Cremada la seva imatge. Insultats. Desacreditats pels líders polítics. Assaltats. Amenaces de violació. Amenaces de mort. Assassinats. Aquest és el paisatge que enfronten els periodistes europeus durant els últims quatre anys.

Cartografia de la llibertat de mitjans ha documentat incidents de llibertat mediàtica a tot Europa: més de 3.000 van ser enquestats per aquest informe, des de maig de 2014. La informació recollida mostra a periodistes i mitjans de comunicació dirigits a un grup caleidoscòpic per part dels líders polítics, les empreses i el públic en general, però algunes tendències clau han sorgit dels informes registrats i verificats per la plataforma. El document Demonitzar els mitjans de comunicació: amenaces als periodistes a Europa descriu alguns d’aquests, i es pretén una enquesta del paisatge per a la llibertat mediàtica a la regió per ajudar els legisladors i els que desitgen ajudar a florir un paisatge mediàtic independent i plural.

Tendències clau. Cinc aspectes que s’han identificat dels informes enviats a Mapping Media Freedom:

Legislació Nacional de Seguretat i Contra el Terrorisme.- Una legislació ben intencionada que pretén protegir els ciutadans i les institucions d’un país és, en el millor dels casos, sovint cegues al periodisme en interès públic. En el pitjor dels casos, aquestes lleis s’utilitzen deliberadament per evitar la difusió d’informació que és d’interès públic. En 39 casos, els periodistes han estat objecte d’un enjudiciament per publicar una informació vergonyosa i filtrada que els governs han afirmat que no estava pensada per al debat públic. Es tracta d’un assumpte agut que sol implicar la vigilància judicial i extrajudicial dels periodistes en un esforç per detectar les identitats dels denunciants.

Interferència política.- Aquest informe identifica dues tendències clau dins d’aquesta categoria. El primer és una injerència directa en les operacions dels mitjans de comunicació, ja sigui pels polítics que sol·liciten editors o altres persones que participen en la producció de notícies per alterar o aturar una història o substituir els periodistes crítics d’un partit polític o política particular amb uns altres més favorables a aquells en el poder.

La ingerència política ha passat per tot l’espectre: desde Podemos a Espanya fins al Front Nacional a França, des de Fidesz a Hongria fins al Partit Laborista i Escocès al Regne Unit. Els mètodes poden prendre moltes formes, de vegades sut (trucades telefòniques darrere d’escenes a un editor), de vegades manifestades (impedint que un periodista afiliat a determinades preses assisteixi a una conferència de premsa), però l’objectiu de controlar el flux d’informació continua sent igual.

La segona forma d’interferència és potencialment més insidiosa: els intents de desacreditar els mitjans de comunicació per mitjà de la manipulació de periodistes, informatius i, en alguns casos, tota una indústria per sembrar dubtes sobre la veracitat dels seus informes. Això està tenint un efecte perjudicial, sobretot en la seguretat dels periodistes, que cada cop són més vistos com un “joc net” per part del públic més ampli i sotmès a amenaces tant verbals com físiques.

Mitjans de comunicació social / assetjament en línia.- Els mitjans de comunicació social han proporcionat als periodistes una àmplia via per compartir la seva informació i interactuar amb els lectors de manera pública i íntima. Això ha ajudat als professionals dels mitjans de comunicació a informar i ha permès debats constructius sobre els esdeveniments actuals, i pot ajudar a millorar la qualitat de la informació a disposició dels ciutadans en general. No obstant això, l’altre costat d’aquesta ganga és la creixent hostilitat cap als periodistes en línia. Això pren moltes formes, des de tweets d’assetjament sexual a amenaces de mort fetes a través de Facebook. Es tracta d’un assumpte generalitzat i perniciós que periodistes de tot el continent s’enfronten diàriament, i és fomentat per les observacions àmpliament comunicades d’alguns polítics dels estats membres. Les dones són amb freqüència l’objectiu d’aquests atacs.

Protestes.- Els periodistes també s’enfronten a diversos riscos fora de línia. Quan els manifestants surten als carrers, els periodistes són necessàriament entre els primers responsables, una part essencial de les seves funcions professionals. Tradicionalment presents en manifestacions per documentar i interpretar esdeveniments, els treballadors dels mitjans de comunicació, ja siguin autònoms o personal, també són els primers a ser corregits, dirigits i ferits. Alguns incidents documentats en protestes, tal com es reconeix al projecte Mapping Media Freedom, proporcionen informació sobre les amenaces multidimensionals que enfronten els periodistes quan es demana que informin des de l’escenari de demostracions, ja siguin petites o grans. Aquests inclouen la manca de comprensió entre algunes forces policials sobre el paper dels mitjans de comunicació en aquests esdeveniments.

Televisió pública.- Una tendència significativa però no presentada durant el període va ser l’amenaça per als radiodifusors públics. Una sèrie d’organitzacions nacionals de radiodifusió van ser sotmeses a un control governamental més proper. En conjunt, aquests informes destaquen la importància de mantenir la independència editorial d’aquests serveis públics vitals.

Us oferim, en format PDF el document Demonitzar els mitjans de comunicació: amenaces als periodistes a Europa. Només cal CLICAR AQUÍ

Per: Mapping Media Freedom
Font imatge: europeanjournalists.org