La tecnologia protagonitza el futur d’una professió en plena transició. Un extens informe del Future Today Institute explica quines són les tendències en periodisme per 2019. Pren nota:

Els mitjans de comunicació ja són conscients de la importància de la tecnologia per a la professió. El problema és que la tecnologia avança tan ràpid, de reaccionar es converteix en una odissea a l’abast de pocs. Per evitar arribar tard a una festa que ningú es vol perdre, el Future Today Institute ha publicat l’informe 2019 Trend Report For Journalism, Media and Technology, on es desgranen les tecnologies que impactaran en el periodisme el 2019. A saber:

1) Intel·ligència Artificial.- Portem molt de temps parlant de la més gran disrupció tecnològica fins a la data. La IA està cridada a canviar-ho absolutament tot. L’informe destaca les nou empreses que lideren la Intel·ligència Artificial, les nord-americanes Google, Amazon, Microsoft, Apple, IBM i Facebook, i les xineses Baidu, Alibaba i Tencent. L’informe, que explica les diferències dins del camp de la IA, també dóna pinzellades de com utilitzar Intel·ligència Artificial en mitjans de comunicació. Una de les estratègies clau és la Generació de Llenguatge Natural, que permet generar continguts basats en la informació continguda en bases de dades. En un escenari optimista, l’ús d’aquestes tècniques permetria incrementar les audiències dels mitjans d’aquí a 2023 .

2) Periodisme computacional.- L’informe parla del creixent ús del CAR (Computer Assisted Reporting), una nova forma de treballar en què “els reporters troben, netegen i minen registres públics i documents, extreuen dades i descobreixen històries ocultes”, en un procés “ajudat per algoritmes de machine learning i Intel·ligència Artificial”. És a dir: la forma en què, gràcies als algoritmes, els periodistes són capaços de desentranyar els misteris ocults en tones de dades. Precisament el que ha fet el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) amb els anomenats Papers de Panamà.

Relacionat amb aquesta fusió del periodista i la màquina, l’informe destaca també el reconeixement facial i de veus com sengles tècniques que podrien aportar molt valor a la feina dels professionals dels mitjans de comunicació, tot i que també comporten riscos.

3) Blockchain.- Que les cadenes de blocs tenen molt a aportar al periodisme és un fet de sobres conegut, donada la seva aparent invulnerabilitat i el potencial que ofereix per certificar l’autoria de les peces informatives, el que ajudarà a la pròpia remuneració dels periodistes freelance. L’informe explica de forma exhaustiva en què consisteix el Blockchain i com funciona. A més, inclou un llistat d’empreses del sector relacionades amb les cadenes de blocs.

4) Noves interfícies.- L’informe presta especial atenció a les noves interfícies per a relacionar-se amb les màquines, com les interfícies de veu, els xats o els nous formats d’àudio i vídeo, en què els mitjans tenen molt potencial per arribar a nous consumidors si saben aplicar correctament i jugar al seu favor les possibilitats que ofereixen.

5) Educació.- El ràpid avanç de la tecnologia, que ha canviat per complet la professió periodística, obliga els professionals a formar-se constantment. La carrera universitària es queda poc menys que obsoleta en quant es rep el títol, mentre els mitjans demanden professionals capaços de virar sobre la marxa en les seves estratègies. Destaquen els nanodegrees, petits cursos de formació avançada que aprofundeixen en temàtiques concretes.

6) Distribució.- El nou periodisme, tot i la globalitat d’Internet, tendeix al local, per quan les notícies de proximitat permeten conèixer millor els usuaris i segmentar la publicitat, així com els plans de subscripció. En aquest sentit, la personalització dels continguts segons els interessos de l’usuari seran una de les claus per al periodisme el 2019, a tenir en compte pels mitjans que vulguin augmentar l’impacte dels seus continguts.

La distribució requerirà a partir d’ara, a més, màxima transparència: els usuaris estan cada vegada més conscienciats sobre la importància de protegir la seva privacitat , en part a causa dels recents escàndols amb les notícies falses i l’ús de les xarxes socials per manipular i intoxicar a l’opinió pública. Els mitjans han de ser cautelosos a l’utilitzar les dades personals i de navegació que els brinden els seus usuaris, sobretot un cop entrat en vigor el GDPR .

Al marge d’aquests aspectes, la distribució de les notícies té reptes per davant. El més freqüent en les redaccions és la fi del paper, que encara no està clara. Però hi ha vida més enllà: hi ha un nou corrent d’entendre la distribució, que té en compte exemples com els mitjans efímers (creats per a una ocasió específica) i les noves formes d’arribar als consumidors (mitjançant podcast, newsletters i fins i tot xarxes de nínxol). Les dues realitats es fusionen amb freqüència, com demostren els gegants nord-americans que exploren ja aquests camins.

A més, els mitjans comptaran a partir d’ara amb una nova via de negoci: el periodisme com a servei (Journalism as a Service -JaaS-). Suposa utilitzar les capacitats informatives dels mitjans i els periodistes per lliurar informació personalitzada a professionals, empreses i institucions que puguin necessitar-la per el seu dia a dia. És perfectament compatible amb el negoci purament informatiu dels mitjans, ja que en cap cas es barregen les dues activitats.

7) Realitat Mixta i vídeo.- El vídeo ja està més que present en la majoria dels mitjans de comunicació, especialment quan es tracta d’alimentar les seves xarxes socials. El següent pas és la Realitat Mixta, on diversos mitjans ja estan fent experiments (amb resultats sorprenents). Lluny de ser una moda, ha arribat per quedar-se.

8) Wearables.- Cada vegada més usuaris disposen de dispositius intel·ligents connectats a Internet , ja siguin rellotges, assistents per a la llar o fins i tot els seus vehicles. Els mitjans de comunicació haurien d’estar presents en tots els llocs hi hagi un potencial consumidor de les seves notícies. És important tenir en compte el mercat i entrar com més aviat en aquests dispositius, abans que siguin les companyies tecnològiques que els fabriquen i distribueixen les que ocupin aquest espai.

9) Seguretat i privacitat.- L’informe també dedica un important espai a qüestions legals (com les relacionades amb les filtracions, cada vegada més freqüents gràcies a la tecnologia) i a temes relacionats amb la ciberseguretat. Inclou un important glossari que permet conèixer termes que cada vegada escoltarem més sovint, com ransomware o botnet. És important repassar-ho per saber a quines amenaces s’enfronten els mitjans de comunicació en l’era digital.

Oferim aquest estudi sencer i gratuïtament, només cal CLICAR AQUÍ

Per: Per Miguel Ángel Ossorio Vega / Media-tics
Font imatge: futuretodayinstitute.com