La premsa de paper ha perdut la meitat dels seus ingressos en una dècada
Els mitjans tradicionals han entrat en crisi en els últims anys. La televisió, encara que alguns encara no volen veure-ho, està patint l’impacte de les noves maneres d’accedir als continguts i al rebuig del model d’emissió lineal que emprava tradicionalment i que els consumidors ja no volen. Les revistes i els diaris han tancat capçaleres, acomiadat a periodistes i fracassat a l’hora de reinventar-se en l’era d’internet.
La crisi de la premsa de paper és força més antiga que simplement pensar que tota la culpa la té internet. Internet ha funcionat com un accelerant i ha fet que les coses siguin molt més visibles i els problemes més clars. El cop de gràcia el va donar la crisi econòmica dels passats anys, que va fer que els anunciants reduïssin les seves campanyes, els compradors els seus hàbits de consum i va portar als diaris a una situació molt més complexa. Els pegats que havien anat aplicant per mantenir-se van deixar de funcionar.
Les últimes dades que permeten comprendre com han canviat les coses arriben des del Regne Unit. Un estudi de Cairncross Review s’ha centrat en analitzar la viabilitat econòmica dels mitjans britànics pel que fa a premsa es refereix. L’estudi volia prendre-li el pols a la salut de l’anomenat periodisme d’alta qualitat.
Ingressos reduïts a la meitat.- Les dades, en el que a diaris es refereix, estan lluny de ser optimistes. Segons les conclusions de l’estudi, els ingressos que aconsegueixen els diaris s’han desplomat. En una dècada, han perdut la meitat del que ingressaven en anuncis impresos i en circulació. Si fa deu anys els diaris britànics ingressaven per aquesta via prop de 7.000 milions de lliures esterlines, ara estan simplement lleugerament per sobre dels 3.000 milions. Això passa, a més, tot i que han aconseguit que els seus ingressos publicitaris en línia creixin.
Aquesta és la cara més visible de la crisi, però no l’única. D’entrada, els britànics tenen accés a menys diaris ara dels que podien llegir una dècada enrere. Des de 2007, i segons les estimacions de l’estudi, han tancat uns 300 diaris, tant regionals com locals. La premsa de proximitat ha sortit per tant més perjudicada per aquesta desacceleració del mercat, però això també ha tingut un impacte en la diversitat de fonts informatives. Aquests diaris que han tancat suposaven un quart de tots els diaris que es publicaven al país
D’altra banda, no només han tancat diaris, sinó que també han reduït plantilles. El 2007, els diaris britànics empraven a 23.000 periodistes. En 2017, ja només eren 17.000.
Un problema general.- Els números britànics són un exemple de com estan les coses i un que ajuda a comprendre la crisi en la qual es troba la premsa de paper. Però per descomptat el problema no és només britànic, sinó general.
La premsa de paper a Espanya també està en una profunda crisi de la qual li està costant molt sortir (ia la qual estan intentant pal·liar aplicant mesures no molt afortunades). Els principals diaris espanyols han perdut tirada i anunciants, els diaris en general han perdut credibilitat i el fet que hagin reduït els seus equips a la mínima expressió en els últims anys ha tingut un impacte molt negatiu en la qualitat dels seus continguts.
Potser hagi arribat ja el moment de prendre cartes en l’assumpte i centrar-se en aquelles solucions que poden canviar les coses. Trobareu més informació en aquest link.
Per: Puro Marketing
Font Imatge: RAC1
