Skip links

Els deu nous paradigmes del periodisme digital

Avui com avui hi ha dues tendències del periodisme digital que estan passant en molts llocs del món. Destaquen exemples de França, Holanda, Mèxic, Estats Units, Alemanya, Perú, Anglaterra, Colòmbia, Argentina i Brasil, entre altres. Aquest és el resum del meu discurs inaugural de la convenció anual Societat Espanyola de Periodisme, enguany feta a Màlaga.

  1. Les publicacions estan fent un gir cap als usuaris i allunyant-se d’anunciants i inversors com el seu principal mètode de finançament. L’antic model de negoci que depenia de la publicitat està morint. La compra i venda de publicitat està sent controlada pel duopoli de Facebook i Google i altres sistemes automatitzats, com les xarxes de publicitat (ad networks). Els mitjans tradicionals no tenen manera d’imitar aquests sistemes, que tenen més informació sobre els lectors que el medi mateix. És el moment de cremar les naus. No podem tornar a la publicitat.
  2. Enmig de l’allau d’escombraries, desinformació, clickbaits i informació falsa, el valor agregat dels mitjans sorgirà de la seva credibilitat. Els mitjans necessiten generar confiança interactuant de manera més directa amb les seves audiències, escoltant, sent transparents sobre els seus propietaris i inversors, detallant les seves fonts de finançament i pràctiques de despesa, i, sobretot, fent periodisme d’investigació que faci rendir comptes als poderosos.

 

Aquestes dues tendències marquen 10 nous paradigmes en el periodisme:

Comunitat en lloc d’audiència. Els mitjans han de construir una comunitat al voltant de contingut d’alta qualitat que es relacioni amb les necessitats i preocupacions del seu públic a nivell social, intel·lectual i emocional.

Usuaris en lloc d’anunciants i inversors. El contingut i els missatges patrocinats s’alineen amb els valors ètics i socials dels usuaris, no amb els objectius de lucre d’anunciants i inversors.

Relacions en lloc d’escala. L’important no és la quantitat d’ulls mirant el contingut, sinó com els periodistes interactuen i responen a les necessitats de la seva comunitat.

Qualitat en lloc de quantitat. En lloc de saturar a l’audiència amb les últimes notícies sobre temes que tots els altres mitjans estan cobrint, es produeixen “notícies lentes” que ofereixen explicació, context i anàlisi.

Servei públic en lloc de fins de lucre Els mitjans digitals produiran periodisme d’investigació que qüestioni els discursos i interessos polítics i comercials dels poderosos.

Capital social en lloc de capital financer. Aquests mitjans digitals solen mancar de capital financer, per la qual cosa han de trobar formes de monetitzar el seu capital social per obtenir contribucions i inversions basades en la credibilitat del seu contingut, la reputació dels seus periodistes i els seus vincles amb altres mitjans i organitzacions comunitàries.

Membres en lloc de subscriptors. Els que contribueixen amb diners a una publicació no compren informació en una transacció purament econòmica; estan donant suport a la missió d’aquesta publicació, que generalment serveix a una comunitat específica. Ja siguin socis, membres, amics, patrocinadors o el que sigui, conformen la columna vertebral per dotzenes de mitjans orientats al servei.

Mitjans de nínxol en lloc de mitjans massius. Els mitjans que estan prosperant són aquells que s’ocupen de temes i audiències que els mitjans tradicionals passen per alt perquè no són prou lucratius. Entre els temes o comunitats descuidats: drets humans, educació pública, qualitat dels serveis públics, salut, medi ambient, gènere, petites empreses, innovació i ciència.

El renaixement de mitjans personals, com email i blocs. L’avantatge d’aquests mitjans personalitzats és que es poden aïllar de Google i Facebook.

Nous gèneres facilitats per noves tecnologies. Molts d’aquests formats estan impulsats per tecnologies gratuïtes o de baix cost que permeten l’organització i extracció d’enormes bases de dades.

Els nostres lectors poden accedir a les dispositives que van acompanyar el discurs de James Breiner CLICANT AQUÍ.

 

Per: Universitat de Navarra / News Entrepreneurs blog
Font Imatge: elespectador.com