Elaboren un protocol de comunicació per millorar el diàleg entre ciència i societat
La Unitat de Cultura Científica de la Universitat Jaume I, en col·laboració amb el grup de recerca per a la Gestió de l’Ètica i la Responsabilitat Social (llir) , han desenvolupat un estudi sobre la situació del diàleg entre ciència i societat a Espanya que inclou una proposta per avançar cap a un model comunicatiu més interactiu i bidireccional que doni resposta a la demanda d’una investigació i innovació responsables.
L’estudi i les seves propostes es recullen en la publicació El diàleg entre ciència i societat a Espanya. Experiències i propostes per avançar cap a la Recerca i la Innovació que recull la situació del diàleg entre ciència i societat a Espanya i mostra com els centres d’investigació espanyols mantenen una intensa activitat de comunicació i divulgació de la ciència.
No obstant això, el model de la RRI planteja la necessitat d’avançar més cap a una major participació i interacció i un diàleg més directe. “Alguns grups i centres de recerca estan avançant ja en aquesta línia incorporant la RRI o aspectes com la ciència ciutadana o l’aprenentatge servei. No obstant això, encara és una cosa minoritari. Es tracta d’un fenomen molt recent i és previsible i necessari que augmenti en els propers anys de cara a avançar cap a una ciència més sostenible i adaptada als interessos i valors de la societat”, ha explicat Francisco Fernández Beltrán, coordinador del projecte i codirector del Màster en Noves Tendències i Processos d’Innovació en Comunicació.
De cara a afavorir un major diàleg entre ciència i societat, que promogui una investigació i innovació realitzades “per” la societat, però també “amb” la societat, l’estudi planteja un protocol de comunicació i una sèrie de bones pràctiques. “Es tracta d’afavorir, a través de la comunicació i el diàleg, que les persones afectades per una recerca o una innovació siguin escoltades i els seus interessos legítims tinguts en compte. Cal respondre, en el sentit de donar resposta a la societat, però també en el sentit de respondre públicament del que fem des de les universitats i els centres de recerca en matèria de ciència i tecnologia”, destaca el catedràtic de Ètica de la UJI, Domingo García Marzá.
L’estudi, realitzat amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d’Economia i Competitivitat, inclou una anàlisi de les accions de comunicació i diàleg realitzades pels 70 centres que compten amb Unitat de Cultura Científica i de la Innovació a Espanya (Xarxa UCC + i) , un estudi de nou pràctiques inspiradores d’implantació de la RRI a través de la comunicació, grups de discussió amb diferents col·lectius i entrevistes a experts.
Per assolir els seus objectius, l’estudi planteja accions d’informació proactiva com notes de premsa, comunicació en xarxes, blogs, webs, transmèdia, correus informatius, conferències, tallers, visites guiades, esdeveniments de ciència, etc .; i també accions que afavoreixin el diàleg i la participació crítica com debats oberts, grups de discussió, grups de treball, accions de ciència ciutadana, canals de participació on-line bidireccionals, exercicis d’aprenentatge mutu, etc.
Encara que l’experiència en el desenvolupament de la RRI és encara incipient a Espanya, de la informació aportada pels responsables dels diferents projectes que han apostat per aquesta via es desprèn, segons explica l’equip d’investigadors, “que la incorporació als projectes de accions de participació i diàleg amb els grups d’interès permet alinear els processos i els resultats de les investigacions amb les expectatives i interessos de la societat, incrementa la cultura científica dels participants i possibilita assolir resultats amb més rellevància social i acceptabilitat ètica”.
Per: Servei de Comunicació i Publicacions / Universitat Jaume I
