En els seus esforços per reinventar-se per seguir tenint presència i influència entre els lectors, els diaris impresos revaloren gèneres periodístics que havien quedat una mica endarrerits en la ferotge carrera de la immediatesa informativa.

Aquests gèneres són la crònica, el reportatge, la investigació i l’entrevista, que necessàriament no estan condicionats al rutinari exercici de registrar i difondre els fets quotidians com a novetats d’una realitat actual.
Una categoria especial, dins d’aquest conjunt d’opcions, és l’anàlisi, els comentaris i els debats que els diaris promouen amb temes que escullen en la seva agenda pròpia, per tal d’ajudar a contextualitzar, explicar o abonar amb més informació dels fets que constitueixen notícia i que interessen a la majoria.

Aquesta reinvenció va de la mà dels canvis que ha portat l’era de la comunicació digital, en les xarxes o plataformes s’aglutinen milers de milions de persones que poden conèixer, a l’instant, els successos noticiosos del moment, parcial o superficialment, saciant curiositats momentànies.

Abans de la irrupció digital, els lectors miraven al món a través del prisma que els oferien els impresos, la televisió o la ràdio, però aquest paradigma ha canviat i ara la major visualització de les notícies es troba en les xarxes, que combinen magistralment imatges de vídeo i text per donar càpsules informatives o continguts d’un altre tipus.

Ara els diaris canvien la seva manera de mirar la realitat, apostant a continguts de qualitat que van més enllà del superficial o passatger, administrant professionalment la seva regla d’or que és la verificació de les fonts i la difusió de la veritat.

Amb aquest instrumental a mà, els diaris s’entesten a no perdre el seu rol d’intermediaris entre el poder i la societat ni de bon tros el de ser font i espai per a les reflexions i el seu millor aval és el compromís amb la veritat i l’exactitud, ajudant així als ciutadans a comptar amb elements suficients per prendre decisions o formar-se judicis d’una situació específica.

Les cròniques permeten apropar més el diari a l’home i les seves necessitats, explicant històries d’una manera més flexible i atractiu per al lector, mentre el periodista assumeix el seu paper de testimoni i de vegades protagonista desplegant les seves capacitats narratives per registrar i radiografiar situacions.

El reportatge, al seu torn, permet combinar narració, opinions, testimonis i dades de contextualització, brindant així una visió més general dels fets.

La investigació, mentrestant, és el “summum” de l’esforç concentrat d’un equip multisectorial que esbrina, recull dades, comprova i intenta descobrir veritats ocultes per reunir les peces soltes d’un trencaclosques i donar al lector el panorama més ampli possible d’un episodi rellevant, fins i tot si ja forma part de la història.

L’entrevista és el cara a cara del periodista i el personatge, un estira i arronsa per saber que pensa, que idees sosté, que confessa o pretén dissimular o ocultar, extraient així l’essència del perfil humà de l’interlocutor i exposant-al veredicte dels lectors .

Amb aquests gèneres, el periodisme escrit aporta uns valors que sovint es perden en el febril remolí de notícies a les xarxes, amb un contingut de pes i qualitat que només ho garanteix el periodisme professional i compromès amb la causa de la llibertat d’expressió, sense biaixos d’interessos contraris a la veritat.

Per: Per Miguel Franjul, director / Listin Diario (República Dominicana)
Font imatge: eldiario.com