Com poden els ‘mèdia’ apropiar-se dels usuaris?
La gran preocupació de les empreses de mitjans de comunicació és avui el model de negoci. En la seva transformació digital han superat un primer repte: la perduda del monopoli de la publicació. Ja no són els únics que poden generar continguts, marítims o publicitaris. Han après a compartir i a competir amb els usuaris, amb els clients i amb el resta de mitjans de comunicació fora del seu àmbit de cobertura local o regional. Els últims estudis, com per exemple el del Digital News Report 2017 o el baròmetre de Edelman indiquen que les marques periodístiques generen encara més confiança que el resta de playersdigitals. Però aquesta confiança no es tradueix en ingressos, fonamentalment perquè els productors de notícies també han perdut el monopoli de la distribució dels seus continguts. La major part del seu tràfic prové dels buscadors (un eufemisme per referirnos a Google) i de les xarxes socials (Facebook, Twitter, …). De manera que els ingressos s’els queda qui fa arribar la notícia al usuari i no qui la produeix. Aquesta situació està ofegant simultàniament als media legacy i als mitjans nadius, aquest és un problema compartit.
Recuperar els ingressos per part dels productors de continguts passa en aquest moment per diverses estratègies:
La primera és la que han encapçalat els mitjans nordamericans, francesos, alemanys y britànics que exigeixen als seus reguladors i als seus legisladors que analitzin si Google y Facebook gaudeixen d’una posició de domini en els seus respectius mercats publicitaris la qual cosa els permet forçar a la baixa els preus i arruïnar als seus competidors.
La segona és seguir el camí dels dos casos de èxit reconeguts fins al moment: Financial Times y The New York Times. Una estratègia basada en la subscripció. L’objectiu és difícil i no es pot aconseguir en quatre dies. Com bé ha estudiat Ismael Nafría, l’antiga dama gris porta vuit anys batallant amb el tema de les subscripcions. Ara, coincidiendo amb la victòria de Donald Trump ha sumat 2.644.000 subscriptors digitals que han rebut uns ingressos de 340,3 milions de dòlars. La resta, fins a 1.008,4 milions de dòlars, prové de les subscripcions a l’edició impresa. La subscripció és, per ara, la manera més eficient que s’han trobat els mitjans per apropiar-se dels usuaris per la via dels ingressos, però per això els ha de proporcionar continguts que no es troben en el mercat lliure. En aquest sentit, és interessant el moviment que fan aquests dies els mitjans locals de Vocento allà on saben que la informació de marca blanca no pot competir amb ells. La qüestió passa per reconèixer que la clau no és el valor que donen els mitjans als seus continguts sinó el que li atorguen els usuaris.
Font d’Imatge: dircomfidencial.com
