Cinc desafiaments que afronta el periodisme

Aquesta setmana l’equip de Datos Concepción va posar a circular a les Xarxes Socials una imatge que resumeix cinc dels principals desafiaments que afronta el periodisme en aquests temps.

Allà s’esmenten:

L’amenaça que representen les notícies falses; la dependència de les Xarxes Socials respecte a la circulació de les notícies; el desafiament de noves habilitats i competències que es necessiten per exercir la tasca periodística en temps de tecnologia; les noves formes de lectura centrada en els smartphones, i; la reconversió de la matriu de finançament dels mitjans de comunicació.

Davant la celebració del Dia del Periodista que es va commemorar mundialment el dijous 7 de juny, ens enfoquem en aquests cinc desafiaments que avui enfronta l’activitat periodística.

L’amenaça de les Fake News.-Facebook arriba a més de dos mil milions d’usuaris per dia i es diferencia dels coneguts “mitjans tradicionals” justament per l’horitzontalitat i flux informatiu sense precedents que ofereix constantment. El problema apareix quan observem l’impacte que pot causar la manipulació de les notícies en l’era de la ‘posverdad’. En les Xarxes Socials no hi ha requisits de rigor de cap mena: qualsevol informació, pro imprecisa o errònia que sigui, sembla comptar amb el “dret” a ser mostrada en un peu d’igualtat amb la resta de la informació que periodistes, científics i investigadors publiquen després d’un llarg procés de verificació.

Les campanyes deliberades de notícies falses (conegudes pel seu nom en anglès com Fake News) han mostrat algunes dades innovadors: s’imposen com “veritats” a força de penetració i reiteració en les xarxes socials; i instal·len un fals debat sobre les conseqüències d’una afirmació que sorgeix d’una falsedat deliberadament instal·lada a la nova escena pública que configuren els Mitjans Socials.

En la voràgine de la informació que es contamina en Xarxes Socials, el periodisme i les seves produccions apareixen emparentades amb el meme del protagonista del dia, el vídeo del gosset o la catàstrofe de Guatemala, tot en un mateix fil sense cap intermediació i amb un escenari visualment homogeni que no aconsegueix distingir una notícia d’un contingut passota.

Davant el desafiament que representa aquest escenari, són cada vegada més els mitjans i organitzacions que estan impulsant accions específiques per combatre el fenomen de les notícies. En el pla regional hi ha dues accions especialment destacables:

L’esdeveniment sobre Fake News que va llançar Datos Concepción i aliats, que recorre diferents ciutats del país per instal·lar el debat sobre el tema i nodrir d’eines als periodistes perquè millorin les seves capacitats per detectar a temps una notícia falsa.

Un imminent projecte de recerca acadèmica que aspira a “identificar quines són les tècniques que implementen els grans projectes globals que combaten les Fake News, quines eines estan utilitzant i quins indicadors s’han construït per inspirar confiança “en el periodisme en temps de tanta incertesa.

Avui, qualsevol periodista hauria d’estar dotat d’una caixa d’eines i conceptes amb els quals detectar a temps aquestes campanyes de continguts falsos i contribuir a generar majors nivells d’alerta entre els usuaris de notícies.

Dependència de les Xarxes Socials.- Un segon factor de crisi que afronta avui el periodisme té a veure amb la forta dependència de les xarxes socials per arribar fins les seves audiències. De forma creixent, gran part de l’estratègia de visibilitat de les notícies que generen els mitjans de comunicació està orientada a impactar en les xarxes socials (fins i tot pagant a plataformes com Facebook perquè les seves notícies siguin difoses).

Res més errat en termes d’estratègia: com ho advertia Nate Elliott “Si Facebook decideix jugar amb els seus algoritmes matí, aquests editors virals podrien desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls”, adverteix l’analista de Forrester Research. “Estan posant la seva existència en mans d’una altra companyia” com, de fet, ja ho va fer Facebook que a l’octubre de 2017 va triar jugar amb els seus algoritmes i limitar més de 20 vegades la visibilitat de les notícies d’aquells mitjans que no tinguis acords comercials amb Facebook.

Aquí, el desafiament és enorme. Fins al moment els mitjans no han obert cap opció més enllà de reforçar el pagament als gegants d’internet perquè mostrin les seves notícies, però sempre deixant en mans d’un tercer que les notícies arribin (o no) als usuaris. Sembla haver arribat el temps de pensar un nou model de distribució de continguts on els mitjans i generadors de notícies tinguin realment el control.

Pensar en pantalles “mobile”.- Un altre enorme desafiament per al periodisme actual ve donat pel creixement del trànsit en el consum de notícies des de dispositius mòbils com cel·lulars o tablets. El regnat dels smartphones, cada vegada més habituals entre nosaltres, obliga també al periodisme a repensar bona part de la seva estratègia d’impacte en dos sentits: adaptar els seus continguts (en extensió, mida de les fonts, disseny) a les petites pantalles dels telèfons mòbils; i al mateix temps, aprofitar els intersticis de temps per arribar a aquests usuaris de forma ràpida i actualitzada amb continguts que puguin ser llegits en una sala d’espera, en el viatge en el transport públic o en aquest estoneta de temps lliure que molts es prenen quan van al bany. La combinació entre disseny,extensió dels continguts i intervals de temps de lectura semblen claus en el nou escenari de la comunicació de continguts periodístics.

Periodistes amb noves destreses.- Els entorns digitals requereixen noves competències per part dels que exerceixen el periodisme. A més de la construcció hipertextual, de la multimedialitat i del maneig bàsic d’adaptar continguts a diferents plataformes, cada vegada es fa més evident la necessitat de comptar amb periodistes dotats de noves capacitats associades al maneig de programari, experiència d’usuari, disseny de prototips i capacitats per innovar en les formes narratives trencant amb les lògiques tradicionals l’aparició de la realitat virtual (VR), la Intel·ligència Artificial (AI), la Realitat Augmentada (AR) i el Periodisme de Dades (DDJ) obren un nou escenari que ja no es cobreix amb una bona crònica. La potència periodística que hi ha de la mà d’aquestes tecnologies hauria de accelerar un procés de reconversió de la manera en què comptem les notícies. Les carreres de Periodisme i Comunicació tenen un deute important en tots aquests camps.

El maleït finançament.- Un altre dels grans fantasmes que assolen al periodisme en aquests temps té a veure amb les maneres de finançament. És força evident que el model de finançament basat en la publicitat està esgotat (tot i que encara sobrevisquin experiències d’aquest tipus) i que es fa necessari repensar tota l’estructura de negoci del sosteniment dels mitjans de comunicació.

Sortir d’aquests llargs anys de pràctiques publicitàries és, potser, el desafiament més difícil d’afrontar des de la lògica de les conduccions tradicionals dels mitjans de comunicació. Pensar nous models de negoci implica, entre altres accions, diversificar les fonts d’ingréessos, generar continguts patrocinats, apostar a la combinació d’estratègies offline i online, i, sobretot, explorar formes de finançament alternatiu com el contacte amb fons filantròpics que estan apostant fort a la reconversió dels mitjans i el periodisme així com embarcar-se en les noves modalitats de microfinançament com representen les formes de crowdfunding.

Per: elentrerios
Font imatge: doc-research.org