El debat sobre el pagament per continguts en els digitals, un dels eixos de la jornada TECOM

Experts en comunicació i editors es van reunir a Ponferrada per parlar de noves tecnologies i periodisme digital. Va ser una intensa jornada per debatre i exposar idees sobre el present i el futur del periodisme digital. Un nodrit grup d’experts en comunicació, periodistes, advocats, editors… es van reunir amb motiu de la I Jornada TECOM (Noves tecnologies aplicades a la Comunicació), organitzades per Inforbierzo, per analitzar els límits legals de la Xarxa i els nous formats de comunicació dels mitjans.

La introducció del pagament per determinats continguts va centrar bona part de la sessió en la qual participaven destacats professionals del sector com el director del digital Vozpópuli, Miguel Alba; el redactor en cap de 20 minutos, Alex Herrera; l’editor de PRNoticias, Pedro Aparicio: el director editorial de Grupo Promecal, Óscar Gálvez; el director de l’Agència de notícies ICAL, Luismi Torres; els experts digitals Mario Tascón (de Prodigioso Volcan) i Alfredo Vela (de Social Media Tics); o el responsable de Media-Tics, Miguel Ormaetxea.

Compatibilitzar l’important i el interessant en els continguts i introduir mecanismes de pagament per garantir la viabilitat econòmica van ser els dos punts de debat de la taula rodona que va tancar la jornada.

“Ha canviat l’essència de la notícia. S’ha introduït la emocionalización. I avui el que surt a les nou del matí ja no val per a les onze”, va dir el director de l’Agència ICAL, Luismi Torres. “Ha canviat la manera d’explicar la informació”, va abundar el director de vozpopuli.com, Miguel Alba, qui va fa una crida a “no pensar només en la notícia, sinó també en l’embolcall” a través de noves narratives. “Al final anem cap a un model mixt pel que fa a la tipologia del contingut i de pagament per algun contingut concret”, va aportar el redactor en cap de 20 Minutos, Álex Herrera, per a qui el mòbil és el factor que ha canviat el paradigma. “El mòbil és avui el rei”, havia assenyalat el periodista bercià Mario Tascón, qui va advertir que tenir continguts de pagament resulta més car. “Tindrem més facturació, però el marge de benefici és menor”, va dir després de reconèixer des de la seva experiència en l’edició web d’El País que la iniciativa que va prendre el Grupo Prisa per establir aquesta via “no va donar els resultats esperats”.

El responsable de Media-Tics, Miguel Ormaetxea, no es va atrevir a fer pronòstics abans de subratllar que la fórmula de pagament és una “tendència clara i creixent” a l’Amèrica Llatina i “generalitzada” en països com Noruega. “No deixeu de pensar en la possibilitat de fer paper”, ha indicat. El paper és encara l’aposta principal del Grupo Promecal, va afirmar el seu director editorial per Castella i Lleó, Óscar Gálvez, per a qui “està per veure el model de negoci” d’Internet sense obviar que “arribarà un moment en què caldrà donar el salt i interactuar amb el lector”. “Crec que ja és el moment de començar a pagar per continguts”, va afegir en una afirmació bàsicament compartida pels companys de taula, això sí acotant a “determinades” informacions.

Protecció i claredat de dades

Un altre dels eixos de la jornada TECOM va ser el gran canvi normatiu que arribarà el 2018 amb la nova Llei de Protecció de Dades. Amb ella, s’obligarà a totes les empreses que utilitzin dades en els seus ordinadors a adaptar els seus fitxers al marc d’Europa.

Entre les principals novetats d’aquesta nova llei que s’està preparant es troba la desaparició del consentiment tàcit. A partir de maig de 2018 el consentiment perquè les empreses tractin les nostres dades haurà de ser explícit. S’estableix a més el principi de responsabilitat activa per a les empreses i s’amplia el marc d’aplicació, segons va exposar Javier Álvarez Hernando, expert en dret de les TIC i en protecció de dades i professor de Dret Civil a la Universitat Isabel I.

L’advocada Teresa Regueiro, del despatx d’advocats Pinto & Salgado, especialitzat en el dret a Internet, va parlar sobre la importància de registrar marca i domini si volem constituir una empresa a través d’internet. De la mateixa manera, cal establir amb claredat qui som, a qui ens dirigim, a quin territori actuem i utilitzar informació lícita i autoritzada. A l’hora de crear una pàgina també hem d’oferir un mètode senzill per revocar consentiment, donar informació clara sobre les cookies utilitzades i tenir en compte que els comentaris o la informació oferta per tercers pot ser responsabilitat del mitjà.

Felix Barrio, gerent de l’Àrea de Talent, Indústria i Suport a la R + D + I de l’INCIBE va protagonitzar una ponència sobre les noves formes de ciberdelinqüència. Perills i amenaces que envolten les noves tecnologies. “S’està produint una revolució en la qual hem de participar”, va dir Barrio. L’any passat, va afegir, es van registrar 115 incidents de seguretat (accessos no autoritzats, fraus, virus, etc.). S’està produint un canvi en les amenaces perquè cada vegada hi ha més usuaris. L’economia està migrant des d’una economia real a una economia digital, “de manera que és normal l’augment de ciberdelictes”. Atacs nuclears, col·lapse de ports, abocaments d’aigües fecals o poblacions senceres sense publicitat. Sembla material de Hollywood però són ciberdelictes reals. Organitzats en màfies o en entitats al servei d’empreses i governs, què podem fer front a aquests delinqüents? “Adquirir el suficient coneixement per protegir-nos”.

Finalment, Silvia Barrera, membre de la unitat de ciberdelictes de la Policia Nacional i autora del llibre Claus de la Recerca en Xarxes Socials, va parlar sobre les extravagàncies en les xarxes socials. Què fas si a través de les xarxes socials veus alguna cosa estranya o que podria constituir un delicte? Algunes persones juguen amb la seva vida, la dels seus fills, amb imatges morboses o de mal gust únicament per aconseguir likes. Barrera va destacar que signem unes condicions d’ús que mai llegim i que més tard ens afecten negativament.

Saber utilitzar les xarxes socials seria fonamental per evitar disgustos, publicar determinades informacions personals, comentaris o imatges que donen lloc a delictes. Barrera va enumerar diferents delictes molt en auge com la creació de pàgines de Facebook per part d’adults que es fan passar per menors per aconseguir imatges o establir relacions amb altres menors. De la mateixa manera, la vulneració dels comptes de correus per aconseguir contrasenyes o informació personal és una cosa tan habitual que Barrera recomana comprovar-ho amb assiduïtat i en el cas que s’hagi produït donar-se de baixa immediatament del compte.

Ciberbulling, sexting, és a dir, extorsió amb imatges sexuals, perfils creats exclusivament per fer mofa o burla d’una persona, corrupció de menors o estafes. Segons sembla, subscriure a serveis per espiar el washapp també és una de les pràctiques més utilitzades, cosa que només serveix per a incórrer en un delicte i gastar importants sumes de diners. “Per bé o per mal som el que hem publicat”. “Les xarxes socials no són les vostres amigues, són empreses”, va concloure Barrera.

Per El Bierzo Noticias