Skip links

Perquè els periodistes haurien de preocupar-se pel blockchain

Mentre que la comunitat periodística està començant a prendre nota del blockchain, per a molts segueix sent un misteri. Però hi ha més que només bitcoins en aquesta tecnologia, i un nombre creixent d’empreses utilitzen blockchain per abordar alguns dels problemes més grans que enfronten els periodistes avui en dia, com la informació errònia, o la manca de confiança en els mitjans.

Daniel Sieberg, CEO de iO, director de iO Ventures, i cofundador de la xarxa comunitària de periodisme Civil, diu que el blockchain, en poques paraules, és simplement una altra forma d’usar Internet. “Internet és una construcció tecnològica que tots donem per feta”, va dir Sieberg. “La forma en què es distribueix Internet ens connecta a tots, igual que dues llaunes i una corda”.

Sieberg va explicar que quan es va crear la xarxa mundial, van sorgir “nodes centralitzats” que es van convertir en entitats que coneixem avui dia, per exemple, Google o Facebook, però també Journalism.co.uk o el New York Times.

El problema amb aquests nodes centralitzats és que confiem en un tercer per realitzar fins i tot les tasques més simples com, per exemple, enviar un correu electrònic. Quan enviem un missatge a una persona, no l’hi enviem directament a ells, sinó que li trametem les dades a la seva companyia de correu electrònic (per exemple, l’Outlook o Gmail), que després l’envia al destinatari.

“El blockchain és una nova forma de pensar com desempaquetar aquests nodes centralitzats que existeixen gràcies a la xarxa mundial”, ha afegit. “L’important aquí és recordar que Internet i la World Wide Web són dues coses diferents”.

La idea de descentralitzar els nostres dispositius i connectar-los d’una forma diferent a la dels llocs web, també ajuda a abordar problemes com la falta de confiança o la identitat de l’usuari. “Podem tornar a imaginar el que significa tenir una contrasenya, un inici de sessió, el que és tenir una identitat que no s’emmagatzema en un lloc central, sinó que és una cosa que un posseeix”, explica Sieberg.

Una de les noves startups de tecnologia, Proof, està intentant crear marques de temps que ajudaran els usuaris a verificar d’on prové el contingut, qui i on el va crear i va pujar, i veure el seu historial. D’aquesta manera, les audiències no han de dependre d’un periodista en considerar si una informació és autèntica, podran verificar-se a si mateixes.

Una altra startup, Pressland, usa blockchain per ajudar a augmentar la transparència en el sector del periodisme. Rastreja i registra tot el recorregut d’una peça de contingut, des del periodista fins al que comprova els fets, fins l’editor i el medi. Pressland espera que en augmentar la transparència sobre com s’obté, edita i dispersa la informació, augmentarà la confiança del públic en les marques de mitjans.

L’objectiu de la tecnologia blockchain és crear eines que en última instància tinguin un propòsit concret, i el fet que aquestes eines utilitzen blockchain és secundari. “La resposta curta a Què és blockchain? És Internet, d’una manera més petita, més descentralitzada”, va dir Sieberg.

Un altre avantatge de blockchain és que ofereix la possibilitat de recompensar als usuaris amb incentius monetaris, generalment en forma de moneda digital. Per exemple Publiq, la plataforma potenciada per blockchain per a la publicació de contingut, ofereix als seus usuaris recompenses en forma de tokens PBQ per produir o difondre contingut.

Sieberg afirma que una de les més grans avantatges de la tecnologia és que quan es crea un blockchain, sempre es pot afegir un altre bloc, i construir una cadena que t’ajudi a rastrejar part de les dades fins a la seva font original. Si un editor necessita fer una correcció, en lloc de només sobreescriure el contingut original, permetrà que es corregeixin i vegin les correccions al contingut original.

Sieberg va admetre que l’objectiu de blockchain no és fer que la publicació sigui perfecta; la tecnologia resoldrà alguns problemes, i segurament en crearà uns altres. Però el blockchain pot ajudar-nos a abordar alguns dels problemes més grans amb què les organitzacions de notícies s’enfronten avui, com la informació errònia, la manca de responsabilitat, i la dificultat per establir l’autoria. (Infografia: Letra Ordinaria)

Per: Marcela Kunova / Journalism
Font imatge: 2.bp.blogspot.com