Freud advertia que la humanitat progressava a passos de gegant: “Avui només cremen els meus llibres; segles enrere m’haguessin cremat a mi” . El proper any es compliran 80 anys de la seva mort i el paper no deixa d’emular a l’univers de Bradbury. El paper crema i la premsa no deixa de replantejar el seu futur.

En l’última dècada els principals diaris espanyols es dessagnen en els quioscs. Aquest fet ha desembocat en la progressiva caiguda de les mastodòntiques estructures del segle XX, rematades a final de segle amb la creació de diversos mitjans complementaris amb la intenció d’arribar al somni multimèdia. Aquest drama també ha comportat la debilitat de la premsa tradicional.

El paper ha perdut un 70% de la facturació publicitària en tot just una dècada, els mitjans digitals han multiplicat els seus ingressos en aquest ram per quatre (i malgrat això tot just arriben a la meitat dels tigres de paper), i la tele de pagament ha batut el seu rècord de clients a costa d’enfonsar l’ingrés per abonat gràcies a les tarifes del ‘quíntuple play’.

Això sí, internet supera amb comoditat l’atenció que li dediquem a la televisió, ràdio, premsa i revistes. Vol dir això que la televisió ha mort? A l’inrevés: la tele és l’oci massiu i no deixa de créixer el consum, en suma de la televisió lineal i els vídeo a la carta.

Brian Wieser explicava a Bloomberg que els drets esportius seran els pilars principals per construir la televisió del futur. L’analista va recordar que Facebook ha contractat l’exdirector d’Eurosport i que Amazon ha integrat a les seves files a l’exdirector de negociacions de FOX Sports.

Perspectives menys clares pateix la premsa, malgrat que els tres milions de subscriptors digitals de The New York són un halo d’esperança per a una indústria que ja articula polítiques publicitàries al marge de Google. Estem a l’espera d’un Netflix de continguts impresos? Podria ser la solució després d’evidenciar que la ciutadania està disposada a pagar i a no abonar-se a la pirateria, vegeu el cas de Spotify.
Una tarifa plana de diaris podria ser la solució, tot i que mitjans com El Espanyol o El Diario ja han aixecat els seus propis murs de pagament mentre que els editors del paper busquen una resurrecció per Orbyt o Kiosko i Más. Aquest futur, barruntat per Steve Jobs, podria estar en mans d’apps globals com Readr.

Per: Martin Sánchez / Merca 2-Bloomberg
Font imatge: Tecnologia 21