Els veïns, mitjançant una aportació, podrien finançar les notícies locals?

S’han suggerit molts programes per salvar el periodisme local, i encara no estoa prou clar si n’hi ha molts o no. (Blockchain, qualsevol persona?) A continuació, en presentem una més per afegir a la barreja: “districtes d’informació de la comunitat”, districtes de serveis especials amb taxes comunitàries cobrades en una àrea determinada per potenciar el periodisme local en un bucle de feedback continu.

“El procediment de tot això ja existeix. Sabem com és la nostra comunitat, sabem fer un gran periodisme, sabem com proporcionar notícies locals i necessitats d’informació. El que no tenim és el model de finançament perquè això es faci i funcioni”, va dir Simon Galperin, un consultor de mitjans de comunicació amb experiència en GroundSource i l’opinió que encapçala la Cooperativa d’informació comunitària que està darrere de la idea de l’anomenat “districte/barri d’informació”.

Galperin va esbossar per primera vegada la idea mentre estudiava el programa de màster de periodisme social de CUNY. Havia assistit a la Universitat de Rutgers pel seu títol universitari, que va finançar el seu periòdic estudiantil a través d’una taxa de 10.75 dòlars per estudiant i per semestre. “Vaig pensar en com això pot ser un mecanisme de finançament realment eficaç. Com podem aplicar això mateix a les comunitats locals, on l’estructura d’una universitat no hi és?”, va pensar Galperin.

La mentalitat de la Cooperativa d’informació comunitària és proporcionar les eines a les comunitats (de qualsevol grandària o definició) per desenvolupar un districte/barri d’una ciutat i per pressionar democràticament el govern local. El model està configurat de manera que una tarifa imposada als veïns -això com ara la protecció contra incendis, l’aigua, el sanejament o els districtes de millora empresarial en els àmbits locals- en una zona determinada (un barri, un districte sencer) permetria que la comunitat esdevingués essencialment autònoma, finançant els seus propis reporters/periodistes locals, de manera més directa que no pas finançant-los amb mitjans públics. Un organisme/mitjà d’informació de la comunitat és una idea polifacètica i cal aprofundir en algunes de les preocupacions i les seves aspiracions. Però primer: el finançament.

Després de molts pensaments, converses i processos de disseny, Galperin va llançar oficialment el Kickstarter el 15 de febrer. Recentment va aconseguir l’objectiu de 2.000 dòlars per al finançament de de la llavor del projecte amb 42 donants, bàsicament per registrar l’organització com a sense ànim de lucre i obtenir els detalls legals de la creació d’un “districte d’informaci. Ara, amb el suport cap a Kickstarter elevat a 7.000 dòlars, el propòsit següent és finançar investigacions de mercat amb el Centre de Mitjans Cooperatius a la Universitat Estatal de Montclair, Jersey, i aconseguir les primeres veus de notícies de premsa gratuïta i el llançament potencial del primer “districte d’informació” a Nova Jersey el 2019.

La ciutat natal de Galperin és Fair Lawn, Nova Jersey, i té una població de 32.000 persones. El projecte en marxa passarà per obtenir una contribució anual de 40 dòlars per llar, la qual cosa donaria un pressupost operatiu de 500.000 dòlars a una redacció dedicada a la comprensió i al servei de les notícies locals i les necessitats d’informació de la seva comunitat.

Aquest pressupost podria donar suport als diaris impresos o en línia, o reunions de consells municipals ben animades. Aquest “districte” de servei especial per al periodisme local podria convocar fòrums comunitaris o donar classes d’alfabetització mediàtica; llançar un missatge de text i un sistema d’alerta per correu electrònic o pagar per xifres de xat que responguin a preguntes rellevants locals, com ara “hi ha un aparcament lateral alternatiu en vigor?”

Cada comunitat podria configurar el seu propi “districte d’informació” a través d’una avaluació de les necessitats o una campanya d’interacció orientada. Per evitar la interferència política, un patronat format per residents i grups d’interès de la comunitat, podria supervisar la seva CiD local. Les comunitats podrien assignar fons a través d’un procés de pressupost participatiu i celebrar referèndums regulars per determinar si s’ha de reautoritzar la CiD o no.

“L’ideal és que tant el procés editorial com l’agenda estigués impulsada per la comunitat”, va dir Galperin. Un exemple més específic: “Amb mig milió de pressupostos operatius, es pot disposar de tres a quatre periodistes amb un pressupost d’esdeveniments i un pressupost d’interacció comunitària. Com que es tracta d’insuflar informació local, cal un enfocament que vingui a mostrar al veïnat que tenim un periodista sempre fent un recorregut, donant voltes i trucant i traspassant les portes, dient: “Ei, sóc el vostre reporter local, què necessiten vostès, quina informació necessita?”. De què creu que cal parlar? I que els veïns puguin respondre: “Serviu les notícies locals i les necessitats d’informació de la nostra comunitat, molt bé”. Aquesta resposta significa dues coses per als periòdics ja existents a l’Estat”, va dir Galperin. “Si el que ofereiu serveix de manera eficaç les necessitats d’informació local de la nostra comunitat i també teniu una empresa comercial per fer-ho, vol dir que, en aquest cas, el mercat funciona. Les notícies dels veïns i les necessitats d’informació es compleixen mercès a la vostra capçalera i potser no sigui necessari un districte d’informació. O, pot ser que sí és necessari, si els serveis d’informació i notícies locals que doneu no compleixen les necessitats de la nostra comunitat”. Si queda ben clar que ens cal més i veritable informació de proximitat aleshores fa falta el “districte d’informació”.

L’objectiu del projecte al Centre de Cooperatives de Mitjans és “ajudar a provar la idea del districte d’informació de la comunitat en algunes comunitats de Nova Jersey”, va dir Stefanie Murray, directora del centre i ex reportera de negocis que ha cobert districtes especials de serveis abans. Murray té clara l’oportunitat: “Crec que, bé, un districte d’informació de la comunitat podria ajudar a millorar la confiança entre periodistes i membres de la comunitat a les ciutats on es creen aquests districtes, perquè crec que aquests districtes requeriran una transparència absoluta i molt compromís amb els veïns per tenir èxit”.

Per Nieman Lab
Font d’imatge: holanews.com