El futur (incert) dels quioscos
Els venedors de premsa escrita viuen anys difícils. En una dècada han tancat el 35% dels quioscos de Barcelona. La crisi i, sobretot, els nous hàbits a l’hora d’informar-se duen molts d’ells a abaixar la persiana. El sector i l’Administració, conscients del problema, aborden una necessària reconversió. La revolució digital ha comportat grans avantatges, però també està deixant moltes víctimes. Les darreres dades de l’Ajuntament de Barcelona, ens diuen que dels 338 quioscos que hi ha a la ciutat, 285 funcionen i 53 estan tancats, alguns des de fa anys. El 1996 n’hi havia 440.
“No veiem bones perspectives”, admet Cristina Anés, presidenta de l’Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província (APVPBP), entitat amb dos-cents associats entre quioscos i botigues dedicades a la venda de diaris i revistes. I és que la crisi de la premsa és, també, la dels venedors de premsa. Els diaris en paper acumulen una dècada de caiguda de les vendes. El 2017 cap rotatiu espanyol ja no va superar els cent mil exemplars diaris, mentre que fa pocs anys fins a cinc capçaleres superaven aquesta xifra simbòlica. “Abans un diumenge venia entre vuit-cents i mil exemplars de La Vanguardia. Ara se’n venen vint-i-cinc”, assegura Juan Jiménez, president de l’Associació de Venedors de Premsa de la Rambla.
A tot això cal sumar-hi un altre factor: Un 10-15 % dels quiosquers que tanquen és perquè es jubilen i no hi ha relleu generacional. És una feina molt sacrificada, es treballa de dilluns a diumenge i un fotimer d’hores. Molts fills de venedors de premsa no volen aquestes condicions laborals. A més, els joves que s’endinsen en la professió han d’afrontar unes condicions amb les editores i distribuïdores –un dels cavalls de batalla del sector– més restrictives que les dels quiosquers veterans.
Però el tancament dels quioscos va més enllà de la imatge de la persiana abaixada. Des del Gremi diuen que “quan tanca un quiosc, el barri perd qualitat de vida. És un punt de trobada, un punt de venda obert cada dia, un punt d’informació”. Perquè els quiosquers coneixen els veïns i aquests compten amb la seva complicitat davant de qualsevol problema. “Som la gent del barri”, resumeix.
Per no perdre tot el que implica un quiosc, però, cal una reconversió. El quiosquer s’ha de posar al dia perquè només venent diaris i revistes ja no es pot viure. El problema és que la reconversió, obligatòria, encara no té un pla gaire definit, més enllà d’anar provant coses perquè la ciutadania torni a acostar-se als quioscos.
Per: Barcelona.cat
Font Imatge: distritonegocio.com
