A la llista de lliçons que aprenien els periodistes quan començaven fa uns anys en els mitjans digitals hi havia unes quantes sobre el contingut (com no escriure molts paràgrafs, perquè ningú anava a llegir-los) i sobre el vocabulari (poc importa que soni fatal i que vagi contra tot el que li havien ensenyat: calia repetir les paraules clau milions de vegades).

Anys després, aquestes lliçons s’han mostrat com un error garrafal i ja no funcionarien per triomfar en els mitjans online. Els internautes no només valoren més els continguts més extensos, sinó que a més han donat la base del boom dels longforms. I, d’altra banda, els cercadors i els seus algoritmes han començat a valorar la qualitat de l’escriptura i ja no volen continguts en què es repeteixin fins a l’avorriment els mateixos termes. Ells, com els periodistes quan van arrencar els seus estudis, han descobert la importància dels sinònims.

Però malgrat tots aquests canvis, un element s’ha mantingut imbatible. L’èxit en els mitjans en línia segueix equivalent a les xifres més altes de pàgines vista, el que s’ha convertit al seu torn en l’excusa i la causa per publicar molts continguts moltes vegades qüestionables. Els mitjans en línia fa anys que viuen a la dictadura del clic i havent de sobreviure a les seves obligacions.

Però, és realment tan valuós aquest sistema de mesurament? Tenint en compte l’estratègia que han seguit no pocs mitjans per acumular grans xifres de visites, com generar titulars llaminers simplement per aconseguir un visitant encara que fugi ràpidament després d’accedir al contingut, es podria posar la qüestió en dubte. Tot i això, les pàgines vistes segueixen sent el llenguatge que entenen i comparteixen mitjans i anunciants.

Alguns mitjans estan intentant canviar aquest codi i estan buscant posar en valor criteris que consideren més rellevants per mostrar la recepció que tenen els seus articles. És el que acaba de fer Reuters amb la seva nova app: en lloc de centrar-se en les vegades que es veuen els articles i les càrregues de pàgines vistes, el que els importa és el temps.

Canviant l’estratègia

Volen aconseguir grans temps de lectura, encara que això suposi que els internautes vegin menys notícies i carreguin menys pàgines. L’agència també ha canviat la filosofia darrere del contingut. Consideren que els seus visitants no haurien de necessitar llegir cinc continguts per comprendre les coses, sinó més bé un complet que li de la informació que necessiten. Aquí és on estarien “fent bé” la seva feina.

Des que han implementat aquesta filosofia a l’app, el temps de engagment ha crescut a 18 minuts i les sessions d’usuaris s’han doblat. Reuters no només ha canviat la filosofia de com es presenta el contingut, sinó que a més ha sostingut el seu llançament amb un equip poderós, en què ha inclòs data scientists. I a més han optimitzat com venen aquesta audiència: ara poden dirigir-se al mercat més business en termes publicitaris en lloc de vendre una audiència generalista.

Anuncis que es compren per temps

Per ara, el canvi no és general i són només early adopters entre els mitjans els que estan migrant els models, encara que els qui ho estan fent són jugadors prou grans com perquè els seus moviments puguin tenir un impacte a llarg termini en la indústria.

Els gegants de la premsa econòmica, com Financial Times o The Economist, ja han començat a vendre els seus anuncis digitals fa temps seguint un altre sistema. Ells fan servir el temps, venent no grans audiències sinó audiències de qualitat que presta atenció al que té a la pantalla. (Foto: Puromàrqueting)

Per: Puro Marketing
Font imatge: puromarketing.com