Evolució dels mitjans de comunicació en la darrera dècada
Les dificultats econòmiques dels mitjans, derivades del canvi estructural provocat per la digitalització, agreujat per la crisi econòmica, els estan obligant a buscar noves fonts d’ingressos, o revitalitzar altres ja conegudes. En aquest context una de les fonts que més se citen són les vendes per continguts, ja siguin subscripcions, en el cas dels mitjans informatius, o abonaments, en els mitjans d’entreteniment com la televisió.
No hi ha dubte que les experiències en els últims anys d’alguns mitjans (principalment nadius digitals) han llançat alguna esperança sobre això. Les xifres de subscriptors (o simpatitzants o socis, en el cas dels que es decanten per la membre) eren insospitades fa anys. Ara bé, cal atendre a les xifres bàsiques per intuir que es tracta d’una font d’ingressos que mostrarà les seves limitacions.
L’evolució de la despesa de les llars en publicacions i en quotes d’accés a internet apunten en aquest sentit.
Però, de la mateixa manera, l’evolució de les vendes al nombre d’exemplars de diaris (és a dir, les vendes a través dels quioscos) i de les subscripcions permeten deduir que ens trobem davant d’una tendència que resultarà difícil invertir.
El fet que a l’Estat espanyol, tradicionalment, les vendes d’exemplars de diaris les hagi realitzat un percentatge molt reduït de la població (al voltant del 10% en els millors moments) convida a pensar que és la part del públic més procliu a invertir en informació la que mostra aquestes tendències descendents.
I si s’atén als mitjans més bolcats en l’entreteniment, com la televisió de pagament, les estadístiques mostren que si bé el nombre d’abonats està experimentant un gran creixement, si es creua aquesta dada amb el dels ingressos generats pel gruix de els operadors (que recull la CNMC) la tendència és descendent i els més de 400 ingressos per abonat de 2008 s’han reduït en, aproximadament, un terç. Per analitzar aquestes dades, de tota manera s’ha de tenir en compte que es tracta de dades mitjana (ingressos totals entre nombre d’abonats) i que l’obtingut pels diferents operadors pot presentar grans oscil·lacions.
D’altra banda, la paquetització de les tarifes dels operadors de telecomunicacions fa difícil saber si la raó última de la presència de la televisió a les ofertes (i el creixement dels abonats) es deu més a un genuí interès pels continguts televisius que a l’escassetat d’ofertes competitives en els paquets amb menys serveis integrats (per exemple fibra i mòbil).
Per Digimedios
Font imatge: monetización.com
