La crisi als mitjans és profunda i múltiple. Es caracteritza per:

• qüestionant el model de difusió i el seu model econòmic,
• l’aparició d’un ecosistema d’informació digital que dilueix el monopoli de la informació dels mitjans tradicionals,
• una crisi de desconfiança entre els ciutadans i algunes elits cap als periodistes i les seves organitzacions.

Al mateix temps, les falses notícies exploten, contribuint a la pèrdua de referències informatives. En aquest context de desestabilització, els títols regionals estan particularment afectats; la seva desaparició gradual (en particular als Estats Units) i l’abandó de la cobertura dels subjectes locals a favor d’una informació més global, provoquen deserts d’informació local i un debilitament gradual de la vitalitat democràtica. Històricament, aquestes capçaleres tenen un paper en el manteniment del vincle social, compleixen una funció de mirall essencial i participen en l’animació dels territoris.

Si les respostes a la crisi són incertes, complexes i diverses, els mitjans de comunicació locals s’han adonat que només podien conformar-se amb solucions econòmiques (pas lliure, en particular amb càrrec), tècnica (implementació de sistemes o eines per produir contingut digital) i organització (reconfiguracions dins de les redaccions). La seva ambició és emprendre un treball més profund, convençut que la disrupció, més que tècnica, és social i política (en el sentit democràtic). Es tracta de qüestionar el lloc dels mitjans de comunicació de la nostra societat, però sobretot de la relació que tenen amb el públic, de la manera com interactuen amb ell i d’un enllaç durador i coherent. La figura del lector passiu és llunyana; a partir d’ara, pensem en les seves múltiples facetes: consumidor d’informació (fins i tot client), però també emissor, comissari, comentarista i productor d’informació, i fins i tot un membre de comunitats els interessos i valors que comparteix. Va superar també la perspectiva del periodisme participatiu, nascut fa quinze anys, i que tenia una destinació menys prometedora de l’esperada, confiant en la participació d’usuaris d’Internet similar al paper dels periodistes. En aquesta recerca de la renovació de l’enllaç al públic, la informació local té un paper destacat, tornant a connectar amb el seu paper pioner en la “premsa en línia” fa més de vint anys.

Pistes per connectar més amb el públic

Les iniciatives de diferents països, que provenen dels mitjans tradicionals, però també de purs jugadors, fundacions o estructures col·laboratives, contribueixen a repensar el concepte de compromís, utilitzat en excés per les plataformes socials. Els nord-americans van nomenar aquest periodisme periodístic, una extensió contemporània del periodisme públic, popular en els anys vuitanta i noranta, amb l’objectiu de fomentar el periodisme més en consonància amb les comunitats que aborda.

S’estan experimentant diversos enfocaments:

1) l’establiment de converses entre periodistes i lectors, possiblement a través de plataformes socials. Aquesta pràctica implica un compromís més fort de periodistes que han d’optar per una encarnació o fins i tot una personificació de la informació.

2) la creació i animació de comunitats per part de periodistes, lluny d’un objectiu merament comercialitzador de la gestió de la comunitat. Citem el diari Nice Matin que va dissenyar un projecte de diari digital per a nens, confiant en una comunitat dedicada a això des d’un grup de Facebook.

3) l’organització d’esdeveniments en fase amb temes tractats pel personal editorial. Per exemple, Richland Source, Ohio,  organitza “baby showers” (festa tradicional als Estats Units per a un futur naixement) per educar els seus lectors sobre el tema de la mortalitat infantil.

4) la participació dels jugadors en la co-creació de continguts, el crowdsourcing o simplement els temes proposats. La creació d’una xarxa de ciutadans que actuen com un relé per problemes locals, que el periòdic te abandonats i motiva periodistes i mitjans.

5) L’explicació del treball periodístic, els seus valors, els seus mètodes. Obrir a la ciutat les sales de redacció, i aquesta pràctica sol acompanyar-se d’una propensió per part dels periodistes de reconèixer els seus errors o les seves limitacions, que tendeixen a enfortir la seva credibilitat.

6) la introducció de nous models de negoci, basats, en particular, en el principi d’ adhesió, que és el que The Guardian s’ha fet seu i popularitzat.

Traslladar el focus cap al públic implica, per als mitjans de comunicació, una reforma bastant substancial, que es du a terme de baix a dalt i en diversos nivells interconnectats. Es tracta de trencar sitges i transcendir certs límits històrics (per exemple, entre màrqueting, vendes, gestió de publicitat, informàtica i escriptura) per afavorir enfocaments transversals i col·laboratius.

Les experiències també es basen en associacions de mitjans (com la BBC que va llançar Local News Partnerships, una iniciativa amb els mitjans de comunicació regionals a Gran Bretanya) o que van més enllà del seu abast (integrant no només fundacions, associacions, empreses emergents sinó també el sector acadèmic). A nivell francòfon, el projecte LINC (Informació local en l’era digital: repensar els vincles entre mitjans, periodistes i públics integrant local, innovació, notícies i comunitat), liderat per la Universitat de Neuchâtelamb investigadors associats a Suïssa, Bèlgica i França, té com a objectiu avaluar si, i com, les eines i dispositius digitals poden ajudar els mitjans locals a repensar les relacions amb les seves audiències, per afrontar els reptes que són seus en termes de desenvolupament digital i enfortir el seu paper històric de proximitat.

Per Nathalie Pignard-Cheynel