El sector del periodisme és peculiar en la mesura que manté una relació complexa amb Internet. La convivència dels mitjans amb l’entorn digital ha estat marcada per imprevistos i sobresalts des del principi. Sobretot per als diaris en paper, que en molts casos han entès la transició digital com un pas obligat i no com una oportunitat. N’hi ha que fins i tot van intentar transposar directament el negoci tradicional al mitjà electrònic, sense gaire èxit.
A les dificultats trobades pels mitjans convencionals per adaptar-se al complex escenari d’Internet s’ha sumat recentment un nou factor, com és la pèrdua del monopoli de les exclusives. Si fins ara els mitjans impresos eren els responsables d’aportar una visió condensada de la realitat, la segmentació del nou model informatiu ha modificat les regles del joc.

A ningú se li escapa que les últimes revelacions informatives de calat han estat aixecades per mitjans nadius digitals, començant pel cas dels màster d’eldiario.es i seguint per la sentència de frau fiscal contra Màxim Huerta que va rescatar El Confidencial. Sense oblidar els anomenats papers de Panamà que va treballar aquest últim en col·laboració amb La Sexta. O més recentment, els enregistraments de l’ex comissari Villarejo difoses per Moncloa.com.

Davant d’una cadena d’exclusives tan continuada, en la qual els mitjans generalistes tradicionals gairebé sempre han estat en saga, cal qüestionar-se si els mitjans nadius digitals han guanyat la davantera informativa.

El director d’eldiario.es Ignacio Escolar creu que sí, per diverses raons. “La primera és que des de fa temps els lectors de premsa escrita són a Internet i no en paper”, explica. Un argument que a dia d’avui es veu recolzat per qualsevol redacció convencional, on l’edició digital té prioritat sobre la impresa. Lògicament, aquest canvi de prioritats té la seva incidència en el paradigma informatiu.

Partint d’aquesta premissa, el periodista considera que, en efecte, les notícies i la influència cada vegada estan més en digital, i apunta com a principal causa de la situació financera. “Crec que té relació directa amb l’estructura econòmica. Fa anys el paper era la millor manera de sostenir la independència, però avui és un pes mort perquè genera una gran dependència econòmica”.

Per dependència econòmica es pot entendre tant la possible ingerència editorial d’accionistes sobre un mitjà, com els lligams derivades de l’anomenada publicitat institucional. És a dir, el pressupost que paguen empreses a canvi de rebre un tractament informatiu preferent. I aquests impediments semblen més grans entre els diaris tradicionals, ja sigui pels elevats nivells de deute que acumulen alguns, interessos d’accionistes o influència d’anunciants.

“Quan a mi m’arriba una notícia no he de elevar-la a cap lloc, consultar amb ningú si és convenient que la publiquem o no. És una decisió purament periodística perquè qui té la decisió empresarial a eldiario.es som també periodistes”, afegeix sobre això Escolar.

En certa manera, el model organitzatiu també contextualitza aquest nou pols informatiu. Mentre que els diaris tradicionals mantenen estructures heretades dels temps de paper, més jerarquitzades i per tant menys àgils, els nadius solen tenir uns equips de direcció més reduïts, la qual cosa agilitza la presa de decisions.

Per Carlos Sánchez, director adjunt d’El Confidencial, té a veure més amb un canvi conceptual. En concret, amb com el recel amb què es mirava fins fa no gaire als nadius digitals ha donat pas a la familiaritat, que en casos com el d’aquest mitjà pot traduir-se en una major confiança per part del lector i les fonts. “L’any que complirem 18 anys, per tant serem majors d’edat. I encara que crec que a la premsa cal una experiència de 50 anys per assolir el reconeixement, sí que ha millorat la consideració cap als digitals” .

Idea que també subscriu Escolar. “Nosaltres abans havíem de demostrar que cada notícia que donàvem estava tan contrastada com un mitjà de paper. Com portem ja un històric de notícies contrastades, comprovades i certes, cada vegada és més fàcil que altres mitjans es facin ressò, perquè la resta de periodistes confien en com fem les coses”.

Així, fins a un entorn informatiu tan fragmentat com l’actual la repercussió d’una notícia segueix depenent de la seva difusió i abast. I dins d’aquest cicle vital resulta determinant la cobertura que presten les televisions. Especialment La Sexta, la influència informativa serveix com a amplificador de totes les exclusives, sense importar si procedeix d’un mitjà digital o tradicional.

Els mitjans tradicionals, per la seva banda, no opinen que hagin perdut el pols del debat social. Al contrari, fonts del sector que prefereixen no ser citades assenyalen que rotar entre els receptors de notícies forma part del joc informatiu i posen com a exemple la filtració de documents. De fet, destaquen la seva capacitat per enganxar-se a les exclusives sense desatendre la cobertura de la resta de temes d’actualitat.

Per: Telmo Avalle / Dircomfidencial
Font imatge: encrypted-tbn0.gstatics