Durant anys, l’element clau en els mitjans en línia pel que fa a èxit tocava era el trànsit i, sobretot, el trànsit al pes, per dir-ho. El que importava eren les pàgines vistes i qualsevol que comencés una carrera en la indústria rebia el missatge que havia de fer el que fos necessari per aconseguir-les. Calia aconseguir no només atraure visitants sinó que aquests fessin molts clics i que amb això s’acumulessin el major nombre de pàgines possibles. Era el moment en què es feien galeries d’imatges en què cada nova foto suposava un nou clic i una nova pàgina (tot i que moltes vegades això implicava carregar novament la pàgina i fer que el visitant perdés el punt en què estava.

Això implicava no en poques ocasions no prendre les decisions més centrades en l’experiència d’usuari o les que feien que la seva navegació fos més còmoda, sinó simplement les que suposaven generar molt més trànsit. Això suposava també en no poques ocasions que els lectors se sentissin frustrats amb la navegació i que no veiessin amb bons ulls el que el mitjà en qüestió els estava oferint.

Igualment, l’obsessió per aconseguir més pàgines vistes i pujar al comptador també va estar -en part- darrere del boom del clickbait. El que importava era senzillament aconseguir que l’internauta fes clic. Un clic més era una pàgina vista a majors i una més a sumar als resultats.

Que els mitjans en línia es comportessin d’aquesta manera tenia una explicació clara. A la batalla per fer-se amb el control del mercat i per aconseguir despertar l’interès dels anunciants, el que importava era la quantitat de trànsit. L’important, el decisiu i el que aconseguia que s’entrés en els pressupostos publicitaris era, directament, el trànsit, les pàgines vistes. Fins i tot en aquells entorns en els quals el control era menor sobre el que passava amb la publicitat, com en el cas de la publicitat programàtica, les pàgines vistes seguien sent molt necessàries, ja que era el que feia que es aconseguissin generar més oportunitats per servir banners i més ingressos en publicitat.

Però han deixat de ser les pàgines vistes al pes la clau del mercat? Ha col·lapsat i al seu regnat?

Noves tendències.- Les últimes tendències pel que fa a periodisme i mitjans es refereix estan ja apartant-se de les pàgines vistes com a mesurador d’èxit. Com apunten en una de les prediccions per al nou any i anàlisi de tendències que s’acaben de publicar a (l’influent) NiemanLab, s’està migrant des d’un model en què l’èxit es mesurava en pàgines vistes a un en el que es mesura per impacte.

Les mètriques de l’èxit del que publica el mitjà en qüestió ja no es mesuraran per pàgines vistes i fins i tot tampoc per temps de permanència sinó pel ressò que aquests continguts tenen en la comunitat per a la qual surten. A això sumen alguns dels casos d’èxit que els propis periodistes estan creant. Són mitjans de nou encuny en el que el que importa és qui està treballant i què està dient.

La llarga mort de les pàgines vistes.- La idea no és exactament nova. S’ha estat parlant de la mort de les pàgines vistes com a mesurador d’èxit des de fa anys.

Alguns gegants dels mitjans online ja ho han dit en declaracions grandioses, sistemes de mesurament populars com Google Analytics no les posen com un dels elements més destacats (no és, en definitiva, el primer que et diu quan entres) i, com ja explicaven diversos experts fa uns anys, s’estaven associant al que importava en el passat (i no tant en el futur). Les pàgines vistes eren una mena de relíquia dels temps passats, quan es pensava que la xarxa havia de ser sempre gratis i que els banners anaven a aconseguir mantenir-la econòmicament sense problemes.

Però al mateix temps a aquest canvi de mentalitat caldria sumar altres qüestions. En els últims anys, els internautes s’han tornat més selectius i més exigents. El boom dels continguts de llarga extensió i de fons, com els longforms, deixen clar que el que busquen no és tant el contingut ràpid i banal sinó la qualitat.

En els últims anys, la quantitat ha deixat de ser la reina del que s’esperava i buscat per la qualitat. Internet – i els que hi treballen – han hagut d’aprendre noves normes i noves regles d’escriptura. Ja no es tracta d’escriure tres paràgrafs “perquè la gent no llegeix res més llarg en línia” sinó d’oferir continguts de qualitat o que compleixin amb les funcions que s’esperen d’ells.

Alhora, les pràctiques que eren reines en aquesta xarxa de les pàgines vistes han començat a ser penalitzades per les eines que són fonts de trànsit. Google penalitza la baixa qualitat i les pràctiques que fan que la navegació sigui dolenta. Facebook ha deixat clar en diverses ocasions que el seu algoritme no vol tenir res a veure amb el clickbait.

Canviar com es comercialitza la xarxa.- Aquest canvi no només implica modificar com es mesura l’èxit i el fracàs dels continguts online, sinó també com es comercialitza internet. Els anunciants han començat a comprendre -com ho van fer també en el seu moment amb les xarxes socials i l’obsessió per les quantitats de followers- que l’important no és tant les pàgines vistes com el que passa amb elles. Es comencen a tenir molt més en compte dades com el temps de permanència o les taxes de rebot.

I a això se suma que els mitjans de qualitat i de referència comencen també a vendre els seus anuncis d’una manera diferent. Mitjans de capçalera, des Reuters a The Economist, han començat a vendre la seva publicitat no per pàgines vistes sinó per temps. El que l’anunciant compra no és quantitats de trànsit sinó temps d’atenció a la pantalla. (Infografia: Ciudad Blogger)

Per: Puro Marketing
Font imatge: 3.bp.blogspot.com