Amb motiu del llançament de la revista digital Calle 2.0, em va entrevistar Carolina Sánchez Vega sobre Periodisme i Internet (preguntes editades):

Internet i els canvis en el periodisme.- Internet i les xarxes socials han donat a les audiències i a les fonts dels mitjans el poder de convertir-se, ells mateixos, en mitjans. La tecnologia ha alterat l’ecosistema informatiu desplaçant als mitjans i als periodistes de la funció exclusiva de la intermediació editorial. Les xarxes tenen la capacitat de definir l’agenda pública d’una manera molt més immediat i global del que podia fer el periodisme.

Mitjans analògics i mitjans digitals.- En un sentit tècnic (encara que no cultural), avui ja tots els mitjans són digitals. La informació es registra i es processa de manera digital, encara que després es difongui en suports impresos, radiofònics o televisius. La qualitat del periodisme té molt més a veure amb l’existència d’una redacció i un sistema de control editorial que amb una tecnologia.

El que no canvia en el periodisme.- El periodisme és un mètode professional d’obtenir, analitzar, elaborar i difondre informació rellevant per mitjà dels canals tecnològics disponibles per arribar a les audiències. Això és el que no ha canviat. Mentre que els canals disponibles, les necessitats de les audiències i el que s’entengui per rellevant, són els elements que estan subjectes a un procés constant de revisió.

L’escriptura a la xarxa.- L’assignatura pendent de l’escriptura en línia, paradoxalment, segueix sent l’ús eficient d’enllaços d’hipertext. La xarxa aporta a la comunicació pública tres elements que no estaven presents en els mitjans de masses analògics: la interactivitat, la hipertextualitat i la multimedialitat. A internet, l’escriptura pot dialogar amb els usuaris, pot estructurar-se de manera no-lineal i pot codificar en qualsevol format.

En l’actualitat, la conversa s’ha desplaçat a les xarxes socials, la hipertextualitat segueix brillant per la seva absència i la multimedialitat no aconsegueix travessar la barrera de la imatge.

Les notícies en l’ecosistema digital.- Els mitjans socials van canviar per sempre els camins de la informació. Les xarxes van canviar l’adreça, el volum i la velocitat dels fluxos d’informació a nivell mundial, i amb això van alterar de manera radical totes les indústries que depenen de manera més o menys intensiva de la informació.

En l’anterior ecosistema dels mitjans de comunicació de masses, les notícies es presentaven empaquetades formant part d’un producte (diari, revista, butlletí o telenotícies) en el qual el mitjà operava com a context editorial. En l’ecosistema digital, les notícies són unitats que cobren vida pròpia deslligades dels mitjans i recontextualitzades en els timelines dels usuaris.

Twitter, en particular, va aportar la urgència del temps real i la simetria de la conversa, i va crear un entorn en el qual cada usuari pot conformar la seva dieta informativa a partir de les decisions que pren sobre els comptes que decideix seguir.

Bones pràctiques a Twitter.- Els mitjans amb millors estratègies a Twitter són els que no concentren tota la seva activitat en un únic compte, sinó que animen als seus periodistes i a les diverses seccions a mantenir una presència activa a la plataforma. Un exemple inevitable és The New York Times amb 668 periodistes a Twitter i 41 comptes oficials de seccions.

Les mètriques i la qualitat del periodisme.- Les mètriques de xarxes socials basades en impacte són un llast per al periodisme de qualitat ja que condicionen els temes, el seu tractament i la manera de titular en orientar les publicacions exclusivament a la caça del clic ( clickbait ). Enfront d’elles, s’estan obrint pas les mètriques de engagement que s’enfoquen en l’activitat que realitzen els usuaris amb el contingut (converses, likes i shares).

Tot i que els estudis d’audiència són anteriors a Internet, la xarxa permet un monitoratge no mostral, sinó de l’univers complet i en temps real, el que obre unes possibilitats de personalització de l’oferta impensables en l’era dels mitjans de masses i converteix la analítica de xarxes en un estudi de mercat en temps real. La qüestió, en conseqüència, té a veure amb què es mesura, qui compra aquestes dades i com condicionen, aquestes operacions, les decisions editorials. Aquí és on emergeixen o naufraguen els models de negoci dels mitjans digitals.

L’èxit en el web.- Si la mesura de l’èxit fos la influència (és a dir, la capacitat del contingut per a generar canvis en les idees i comportaments de l’audiència), llavors el que funciona al web és el que capta l’atenció i la complicitat dels superusuaris, que són els que “contagien” el contingut valuós a les seves xarxes de seguidors i el converteixen en viral. Aquest és el procés que s’ha verificat en fenòmens com #MeToo, en què els artistes i molts altres col·lectius de influencers (incloent als propis mitjans de comunicació) han traslladat a la societat una reivindicació que s’ha convertit en planetària.

La contribució dels blocs.- Els blocs van marcar el començament de l’era dels mitjans socials, i encara que certament les xarxes socials van eclipsar algunes de les seves funcions, segueixen sent plataformes bàsiques per a la construcció de marca personal a la xarxa. En l’actualitat, els blocs formen part de l’ecosistema de les xarxes socials (Medium és un bon exemple d’aquesta sinergia), per aquesta raó ja no té sentit estratègic enfocar exclusivament en una sola plataforma.

La qualitat i els suports.- Amb el llançament de l’iPad el 2010 i el posterior boom de les tauletes, va sorgir una nova oportunitat per al long form journalism a internet. Les versions optimitzades de diaris i revistes per a tauletes i les noves generacions d’usuaris la alfabetització nativa va ser digital, han canviat el panorama originari de la xarxa com a entorn exclusiu de notícies d’última hora. En qualsevol cas, és convenient adoptar una perspectiva d’estudi que separi la naturalesa tècnica de la plataforma de la qualitat del contingut: ni tot el digital és necessàriament superficial, ni tot el imprès és inevitablement profund.

La formació de comunicadors.- La resposta de les universitats als reptes que plantegen les transformacions tecnològiques en l’àmbit de la comunicació és força desigual, de vegades oportunista i gairebé sempre tardana. En l’àmbit acadèmic hispanoparlant, encara és minoritari el claustre de doctors en Comunicació especialitzats en noves narratives, comunicació transmèdia, negocis digitals o visualització d’informació. Cal més suport institucional per a l’establiment de laboratoris i centres d’investigació especialitzats en l’estudi del món i de la cultura digital, així com en el desenvolupament de nous mitjans.

El futur del periodisme.- Cal distingir el futur del periodisme com a professió i funció social, del futur de les empreses de mitjans de comunicació nascudes abans de la revolució digital. La professió té futur, tot i que ha de canviar molt per assegurar-ho. Els periodistes necessiten una millor i més permanent formació, han d’aprendre a programar i a gestionar empreses i han de especialitzar-se de manera estratègica (per exemple: sector farmacèutic o biotecnologies).

Les empreses de mitjans, com les de molts altres sectors, estan abocades a abraçar el mantra de la transformació digital. Han de repensar i redissenyar tota la seva cadena de valor per adaptar-la a un món irreversiblement digital, i han de fer-ho mentre les seves operacions “analògiques” segueixin reportant ingressos. Pretendre explotar els avantatges del vell entorn fins al seu esgotament sense apostar de debò per les seves alternatives, és un camí directe al fracàs. (Il·lustracions: eCuaderno.com i acuere.es)

El Govern de l’Estat inclou en els pressupostos una baixada de l’IVA per als diaris i llibres digitals

Es coneixen algunes de les partides i modificacions que el Govern espanyol ha inclòs en els Pressupostos de 2019. Entre elles hi ha la proposta d’una rebaixa de l’IVA als diaris, revistes i llibres digitals del 21% al 4%, el que suposaria una rebaixa del 17%. Aquesta baixada porta estudiant-se molt de temps i igualaria les taxes de la premsa digital i la premsa escrita, que en l’actualitat si gaudeix d’un IVA del 4%.

Si finalment la mesura es porta a terme, Espanya es s’acolliria als acords que es van signar el passat mes d’octubre a Europa, en els quals els ministres d’Economia de la Unió van decidir la rebaixa de l’IVA digital. Quatre mesos després i després de molts dubtes, tot està disposat perquè finalment els diaris, revistes i llibres digitals obtinguin aquesta esperada rebaixa de l’IVA fins al 4%.

Per: José Luis Orihuela, professor de Comunicació Multimedia / Universitat de Navarra / eCuaderno.com
Font imatge: Mediàtic/Àmbit d’Estratègia