La transparència és una qualitat cada vegada més exigida als poders públics. Les administracions de qualsevol nivell -internacional, nacional, regional i fins municipal- han de ser transparents amb els seus ciutadans, dels que són servidors. En aquesta rendició de comptes, els periodistes tenen un paper clau: actuen com a vigilants davant eventuals abusos per part dels poders públics i com a denunciants de l’obscurantisme. Ara bé, com tots sabem, una cosa és la lletra i una altra la música. Tot i que les lleis obliguen els poders públics a ser transparents, aquests poden buscar estratagemes per entorpir l’accés a allò que prefereixen amagar.

En un estudi que acaba de ser publicat a la revista acadèmica Journalism Practice, Ester Appelgren (Södertörn University, Suècia) i el consultor de mitjans Ramon Salaverria han publicat una investigació comparada sobre com accedeixen els periodistes d’Espanya i Suècia a les dades públiques i quines són les dificultats que han d’enfrontar per aconseguir la informació.

L’elecció d’aquests dos països no és casual. Suècia compta amb la llei de transparència pública més antiga del món, promulgada el 1766. Davant d’això, Espanya ha estat un dels últims països occidentals a incorporar, a finals de 2013, una llei de transparència al seu marc legal. Per tant, ens trobem davant de dos pols oposats: un -el suec- en què l’obligació de retre comptes està profundament arrelada en la vida pública i un altre -el espanyol- on la legítima petició d’informació a administracions i funcionaris és rebuda a sovint amb indissimulat recel.

L’estudi, de caràcter qualitatiu, està basat en més de mig centenar de qüestionaris i una desena d’entrevistes en profunditat a periodistes de dades de tots dos països. S’explora com enfronten els professionals de la informació les freqüents traves de les administracions per a subministrar les dades que se’ls demanen. Les diferències trobades entre els dos països indiquen que les respectives legislacions nacionals i l’europea comuna determinen les estratègies dels periodistes per accedir a les dades, convertint en ocasions a aquests professionals en activistes que lluiten pel dret a accedir a les dades públiques. Els periodistes d’ambdós països reivindiquen la necessitat d’estendre un cultura de la transparència entre els funcionaris públics, cosa que, tot i les lleis, segueix sense existir.

L’article es titula The promise of the transparency culture. A comparative study of access to public data in Spanish and Swedish newsrooms i el podeu llegir CLICANT AQUÍ (Font: bloc de Ramon Salaverria – Gràfic: Arazi.fr)

Font imatge: arazi.fr