Quatre tècniques per reconèixer trolls i evitar propagar informació falsa

Per combatre la desinformació en els mitjans, cal comprendre les tècniques que els trolls utilitzen per promoure mentides deliberades, va dir Joan Donovan, directora del projecte de manipulació de mitjans de Data & Society.

“Es tracta d’un moviment que intenta desestabilitzar tota la institució del periodisme”, va dir Donovan durant la taula rodona “Confiança: eines per millorar el flux d’informació precisa”, al Simposi Internacional de Periodisme Online (ISOJ) a Austin, Texas, ara fa quinze dies. Jennifer Preston, vicepresidenta de periodisme de la Fundació John S. i James L. Knight, va ser la coordinadora de la trobada.

La difusió de desinformació és especialment potent durant l’explosió de notícies d’última hora, i separar la veritat de la mentida és molt difícil per als periodistes que intenten publicar una primícia a tota velocitat, va dir Donovan. La seva investigació ha trobat quatre tàctiques de pirateria de fonts ( “source-hacking”) utilitzades per trolls per enganyar els mitjans i aconseguir que publiquin informació falsa.

1. Imitar la narrativa: els trolls intenten “enganyar els periodistes perquè expliquin una història simplista”; una que ressoni en individus amb inclinacions racistes, sexistes, xenòfobes i homofòbiques. Quan la història ja va arribar als mitjans, és difícil trobar quina va ser la font original. Donovan va citar com a exemple el rumor fals que el tirador de Parkland High School, Nikolas Cruz, era membre d’una milícia supremacista. A les poques hores de ser identificat com el tirador, el rumor es va difondre des de “aquest forat de trolls anomenat 4chan”, un lloc web popular entre la dreta alternativa. A partir d’aquí, es va estendre als mitjans de comunicació abans de ser desmentit, va dir.

2. Disfressar la mentida de filtració: els trolls fan circular documents d’aspecte realista per difondre informació falsa sobre els seus enemics. Donovan va citar dos exemples. Un document que va començar a difondre’s a Twitter al·legava que la legisladora americana Maxine Waters (Califòrnia) li havia demanat a un banc un milió de dòlars per a la seva campanya, prometent portar als Estats Units a milers de refugiats que es convertirien en clients d’aquest banc. Waters i altres han intentat purgar aquest document fals de les xarxes, però segueix apareixent. Un altre document fals al·legava que el candidat presidencial francès Emmanuel Macron tenia un compte bancari amagat al Carib.

3. Spam: aquí els trolls coordinen la publicació de posts a les xarxes socials per interferir en els algoritmes de les últimes notícies i dirigir-se a periodistes específics amb missatges privats. Després de diversos tirotejos massius als Estats Units, per exemple, els trolls van intentar instal·lar que Sam Hyde era el perpetrador, aconseguint algunes vegades que els mitjans publiquessin el seu nom (Hyde és en realitat un comediant). Després del tiroteig a l’església de Texas l’any passat, un congressista va identificar erròniament a Hyde com el tirador durant una entrevista en viu a CNN. Això ha succeït tantes vegades que “Sam Hyde és el tirador” ja s’ha convertit en meme.

4. Apropiació: aquesta tàctica consisteix a obrir comptes en les xarxes socials que imiten o suplantin a moviments progressistes. El compte “Blacktivist” es va convertir en una de les més seguides per persones identificades amb el moviment Black Lives Matter, però és falsa, va dir Donovan, i se l’ha relacionat amb els russos que van intentar inflamar les tensions racials durant les eleccions de 2016. Una altra pàgina de Facebook va ser creada per un home blanc australià que va vendre samarretes de “Black Lives Matter” amb la intenció de guanyar diners. Pot ser molt difícil saber si aquests grups són legítims o no.

Un dels objectius dels trolls és simplement aconseguir que els mitjans respectables publiquin les seves històries falses”, va explicar Donovan. “Per a ells aquestes històries són com trofeus”.

Donovan va instar els periodistes no només a familiaritzar-se amb aquestes tècniques, sinó també a unir-se per “crear una xarxa que controli aquesta informació en el moment en què s’està desplegant”.

Per: Red de Periodistas Internacionales
Font Imatge: wsimag.com