El Tribunal Suprem considera que el mer ús de la paraula agressor en el subtítol d’una notícia publicada en portada, sense fer cap advertència sobre el caràcter “suposat o presumpte” de la imputació, no suposa una limitació del dret a la llibertat d’informació.

Decisió històrica que ha marcat la política informativa i de la Premsa des que existeixen els mitjans de comunicació.

La sentència, de 18 de juliol de 2018, explica que “no es va traslladar al subtítol -ni per tant als lectors- una conclusió taxativa sobre la realitat dels fets i la participació del demandant que no guardés una relació lògica amb les dades resultants de les fonts que estaven a disposició del medi en el moment de la publicació de la notícia”.

A més, afegeix la sentència que els seus antecedents per delictes violents, la seva pertinença a grups que feien ús habitual de la violència, el descobriment al seu domicili de material compatible amb aquest ús, el fet que hagués estat identificat inicialment per la mateixa víctima i el fet que, fins aquell moment, fos l’únic detingut i investigat com a possible autor, “no convertia en desproporcionat que es al·ludís a ell per tal qualificatiu en el marc de la concisió pròpia dels titulars i de la llibertat de la premsa per triar la tècnica o forma de presentació de la informació”, argument que es basa en el que determina la sentència del Tribunal de Drets Humans d’1 de juny del 2010.

Per:María José Pintor Sánchez-Ocaña / Diario 16
Font imatge:report.cat