Amb l’emissió d’un reportatge a Espejo Público (Antena 3) com a teló de fons, el Tribunal Constitucional ha trencat aquest febrer amb la línia traçada pel Suprem i ha marcat els nous límits per a l’ús de la càmera oculta en tasques periodístiques. En una sentència difosa divendres passat, els magistrats de la Sala Primera han conclòs que, “per regla general”, la seva utilització vulnera la Llei Fonamental. “Perquè implica una greu intromissió il·legítima en els drets fonamentals a la intimitat personal i a la pròpia imatge”, destaca el tribunal de garanties, que només obre les portes a que es recorri a ella en situacions “excepcionals”.

El tribunal de garanties emmarca la seva decisió en la “necessitat de reforçar” la protecció de la vida privada a causa de “els perills derivats d’un ús invasiu de les noves tecnologies de la comunicació”. I, en aquesta línia, recorre a la doctrina establerta pel Tribunal Europeu de Drets Humans, que recalca que l’ús de la càmera oculta constitueix una tècnica tan intrusiva i tan lesiva per a la vida privada que la seva utilització, en principi, “ha de ser restrictiva, com a últim recurs i d’acord amb les normes deontològiques”.

Per això, tot i que considera inconstitucional aquest recurs informatiu com “regla general”, no li tanca les portes absolutament. És més, subratlla que es pot recórrer a ella “excepcionalment” i “quan no hi hagi mitjans menys intrusius per obtenir la informació”. “La rellevància pública d’una informació pot justificar la seva publicació, però només la inexistència de mitjans menys intrusius per obtenir-la pot justificar que s’utilitzin, per a la seva obtenció, dispositius tecnològics altament intrusius en la intimitat i la imatge de les persones”, afegeix.

Per: JJ. Galvez/El Pais