El periodisme ha canviat, però el futur de les notícies és brillant

El web està compost per més de mil 700 milions de llocs. Aquesta explosió d’expressions ha canviat com ens comuniquem, aprenem, comprem i venem, ens mantenim informats i, fins i tot, com formem les nostres opinions. L’accés a tota aquesta informació ha aportat un valor extraordinari a les nostres societats, però també presenta nous reptes a les nostres institucions, les nostres polítiques i especialment al periodisme.

Internet va esvair dràsticament les barreres per a la publicació i va crear un vast mercat informatiu que ofereix exponencialment més opcions que les del món dels mitjans impresos. Aquesta riquesa ha generat canvis radicals en el consumidor i, per tant, en la forma en què necessitem pensar sobre el futur de la indústria.

Enmig d’aquests canvis, hem de reconsiderar els models comercials que permeten al periodisme créixer i com involucrar les audiències de manera que recolzin el paper del periodisme en la nostra societat.

Com ha canviat la indústria de les notícies?

Pensem, trenta anys enrere, en diaris tradicionals del vostre país. Aleshores, aquells diaris eren com l’Internet en les seves comunitats. No eren interactius, però oferien tota la informació que algú podria necessitar per viure la seva vida diària.

Tenien notícies locals i tota la informació mundana, però útil, en un sol lloc: des de resums esportius i ressenyes de pel·lícules fins a receptes i anuncis classificats. Aquest tipus de informació no només era immensament valuosa per a les persones, també era un imant per als anunciants.

Però el vast mercat d’informació que és la web va canviar els comportaments de recerca d’informació i els hàbits diaris dels lectors. Avui, ja no anem a un sol lloc web d’un diari per obtenir tota aquesta informació. En canvi, busquem a Internet i visitem diferents fonts, llocs i negocis per trobar el que necessitem saber.

Considero els immensos canvis que han ocorregut en el comportament del consumidor tan sols al llarg de la meva vida. Quan vaig complir 16 anys i vaig tenir l’edat suficient per conduir, el meu pare em va comprar un auto usat que va trobar en els anuncis classificats del diari local. Avui aniries als portals web de qualsevol lloc d’Europa.

Quan la meva mare volia una nova recepta per al sopar de diumenge, retallava una de la secció de menjar del diari, juntament amb cupons de descompte per als ingredients. Avui, la meva dona i jo visitem pàgines web o demanem menjar en línia amb lliurament a domicili des d’una gran varietat de restaurants.

Aquest canvi ha fet que els models tradicionals dels diaris siguin obsolets. No és sorpresa que la inversió publicitària també hagi canviat en la mesura que aquests comportaments van evolucionar.

Això vol dir que els ingressos publicitaris generats per anuncis classificats, en pel·lícules, supermercats i similars ja no són el que eren abans per a les companyies de notícies. I va ser aquest ingrés el que subsidià de manera creuada al periodisme seriós; les notícies dures en diaris d’interès general mai han estat el major atractiu per als anunciants.

Algunes companyies de mitjans han respost invertint o adquirint nous negocis en línia. En poques paraules, el negoci del periodisme ha canviat. Però sota la pols i el fum de la disrupció, s’albiren els saludables planters del futur de les notícies i la manera en què estan creant no només noves oportunitats de negocis, sinó també un nou sentit de comunitat.

Fa quaranta anys, la publicitat va finançar en gran mesura als diaris dels Estats Units i els ingressos per subscripció representaven menys del 5 per cent dels ingressos. Avui la balança s’està desplaçant cap al costat on les subscripcions representen la major part dels ingressos. Els 2.8 milions de subscriptors digitals del New York Times superen per gairebé dos terços als subscriptors de la versió impresa.

A París, MediaPart, una publicació digital fundada pel exeditor de Le Monde, Edwy Plenel, és una empresa rendible amb més de 150 mil subscriptors i 40 reporters. A Itàlia, tant Corriere della Sera com La República mostren un sòlid creixement de subscripcions any rere any, en un mercat on les vendes en quioscs eren històricament més comuns que les subscripcions.

A més de subscripcions, el model de membres, en què les persones aporten una suma fix o el que puguin contribuir com a pagament únic o regular, està prenent impuls. Publicacions que van des de The Guardian fins Berkeleyside a Berkeley, Califòrnia, han mostrat un creixement saludable. De fet, 800 mil persones ara donen suport a The Guardian a través d’afiliacions. Aquest doble enfocament en subscripcions i afiliacions és part d’un canvi més ampli en la forma en què les organitzacions de notícies es relacionen amb les comunitats a les que atenen.

Els llocs de notícies estan començant a aprendre que la proposta de valor per als lectors no sempre té a veure amb l’accés al contingut pagat, sinó amb que els ciutadans comprenguin i donin suport al paper que exerceix una organització de notícies en les comunitats locals.

La naturalesa canviant de les audiències i la comunitat

A Bristol Cable, al Regne Unit, usen una terminologia diferent en representació d’aquest canvi. Van decidir canviar-li el nom al lloc de certs empleats que van passar de ser gerents de màrqueting a “organitzadors comunitaris”. Això representa una filosofia sobre la manera en què una organització de notícies es relaciona amb la comunitat a la que alguna vegada van considerar només com “l’audiència”.

Bristol Cable, mitjançant publicacions com De Correspondent als Països Baixos o Texas Tribune a Austin, ara s’enfoca més a crear i involucrar a la comunitat. Organitzen reunions, sol·liciten opinions i desenvolupen un diàleg de dues vies amb les comunitats per comprendre millor les seves necessitats i preocupacions.

Si bé vivim en un món dramàticament diferent, hi ha molt per a ser optimistes pel que fa al periodisme en l’era digital. És molt més que només models de negocis, tecnologia o disseny de productes. El periodisme juga un paper fonamental en les nostres societats i democràcies: ofereix a les persones les eines i informació que necessiten per ser bons ciutadans. I els canvis que estan succeint revitalitzen la relació entre les sales de redacció i les comunitats, tot amb la intenció de millorar.

Per: Richard Gingras, vicepresident de Google News / El Financiero-Bloomberg
Font Imatge: Miguel Ángel Acera