair Mackie , responsable de Desenvolupament Comercial de Publicitat Digital de FT. A més, gràcies a projectes com aquest, centrats en la veu, han notat un increment del consum d’àudio.

L’informe del Reuters Institute també inclou l’experiència d’altres mitjans com Sky News, The Washington Post, The New York Times o The Economist.

Segons Nic Newman, a curt termini, apostar pels smart speakers pot suposar alguns problemes per als mitjans, però, a llarg termini, “és una oportunitat”. I més tenint en compte que l’any 2022 el 55% de les llars dels Estats Units tindrà un assistent de veu, tal com indica un estudi de la consultora Juniper Research.

Us oferim sencer el nou informe El futur de la veu i les implicacions per a la notícia, només cal CLICAR AQUÍ

Per Anna Lladó, periodista especialitzada en innovació en mitjans de comunicació / Next Media
Gràfics: Reuters Institute for the Study of Journalism